L’acord precipitat sobre negociació col·lectiva (AENC) firmat fa aproximadament 1 mes entre les patronals CEOE i CEPYME i els sindicats CCOO i UGT acaba sense recorregut a Catalunya, provocant el fracàs de les negociacions per a renovar l’Acord Interprofessional de Catalunya, per part d’aquests mateixos actors en l’àmbit català. Els mateixos negociadors són incapaços de concretar una aplicació dels acords en un àmbit superior en una demostració pràctica de la seva incapacitat per a fer-ho complir. Presumiblement, quan s’enfrontin a la negociació dels convenis col·lectius sectorials i d’empresa, succeirà el mateix.
Aquest fracàs a Catalunya és conseqüència d’un acord que persisteix en els errors d’un model centralitzat, que a més no té eficàcia pràctica en la negociació col·lectiva i que, a més, suposen un increment dels salaris per sota de la inflació ocasionant una perduda de poder adquisitiu als treballadors i treballadores, quan constatem que els salaris a Espanya s’han distanciat dels europeus a la baixa en 8 punts.
Els negociadors han omès resoldre el problema dels salaris de l’any 2022, quan la inflació ha escalat fins al 5,7% i la subjacent el 7%, en canvi, els increments dels salaris s’han situat en el 3,1%, amb una perduda considerable de poder adquisitiu dels convenis signats. A més a més, van quedar pendents un 40% dels convenis i tampoc l’AENC dona una solució a aquest enorme volum de convenis pendents que es tancaran en unes condicions adverses.
Els increments salarials per als anys 2023-2025, amb un augment màxim de fins al 4%, corren el risc de veure’s superats per la inflació i per un major cost dels productes bàsics per a la vida de les famílies, assimilant-se a la inflació subjacent actual.
En matèria de jornada, l’acord renuncia a adoptar cap compromís per a reduir la jornada laboral a Espanya, instal·lada en una jornada de 38 hores a la setmana i que, en un període de més de 35 anys, només s’ha reduït l’equivalent a dues hores a la setmana. També és evident que es renuncia a impulsar una reducció de la jornada cap a l’objectiu de les 35 hores a la setmana, llargament reivindicada pel sindicalisme europeu.
En aquest sentit, a la USOC no ens sentim vinculats a aquest acord, que considerem insuficient i que segueix un model de negociació centralitzat i allunyat dels interessos dels treballadors i treballadores, que ens ha portat al fracàs absolut en les negociacions de l’Acord Interprofessional a Catalunya. En conseqüència, a les taules de negociació que participem reivindicarem increments salarials per sobre de la inflació i treballarem cap a una reducció de la jornada laboral, juntament amb el desenvolupament d’acords que persegueixin una veritable estabilitat laboral i polítiques d’igualtat efectives.
Lamentablement, aquest acord reafirma les pràctiques que el sindicalisme majoritari fa anys que executa, que s’ha demostrat incapaç de millorar els salaris i jornada. A més, aquest acord atorga a la patronal l’excusa perfecta per a atrinxerar-se en una limitació dels continguts que dificultarà els avanços en la negociació col·lectiva que el sindicalisme honest i independent que proposem està obrint-se pas, com ho demostra el nostre avanç dia a dia en una major representació i confiança entre els treballadors i treballadores.
