Els titulars de premsa d’aquests mesos d’estiu descriuen la impotència dels governants d’un país per atendre les peticions de formació de la seva ciutadania: milers d’alumnes veuen desateses les seves demandes d’estudis d’FP. A Catalunya 24.000 alumnes, segons La Vanguardia, s’han quedat sense placa. A Madrid, segons RTVE, tenim una xifra similar (uns 25.000), a València uns 5000. Com és possible que tres zones com les descrites no puguin atendre aquesta demanda ni l’hagin prevista?
Les administracions educatives disposaven de prou informació per preveure l’increment de la demanda. Sorprèn que en època de la digitalització, de les dades massives (big data) i de la Intel·ligència artificial, les administracions educatives no hagin fet els deures i hagin deixat milers de joves fora del sistema. La taxa de matriculació en estudis de formació professional de la Unió Europea gairebé triplica la d’Espanya. Només el 12% de joves estan matriculats en FP, contrastant amb el 29% de la Unió Europea.
Fins fa ben poc la tendència al nostre país era cursar estudis de batxillerat i posteriorment universitaris, la qual cosa generava una sobrequalificació en molts casos o provocava unes altes taxes d’abandonament prematur, pràcticament de les més altes d’Europa, entorn del 19%, quan el nostre compromís per al 2020 era situar-nos en el 15%. Tot i això, en el darrer curs hi ha hagut 83.000 alumnes més, segons les dades del Ministeri d’Educació i Formació Professional, la més gran de tota la dècada.
Les administracions educatives disposaven de prou informació per preveure l’increment de la demanda; sorprèn que en època del ‘big data’ no hagin fet els deures i hagin deixat milers de joves fora del sistema
Els fons Next Generation que la UE ens aportarà, van destinats perquè s’inverteixi en projectes sostenibles i que generin valor afegit a la nostra economia. És imprescindible que aquests recursos es dediquin a la formació de les persones en qualsevol de les possibles situacions laborals o educatives en què es trobin: ocupats, desocupats, en formació reglada o no reglada per tal d’atendre les necessitats de les empreses i de les persones en un context de globalització i de societat digitalitzada.
El nostre país pateix un gran dèficit de personal tècnic, però la paradoxa que s’ha creat és que justament les demandes més elevades –informàtics i sanitaris– són les que han quedat desateses per les nostres administracions educatives. És imprescindible que s’ampliï l’oferta dels estudis d’FP, que s’atengui la demanda i que ningú no es quedi fora del sistema.
L’abandonament prematur no és un fracàs de l’alumnat, sinó d’un sistema educatiu que l’ha expulsat i que no ha sabut captar l’interès de la persona abandonada a la seva sort. El nostre país té unes taxes inacceptables de població d’edat compresa entre els 16 i els 24 anys que està desocupada i que no estudia: un 21% a Catalunya, un 18% a Espanya i un 14% a la Unió Europea (font: IDESCAT).
La meva concepció de l’FP és la d’una formació que s’ha de desenvolupar al llarg de la nostra vida laboral, per tant valoro tant la formació inicial com la que vagi realitzant la persona per adequar-se competencialment i professionalment a cada etapa de la seva carrera professional. Per tant, no entenc que un govern no tingui una visió transversal de la formació. L’FP, o és integrada, o no serà FP.
Trobo a faltar una vella reivindicació de la meva organització sindical, la UGT: l’FP és prou important com per tenir una cartera pròpia, d’aquesta manera s’evitarien duplicitats Educació/Treball o visions sectàries i corporativistes.
És impensable i del tot inversemblant creure que un/a alumne/a, quan acaba l’Educació Secundària Obligatòria, tindrà una formació autodidàctica. Si el sistema educatiu el desatén, si no estudia ni treballa enlloc, per formar-se per a la vida adulta, farà pràctiques imaginàries de cap professió en concret? A què dedicarà el seu temps? Si l’alumnat no ha estat orientat, informat i acompanyat adequadament té moltes possibilitats de trobar-se en les situacions descrites anteriorment d’incertesa i abandonament que el país no es pot permetre.
Hem de tenir en compte que l’FP actual no ha de tenir un caràcter academicista. La dualització és una realitat imparable, com s’està veient en els països industrialitzats del nostre entorn europeu. L’FP Dual és el model ideal que s’implantarà gràcies a la seva elevada taxa d’inserció laboral entre aquelles persones que l’han cursada.
L’FP és prou important com per tenir una cartera pròpia, d’aquesta manera s’evitarien duplicitats Educació/Treball o visions sectàries i corporativistes
Cal un sistema educoformatiu modular i flexible que faciliti passarel·les, les entrades i sortides necessàries per a la formació inicial, permanent o ocupacional.
El projecte de llei d’FP del Govern central teòricament aposta per una FP modular. Perquè sigui una realitat haurà de saber sincronitzar l’oferta, el currículum, els recursos i els espais d*una manera adequada i complementària. Això només és possible amb una única governança del sistema.
En una FP transversal i integrada, tots els recursos formatius han de sumar-se. Els serveis d’ocupació de cada territori haurien d‘oferir cursos de formació complementaris, convalidables amb els del sistema educatiu i la seva FP reglada des d’una perspectiva modular. L’acreditació de competències professionals ha d’impulsar el perfeccionament de les persones treballadores i ser un pont per possibilitar l’obtenció de titulacions homologades.
Propostes:
- Augment imminent de les places públiques d’FP, tant de CFGM com de CFGS. Cal revisar els criteris d’accés a CFGS que impedeixen que l’alumnat de CFGM tingui continuïtat pel nombre tan baix de places que se li reserven. La majora són per a l’alumnat provinent de batxillerat. La solució no és pas l’augment de ràtios en temps de pandèmia, justament les indicacions de les autoritats sanitàries van en una altra direcció.
- Prospecció i detecció de les necessitats: oferta de places suficient
- Bona orientació personal: en el centre educatiu, municipi, serveis d’ocupació o a través dels agents socials
- Campanya informativa i transparent, comarca a comarca (creació de la figura dels auxiliars informatius) en dependències públiques de l’oferta de places abans de la preinscripció.
- Campanya de sensibilització sobre quines són les demandes formatives del sistema: incidir en el missatge de l’alta ocupabilitat d’aitals formacions.
- Preinscripció a cicles transparent. Informació de les places disponibles en cada centre i possibles notes de tall.
- Informar els aspirants que en funció de les seves competències professionals han de triar més d’una opció si s’adeqüen al seu perfil professional.
- Optimització dels recursos formatius existents: ús dels CIFO, dels Serveis d’Ocupació, coordinació amb els Centres Integrats d’FP o de Referència Nacional.
- Capacitat de resposta a les emergències. La patronal de l’educació concertada ha ofert els seus centres per incrementar el nombre de places disponibles d‘FP. Això implicaria concertar-les i aportar els recursos necessaris. A Catalunya posen a disposició de l’Administració educativa 900 places. Si ells tenen infraestructura i mitjans, com és que el Departament no? Improvisen?
- Prioritzar l’FP Integrada. Si no formem el nostre jovent, tindrà feina precària, les empreses es quedaran sense mà d’obra qualificada, i la societat serà incapaç d’afrontar els reptes de la nova economia si no hi posem remei ara. També implica apostar per l’aprenentatge al llarg i ample de la vida en una etapa on les persones canviaran de feina constantment per tal d’adaptar-se competencialment.
En definitiva, cal augmentar el nombre de grups amb més demanda (doblar l’oferta) i cal dotar adequadament els centres formatius que la societat del segle XXI necessita. Un país com Catalunya no pot quedar enrere!
