L’accident a la mina de Súria, on tres geòlegs van perdre la vida ha tornat a obrir el debat de la seguretat laboral. El passat 9 de març minuts abans de les nou del matí, els equips d’emergències rebien un avís per un despreniment a la mina de Súria on dos estudiants de la UPC i un treballador van perdre la vida a 900 metres de profunditat.
La mina de Súria, propietat d’ICL Ibèria Súria & Sallent del grup israelià ICL es dedica principalment a l’extracció de potassa, que després tracta i comercialitza i té una plantilla de 740 treballadors a la mina de Cabanasses (Súria).
El Bages, centre miner de Catalunya ha convertit les seves mines de potassa i sal en una de les majors reserves d’Europa Occidental. Des de fa més d’un segle extreuen sals potàssiques, un fertilitzant natural fonamental per a l’agricultura, segons indica la mateixa empresa, i sal sòdica essencial per a la indústria química.
Objectiu: passar de 500.000 tones a un milió
Fa nou anys l’empresa rebia llum verda per part de la Generalitat al pla Phoenix que permetia a ICL construir una rampa d’extracció de la mina de Súria per evitar el pas de centenars de camions pel centre del poble. El juliol de 2021 es va inaugurar la rampa que hauria d’haver estat acabada a finals de 2014, però es va trobar amb problemes geològics, tècnics i judicials. Des de sindicats com CCOO es va defensar la rampa d’accés a la mina “que suposa un pas important per assolir el projecte de mineria sostenible que defensa el sindicat”. L’obra, que va suposar una inversió de 500 milions d’euros, té una extensió de més de 5km i un desnivell que arriba a superar el 20% en alguns punts.
La finalització de la construcció va suposar el tancament de la planta de Sallent-Balsareny, pel baix rendiment, segons argumenta l’empresa i per les pressions sindicals. El principal objectiu de l’obra era que la mina de Súria passés de produir 500.000 tones anuals al milió. “L’empresa argumenta que necessita duplicar la producció per a ser rendible, però les mesures de seguretat i prevenció no s’han adaptat al nivell de producció i són insuficients”, argumenta Josep Rueda, responsable d’Acció Sindical d’Indústria de CCOO de Catalunya . A més, afegeix que “al contrari del que pensa l’empresa, destinar recursos en seguretat i prevenció és una inversió i no una despesa”, perquè afirma que “tots els accidents es poden evitar”.
Espanya com a solució a la crisi dels fertilitzants
A la vegada que ICL augmenta la producció de la mina de Súria apugen els preus de la potassa. Inclús la mateixa ONU reconeix que la crisi de preus no es deu a la falta de gra, que la majoria prové d’Ucraïna, sinó de l’escassetat de fertilitzants per produir-lo, amb origen de Rússia i Bielorússia, que subministraven un 54% del total de potassa consumida per la Unió Europea. L’estiu passat la potassa havia augmentat un 195% el seu preu, uns 1.150 euros més per tona. Els organismes internacionals veuen a Espanya com a solució al problema, ja que les sancions a Rússia i Bielorússia han distorsionat el 40% del subministrament mundial de potassa.
Per això, Rueda recorda que amb els elevats preus de la matèria i el nivell de producció de la mina de Súria, “ICL ha de fer una inversió en seguretat que estigui a l’altura”.
L’última revisió s’havia fet tres setmanes abans de l’accident
El conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent va confirmar el mateix dia de l’accident que la mina havia estat inspeccionada tres setmanes abans per la Subdirecció General de Mines de la Generalitat on no hi van identificar cap irregularitat ni es va obrir cap expedient. El responsable de la inspecció va avançar que les conclusions de la investigació es traslladarien al jutjat, qui treballa per conèixer els motius del despreniment. Rueda afirma que “si la Generalitat havia inspeccionat la mina tres setmanes abans i s’ha produït un accident és evident que alguna cosa no s’ha fet bé”, tot i que assegura que la responsabilitat és de l’empresa que és “qui ha de conèixer les condicions diàries de les instal·lacions i garantir una seguretat adequada”. Rueda va encara més enllà i afirma que el lloc de l’accident havia estat explotat recentment i “no s’entén que les víctimes baixessin a inspeccionar si les galeries eren aptes o no i no anessin amb les mesures de seguretat adients com vehicles adaptats. Probablement, si hagués estat així estaríem parlant d’un greu accident però no mortal”.
De fet, el dilluns després de l’accident la mina reprenia l’activitat sense mesures de seguretat extres. L’empresa ICL considera que les mesures són les adients i ha impartit una xerrada de seguretat a tots els treballadors. Asseguren que lamenten “profundament” l’accident i que estan “investigant les causes” del sinistre amb els Mossos i la Generalitat.
La mina de Súria ja s’havia vist afectada per altres accidents el 2013 amb dues víctimes mortals per un despreniment mentre feien feines de reparació i manteniment de la maquinària i el gener del mateix any també va morir un miner. De fet, des de 1987 onze treballadors han perdut la vida a les instal·lacions. D’altra banda, a la mina de Balsareny ja tancada, es van produir dos accidents el 2015 i el 2020 amb tres treballadors morts. Rueda assegura que les tres últimes víctimes de la mina de Súria han mort en les mateixes circumstàncies que les de l’accident de la mina de Sallent el 2020 i afegeix que “sis víctimes mortals en deu anys d’un col·lectiu de 700 treballadors no és cap tonteria”.
Falta d’inspectors de treball
Per al sindicat, tot i que han de ser les empreses les que garanteixen unes condicions de seguretat adients, també ha d’haver-hi els recursos necessaris per part de les institucions a la Inspecció de Treball perquè comprovin el correcte funcionament de les empreses. “La Inspecció de Treball funciona, però els inspectors són insuficients. De vegades hem d’esperar mesos quan posem una denúncia per un accident greu”, afirma Rueda.
La crisi del sector és generalitzada i porta mesos en vaga. L’última es va dur a terme el passat mes de febrer on s’exigeix el compliment de l’acord subscrit el passat 2021 on el Govern espanyol es comprometia a millorar les condicions dels treballadors i augmentar la plantilla i des del Ministeri de Treball apunten al Ministeri d’Hisenda com a responsable de l’incompliment de l’acord.
L’OIT recomana que hi hagi un inspector per cada 10.000 habitants i segons dades del Ministeri de Treball a Espanya n’hi ha 2.968, el que suposa que n’hi hagi un per cada 16.000. Una manca de personal que manté a la Inspecció de Treball ofegada, clau en el correcte funcionament del mercat laboral.
