Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Amb motiu de la celebració, el passat 27 de setembre, del Dia Mundial del Turisme, la Organización Mundial del Turismo (OMT) va posar èmfasi en tot el potencial transformador del turisme com a agent de canvi positiu, ressaltant que és més que un sector econòmic: el defineix com un accelerador del progrés social, que afavoreix l’educació, genera ocupació i crea noves oportunitats per a tothom.
Un cop passat l’estiu, les dades publicades per diferents organismes, tant públics com privats, tornen a posar de relleu la importància que el turisme i les seves principals activitats associades (hoteleria, restauració i comerç) tenen sobre el creixement econòmic del país. La indústria del turisme i tota la cadena de valor que comporta continuen essent un sector productiu clau, vital per a l’economia catalana.
Lluny queda el període d’inactivitat forçada que va suposar la COVID-19. Des del 2021 es baten rècords de creixement any rere any, amb un augment de l’activitat productiva (hostaleria un 5,7 % i comerç un 3,5 % acumulat fins al juliol*), un augment dels marges empresarials (20,9 % en hostaleria durant el segon trimestre del 2025*) i un increment en el nombre de turistes que visiten Catalunya, que fins a finals de juliol van ser gairebé 13 milions de visitants, un 4 % més que el 2024*.
Però no ens podem quedar només amb les dades quantitatives de creixement: les dades també ens indiquen que l’actual model turístic mostra molts signes d’insostenibilitat.
Dia a dia veiem com aquest creixement impacta a nivell social: massificació turística que dificulta la vida dels residents, saturació dels serveis públics, impossibilitat d’accedir a un habitatge digne i gentrificació.
També ens impacta en el món del treball, on no hi ha una redistribució justa del creixement econòmic ni dels beneficis que comporta: creix l’ocupació, però no la qualitat de la mateixa. La precarietat laboral persisteix, amb parcialitat no desitjada, ritmes de feina excessius, llargues jornades, treball en festius sense descans de qualitat, càrregues laborals que afecten la salut física i mental, horaris que dificulten la conciliació i bretxes salarials de gènere. En molts casos, aquestes condicions laborals no només perjudiquen el benestar personal, sinó també la salut i la qualitat de vida de les persones treballadores, tot evidenciant la manca de formació professional i els bloquejos en la negociació col·lectiva.
A més, el creixement té un impacte directe sobre el medi ambient, amb la degradació del patrimoni natural, dels espais protegits i també del patrimoni urbà.
És evident que aquest creixement econòmic no va acompanyat del retorn social i laboral que com a ciutadanes, veïnes, treballadores i també turistes volem.
Aquest 2025 hem vist algunes decisions polítiques preses, com l’ampliació de l’aeroport del Prat, que, sense entrar a valorar tots els seus impactes, deixa clar que es configura com una nova gran porta d’entrada per a un increment del turisme.
La pregunta és clara: com afrontarem aquest creixement si encara no tenim ordenat l’actual?
I la resposta, a CCOO, també la tenim clara: urgeix ordenar el turisme actual per poder afrontar amb criteris de sostenibilitat econòmica, social, laboral i mediambiental el sector del turisme del futur. Cal planificar, desenvolupar i implementar un model de turisme sostenible, amb una visió transversal i mecanismes de seguiment i participació activa de tots els agents implicats.
No partim de zero. Hi ha molta feina feta. L’any 2023, agents representatius dels àmbits econòmic, social, ambiental, territorial, acadèmic i cultural, juntament amb l’administració pública, vam ser capaces de trobar consens al voltant del model de turisme sostenible que hem de desenvolupar com a país.
La signatura del Compromís per un Turisme Responsable per part de més de 150 entitats, entre les quals destaquem els sindicats, va ser una fita històrica que demostra la voluntat de tots els agents —incloent-hi els laborals— de construir un model més just i sostenible.
Vam arribar conjuntament a un acord sobre un model de turisme just socialment, amb equilibri territorial, respectuós amb el medi ambient i connectat amb la identitat catalana, que va deixar palesa la necessitat urgent de desenvolupar aquest model mitjançant la participació i l’acord de tots els actors implicats.
La principal feina està feta: comptem amb una estratègia definida i consensuada, el full de ruta del turisme català. En un moment on arribar a consensos és gairebé una quimera, disposem d’aquest acord sobre el model turístic que volem a Catalunya.
Només falta la voluntat política ferma i compromesa per impulsar que el Compromís Nacional per un Turisme Responsable, que compta amb l’aval de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i és referent en governança turística a Europa, esdevingui la base de la nova Llei de Turisme de Catalunya, actualitzant la normativa vigent, que data del 2002, i alineant-la amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU.
A què esperem?
Tenim una oportunitat per ordenar amb criteris de sostenibilitat integral tot aquest creixement, perquè sigui sostenible, equitatiu i inclusiu, i per revertir les problemàtiques actuals a tots els nivells. Ens hi va molt: el futur del sector, el paper de Catalunya com a potència turística internacional, però també el futur de les nostres ciutats, pobles i barris, del nostre territori i, sobretot, de la nostra societat.
Perquè el futur de la indústria del turisme passa, necessàriament, per situar el benestar de les persones al centre de l’estratègia turística.
No podem esperar més. Després d’aquest 27 de setembre, Dia Internacional del Turisme, instem a la responsabilitat dels partits polítics a fer realitat el model turístic sostenible que recull el Compromís Nacional per un Turisme Responsable mitjançant la seva regulació normativa, i a reconduir el desenvolupament del sector turístic cap a la sostenibilitat econòmica, social, laboral i ecològica.
El turisme ha de ser un motor de prosperitat compartida, no una font de precarietat i conflicte social.
*Font: “Observatorio de Márgenes Empresariales”, dades publicades per l’AEAT, sèries comparades des de 2021 fins 2025.
*Font: INE. FRONTUR-EGATUR-ECTH. Període gener 2024 a juliol 2025.
