A Catalunya 7.218 joves s’han inscrit al programa Garantia Juvenil. Ho poden fer les persones que no treballen ni tampoc estudien i són menors de 25 anys, o 30 si tenen un grau de discapacitat igual o superior al 33% segons fonts del Departament d’empresa i Ocupació. La normativa exigeix que els que s’apuntin ha de fer almenys un mes que busquin activament feina o que ja no estudiïn. La xifra equival a un 18% o del 14% respecte a l’univers estimat de joves que estarien en condicions de reclamar aquest tipus d’ajut. Aquest percentatge seria almenys el doble que els que s’han inscrit en aquest programa a nivell estatal.
El programa implica el compromís per part de la Generalitat d’oferir als que s’apuntin al programa una oferta de feina, pràctiques laborals o formació en un període no superior als quatre mesos. Per aconseguir aquest objectiu el govern de Catalunya té un pressupost fins a l’any 2020 de 240 milions d’euros aportats pel Fons Social Europeu i per la Generalitat.
Tot i que el programa acaba d’iniciar-se existeixen molts dubtes respecte a la viabilitat del projecte. Les raons, segons fonts sindicals es basa en què la clau del pla són les subvencions que es destinaran a les empreses que contractin a joves inscrits o que possibilitin la formació.
Enguany a Catalunya el Departament d’Empresa i Ocupació, a través del SOC, ha destinat 2.432.000 euros per crear enguany una xarxa de 76 impulsors de la Garantia Juvenil arreu del territori català.
Les condicions de contractació dels 76 joves impulsors del programa ha estat també criticades per l’organització juvenil d’UGT Avalot. En aquest sentit blasmen que “No són subvencionables els períodes de baixa laboral, encara que no suposin comunicat mèdic de baixa, tant si és per malaltia o accident comú o professional, ni els períodes de baixa per maternitat o paternitat”.
Concretament, consideren a UGT que les condicions de la contractació fomenten la precarització del col·lectiu jove, al penalitzar els contractants en cas que pateixin una situació que doni lloc a baixes mèdiques o absències laborals per malaltia comú, com per exemple una grip, gastroenteritis, mal de queixal o per accident laboral.
L’entitat juvenil destaca a mes que les condicions esmentades són especialment discriminatòries respecte a la dona jove amb una edat de menys de 36 anys, fixada en les condicions per contractar els formadors. Al respecte Avalot consider que el no assumir els períodes de baixa laboral perjudica directament aquestes dones ja que la seva edat coincideix amb la de màxima fertilitat. Així, La baixa durant l’embaràs, tractada com a baixa per malaltia comú, és usual entre les dones embarassades primerenques. Aquest fet suposa que, al no ser una despesa subvencionable, qui contracta ha d’assumir tant el cost de la baixa com el de la nova contractació si s’escau, diu l’agrupació juvenil. Per tant, els «Joves de la UGT de Catalunya exigim a Brussel·les i al Servicio de Empleo Público Estatal (SEPE) l’anul·lació de les condicions esmentades i que deixin de fomentar la precarietat laboral del col·lectiu jove, deixin de penalitzar les condicions dignes dels treballadors i treballadores i no fomentin encara més la discriminació i per tant la no contractació de les dones».
