La no aprovació dels pressupostos generals de l’Estat de 2019 deixa en el tinter algunes de les mesures amb pes social compromeses pel govern de Pedro Sánchez. No obstant això algunes actuacions amb contingut favorable als treballadors o pensionistes seguiran endavant perquè s’han aprovat per la via de decrets ratificats.
La mesura amb més efecte en les condicions econòmiques i laborals és la recuperació del subsidi per desocupació per a majors de 52 anys. Implicava, entre altres coses, la rebaixa en l’edat d’accés des dels 55 als 52 anys, retornant aquest requisit al seu origen, la pujada del subsidi fins als 438,8 euros mensuals i la durada del mateix fins a l’edat de jubilació per la qual opti el beneficiari.
En rebutjar el projecte de Pressupostos al Congrés, també decauen les cotitzacions a la Seguretat Social dels cuidadors no professionals, una mesura que el Govern del PP va eliminar, i que pretenia beneficiar 180.000 persones. Els pressupostos augmentaven la partida destinada a atenció de la dependència en més d’un 59%, de manera que el sistema de dependència tindria una dotació de 2.231 milions d’euros.
D’altra banda, el projecte de llei el Govern va introduir una nova deducció en l’Impost sobre Societats vinculada a la incorporació de dones en els consells d’administració de les empreses. La intenció era que les empreses puguin deduir-se el 10% del salari de les dones directives que incorporin als seus consells d’administració i, per això, cal redactar un nou article a la Llei de l’Impost de Societats en el qual s’inclourà aquesta deducció destinada a totes aquelles “entitats que incrementin el nombre de dones” en els seus consells d’administració.
Sense pujada de l’IRPF
La pujada de l’IRPF als que més guanyen tampoc serà una realitat. Així com l’impost al dièsel, que també queda fora, amb el que aquest tipus de vehicles seguiran pagant menys impostos. Els Pressupostos de Sánchez proposaven l’eliminació del copagament farmacèutic, una mesura que va implantar el PP a 2012. El Govern actual calculava que aquesta mesura, que finalment no es durà a terme, beneficiava a 6,8 milions de persones.
No obstant això, el rebuig als comptes deixa en l’aire l’impost digital i el de transaccions financeres, coneguts com Taxa Google i Taxa Tobin. Aquestes lleis segueixen la seva tramitació parlamentària, atès que el Govern les va impulsar a través de la seva pròpia llei, ja que la creació de noves figures tributàries no pot fer-se amb els Pressupostos, encara que actualment estan en període d’esmenes a la totalitat, pel que la seva debat encara no ha començat.
Salari mínim i pensions
Gràcies al fet que el Govern va utilitzar els últims Consells de Ministres per aprovar alguns projectes, pensionistes, funcionaris i treballadors amb el sou mínim poden respirar tranquils malgrat que els pressupostos no s’aplicaran perquè no compten amb els suports suficients per tirar endavant.
D’aquesta manera, els pensionistes sí que veuran l’augment de l’1,6% i del 3% en les pensions mínimes, ja que aquesta pujada es va aprovar per decret llei el 28 de desembre i no estava dins dels Pressupostos. També està assegurada la pujada del sou dels funcionaris, que s’incrementa en un 2,25%, atès que això es va convalidar al Congrés el 22 de gener.
El primer dia de l’any va entrar en vigor també la pujada del salari mínim a 900 euros, de manera que aquesta mesura també segueix el seu curs al ser, a més, una competència exclusiva del Govern que no ha de consultar al Parlament.
Temps per a canviar la reforma laboral
Queden aspectes pendents de desenvolupar i àmpliament reivindicats, com l’eliminació de la reforma laboral i les pensions. Joan Coscubiela, assessor de CCOO, considera que el govern de Pedro Sánchez té encara temps per dur els compromisos contrets amb els sindicats al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), si té voluntat política. Això passa també pel que fa a la regulació de les pensions, atès que l’acord aprovat fins al moment només compromet els comptes del 2019.
Una altra cosa és el cessament de les inversions genèriques que l’esborrany de pressupostos destinava a Catalunya. El projecte de llei de Pressupostos incloïa un augment del 52% de la inversió territorialitzada de l’Estat a Catalunya, fins a un total de 2.051.38 milions d’euros. Aquesta quantitat representava el 16,8% de la inversió descentralitzada total de l’Estat i s’acostava al compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, segons la qual aquest percentatge hauria d’arribar al 19% aquest any.
Cal dir que els anuncis d’inversions, fins i tot si les quantitats s’aproven en els pressupostos, no sempre impliquen que l’actuació es faci. En aquest sentit, un alt càrrec de la Generalitat, arran de l’últim accident mortal a Rodalies van afirmar que la inversió compromesa en el moment de la transferència, 4.000 milions, només s’havia materialitzat en un 10%.
Inversió a Catalunya
Amb la pròrroga pressupostària, d’entrada, s’aplicaran el 2019 les mateixes xifres del 2018 (1.349 milions), la qual cosa implica una menor inversió a Catalunya de 702 milions respecte de si s’hagués aprovat el projecte de Sánchez. Això, si la inversió no acaba sent objecte d’una nova retallada de la despesa davant la necessitat de reduir el dèficit.
A més, la no aprovació dels pressupostos impedirà actualitzar de manera automàtica les entregues a compte del sistema de finançament que ha de fer l’Estat a autonomies i ajuntaments aquest any. Així, es retardarà el lliurament a aquestes administracions de 7.859.000 addicionals respecte als comptes prorrogades del 2018.
En particular, la Generalitat sofrirà un retard de 989 milions. També haurà de renunciar a una injecció de liquiditat de 400 milions per la correcció del desfasament en la participació de les autonomies en la recaptació de l’IVA.
