Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Avalot, Joves de la UGT de Catalunya, ha presentat en roda de premsa el seu informe ‘La situació juvenil a Europa. Anàlisi sociolaboral’. L’objectiu d’aquest informe és fer una radiografia actual de la situació que viu el jovent arreu d’Europa en general i a Catalunya i la resta de l’Estat en particular.
L’informe és fruit del treball conjunt de l’Avalot amb els diferents sindicats juvenils europeus. Des de l’Avalot-Joves de la UGT de Catalunya, i a través de la seva portaveu Elena Álvarez, insisteixen en la gravetat de la situació que pateix el jovent de Catalunya i de tot Europa: “som la generació millor preparada de la història, però tenim moltíssimes dificultats per poder desenvolupar el nostre projecte de vida personal i professional amb garanties i seguretat”.
Les principals dades que ressalta l’informe són que, pel que fa la població juvenil, Catalunya té un 19,4% més d’atur juvenil que Alemanya, el país amb menys atur juvenil d’Europa. A Catalunya l’atur juvenil és gairebé el doble de l’atur general, només per darrere de Grècia i de l’Estat espanyol. De fet, a l’informe diuen que el jovent de Catalunya pateix un 11,6% d’atur més que el total de la població. També especifiquen que analitzant les diferències entre homes i dones, no s’observen diferències significatives. La variació més rellevant és a Grècia, on les dones joves pateixen un 3,8% més d’atur que els homes de la mateixa edat; i a Luxemburg, on els homes pateixen un 6,2% més d’atur juvenil que les dones.
El jovent espanyol i el català són els que més temporalitat contractual pateixen (53 i 45,6%, respectivament). De fet, asseguren que el jovent dels països del Sud d’Europa són els que més dificultats tenen per trobar feina a jornada completa. A més, pel que fa a la temporalitat juvenil, Catalunya està 20,5 punts percentuals per sobre de la mitjana europea. Aquest fet els ajuda a assegurar que als països amb una forta dependència del turisme, les joves pateixen més precarietat laboral.
Pel que fa a la diferència entre dones i homes, les dades de l’Eurostat indiquen que a la gran majoria dels països les dones pateixen més temporalitat que els homes. Només hi ha vuit països a Europa on la taxa de temporalitat sigui més elevada entre els homes. A Catalunya, l’Idescat no proporciona les dades de temporalitat diferenciades per gènere per a la població jove, però Avalot assegura que “tenint en compte que a la població general les dones signen la majoria dels contractes temporals, és d’esperar que entre les joves succeeixi el mateix”.
També destaquen que a Catalunya, la població menor de 29 anys és ja el col·lectiu amb un major risc de pobresa i exclusió social.L’Idescat no ens en proporciona la dada exacta, però sabem que el 15,6% de la població d’entre 16 i 29 anys que treballa és pobra i la dara arriba fins el 20,7% en el cas de les dones joves.
Amb tot, la precarietat laboral és un dels motius principals que retarden la mitjana d’edat d’emancipació. A finals de l’any 2020, la taxa d’emancipació juvenil entesa com els joves fins el 29 anys se situava en 18,6%. És a dir, només el 18,6% de les joves a Catalunya poden anar-se’n de la casa familiar. Segons les dades de l’Observatori Català de la Joventut, abans de la pandèmia, l’any 2019, la taxa d’emancipació juvenil era del 22,6%, 4 punts percentuals per sobre de la taxa actual. L’any 2007, la taxa d’emancipació entre les joves arribava fins al 33,1%, des d’aleshores ha perdut 14,5 punts percentuals.
Avalot afirma que “a Catalunya les dades són esfereïdores i demostren que els efectes de la covid-19 han afectat molt negativament l’economia i el mercat de treball, especialment per a la població juvenil, que ja som el col·lectiu més vulnerable pel que fa al risc de pobresa i exclusió social”. AIxí, entenem que el jovent català mai s’ha recuperat de la crisi econòmica del 2008.
En relació amb les condicions salarials, l’any 2019, l’últim any amb les dades disponibles, segons l’Idescat, els joves van cobrar de mitjana 17.363,64 euros bruts anuals, el que suposa que els joves van cobrar 8.604,57 euros menys que el total de la població, que cobra de mitjana 25.968,20 euros bruts anuals. Avalot denuncia que la diferència és encara més exagerada quan ens fixem en la franja d’edat de les menors de 25 anys, que cobren 13.897,51 euros menys que el total de la població.
Pel que fa a la diferència salarial entre gèneres a la franja jove, les dones cobren de mitjana 2.282,55 euros bruts menys que els homes de la mateixa edat, que cobren de mitjana 18,481,59 euros bruts anuals, la qual cosa representa una diferència del 12,35% en el salari brut.
Analitzant les dades a escala europea i, després d’haver mantingut una reunió i diversos contactes amb diferents països dels esmentats en aquest informe, des de l’Avalot entenen que cal seguir lluitant per eliminar la precarització del treball i “donar una empenta per posar-se al capdavant d’Europa o,
si més no, estar entre els països que ofereixen unes millors condicions laborals a les seves treballadores joves”.
Per trencar amb aquesta precarietat laboral, des d’Avalot reivindiquen “un canvi de model productiu diferent de l‘actual, que s’allunyi del turisme de masses que provoca un efecte devastador allà on s’implementa, encarint els preus del lloguer, expulsant veïnes dels barris i buidant el teixit associatiu i comercial”.
També altres temes com potenciar la diversificació i deslocalització de la indústria per esdevenir independents d’altres països i altres economies; acabar amb l’adultocentrisme que impera a la societat i que diuen que ha afectat, fins i tot, les mesures de contenció i protecció de l’ocupació per la pandèmia; l’impuls de polítiques actives d’ocupació amb criteris que assegurin la contractació juvenil de qualitat i que fomentin la visió juvenil als convenis col·lectius, per tal que les joves no segueixin sent treballadores de segona en la normativa laboral o derogar les darreres reformes laborals que asfixien les joves precaritzant de manera dramàtica el mercat de treball
El mateix informe recull com a exigències més inversió i polítiques públiques que proposin mesures per compensar els efectes devastadors que la pandèmia ha provocat en els sectors més damnificats, que és on treballen majoritàriament les joves. A banda, demanen fomentar la contractació indefinida per tal d’atorgar estabilitat al mercat de treball i que les joves puguin establir el seu projecte de vida.
Una altra demanda seria posar més recursos per a la inspecció de treball amb l’objectiu de controlar i vigilar que les empreses compleixen amb la normativa vigent en matèria de contractació. Asseguren que “molts dels contractes temporals que tenim les joves són en frau de llei”.
Per últim, demanen incorporar de manera efectiva els riscos psicosocials en els processos d’avaluació i prevenció dels riscos laborals en totes les empreses i organitzacions, ja que l’augment de trastorns de salut mental que han afectat especialment les joves es relacionen directament amb les condicions estructurals. “L’estrès, la depressió, l’ansietat, el suïcidi, etc., són conseqüència, en gran part, de viure en un sistema que no té cura de les persones. No arribar a final de mes, no poder-se emancipar, no poder pagar el lloguer, no trobar feina digna, tenir-ne una amb condicions molt precàries… tot això provoca el caldo de cultiu que fa que moltes joves visquin el present i el futur amb una forta inseguretat i angoixa”, tanquen com a conclusió a l’informe.
