Els treballadors de la funció pública catalana començaran a cobrar part de les pagues extres que els deu la Generalitat el primer trimestre de 2019. El retorn total s’ha calculat en quatre anys, tot i que hi ha la possibilitat de fer-ho en tres, segons han manifestat Joan Maria Sentís, responsable de l’àrea pública de CCOO i Encarna Fernández, secretària de la Federació de Serveis Públics de la UGT de FeSP-UGT. Aquests sindicats junt amb la USOC de Catalunya havien convocat vaga per al 12 de desembre reclamant el retorn de les pagues extres i obrir la negociació per la recuperació d’altres drets retallats durant la crisi.
La vaga ha quedat desconvocada en la confiança que el Govern de Catalunya farà honor a la seva paraula i complirà amb el compromís signat que fa referència als terminis de retorn de les pagues, que grosso modo sumen 1.100 milions.
“El primer cobrament es farà durant el primer trimestre de 2019” ha destacat Sentís. Serà aproximadament del 10%. La resta fins a totalitzar un 40% de la primera paga es rebrà abans de finalitzar l’any. Durant el 2020 es cobrarà el 60% restant de la primera paga. El 2021 els treballadors públics rebran com a mínim un 55% de la segona paga que l’administració els deu. El 45% restant el cobraran el 2022, han dit Sentís i Fernández. Això no obstant, en l’acord s’estipula que si la Generalitat té liquiditat, es podria pagar tota la segona paga en el 2021.
Una de les malfiances dels sindicalistes era que durant les reunions la Generalitat vinculava el retorn de les pagues a la firma de pressupostos a Catalunya. En el nou redactat queda clar que el Govern farà honor a les seves obligacions amb els treballadors públics buscant alternatives en el cas que no es firmin pressupostos.
El pacte inclou una clàusula de garantia que estipula que en els comptes públics catalans la partida destinada al rescabalament del deute amb els treballadors públics “serà prioritari respecte a la regla de despesa”.
Encarna Fernández, de la UGT, reconeixia que “la proposta que hem acceptat finalment no és satisfactòria del tot”, però que el pacte assolit és acceptable tenint en compte la situació del país. En aquest sentit ha dit que “fer una vaga general era una mesura justa i necessària, però també entenem que no podíem fer patir a la ciutadania els efectes d’una mobilització com aquesta”.
Sense renunciar a vaga i mobilització
Per la seva banda, Sentís ha destacat que “la vaga sempre és una arma per al sindicalisme confederal, a vegades s’ha d’usar i altres permet arribar a acords satisfactoris”. Els dos sindicats s’han mostrat d’acord en el fet que la tàctica de vincular mobilització i negociació és la correcta en processos negociadors com l’actual, i en situacions com la que afecta la Generalitat. En aquest sentit, Sentís ha deixat clar que CCOO mai hauria acceptat en una situació normal un acord com l’actual.
A més del compromís de retorn de les pagues extres s’ha obert la possibilitat de seguir negociant diversos aspectes que van quedar estroncats arran de la crisi econòmica. Es tracta d’aspectes com la recuperació de l’ocupació pública, un pacte de disminució de la jornada laboral, la recuperació del fons d’acció social i del pla de pensions i fins i tot l’inici d’un diàleg per obtenir contrapartida a la productivitat.
“El Govern ha après que no es pot jugar amb segons quines coses” ha dit Encarna Fernández en la roda de premsa convocada per valorar l’acord.
USOC: accelerar la devolució
Al seu torn, USOC, que també convocava vaga, tot i no formar part de la Mesa de la Funció pública, ha emès un comunicat en el qual reclama “que la devolució de les pagues extres de 2013-2014, s’acceleri amb un calendari raonable i no esperar fins a 2024, és a dir 10 anys després per a la devolució de la totalitat de les pagues no abonades en el seu moment, el que ha suposat un gran sacrifici en la renda per als empleats públics catalans”.
