Actualitat

El descens de la inversió en manteniment deteriora la xarxa elèctrica a Catalunya, segons CCOO

La situació del manteniment de les línies elèctriques a Catalunya, amenaça d’ocasionar problemes de subministre i seguretat als ciutadans i empreses. Així ho han denunciat els treballadors de les empreses que realitzen aquesta tasca. Això passa perquè els últims anys les companyies concessionàries han reduït el personal un 55%. Igual passa amb el manteniment de les xarxes. Tot plegat fa que aquesta reducció de dotació hagi creat ja punts negres pel que fa a la seguretat.

Els sindicats presents al sector han intentat diversos cops cridar l’atenció sobre el problema. Primer amb dues tandes de vagues intentant que les societats adjudicatàries de la concessió obrissin una taula de negociació que permetés solucionar aspectes que van des de la millora de la dotació de personal fins a incrementar la seguretat de les instal·lacions. Aquests intents han estat fins al moment infructuosos, tot i que estan en marxa converses informals.

De forma paral·lela els treballadors s’han posat en contacte amb els principals ajuntaments catalans per fer-los-hi arribar el seu malestar. I També han vehiculat al Parlament la seva preocupació, sense que s’hagin produït actuacions des de la Generalitat respecte a l’empresa elèctrica que té la distribució d’energia en gairebé el 90% del territori català, expliquen fonts de la Federació d’Indústria de CCOO.

La Generalitat és la responsable d’ofici de la inspecció de les línies de distribució d’electricitat. Però, aquesta tasca la té cedida a la pròpia distribuïdora elèctrica, Endesa, que al seu torn encarrega la feina a les empreses que té subcontractades. Com la política de reducció de despesa en manteniment és una constant els últims anys el resultat d’aquesta cessió en cadena són instal·lacions que en alguns llocs poden representar un perill per als treballadors que hi operen i en altres per al subministre a la zona, segons els representants de CCOO.

En una interpel·lació parlamentària el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va reconèixer la seva preocupació per la situació de disminució de la inversió. Va admetre que li havien arribat les queixes dels treballadors i va dir que miraria de buscar alguna sortida al cas. En el que no va estar d’acord Puig és a vincular directament la reducció de la inversió amb la pèrdua de qualitat del servei.

En el mateix sentit va respondre el conseller a una pregunta fet pel parlamentari d’ERC, Oriol Amorós.

Els treballadors segueixen considerant que hi ha punts negres en les xarxes de distribució d’electricitat a Catalunya. I no sols ho diuen. Han documentat la denúncia. Aquest diari ha tingut accés a algunes fotografies que mostren clarament que hi ha llocs concrets que no tenen les mínimes condicions de seguretat.

Representants de la coordinadora sindical d’empreses que treballen en el manteniment de les instal·lacions elèctriques de Catalunya vinculen directament el deteriorament d’algunes instal·lacions amb les retallades en la inversió de les empreses de manteniment. I aquestes reduccions tenen a veure amb la política que se segueix en fer les concessions. Així, de la documentació presentada en un ERO d’una empresa del sector, es dedueix que l’any 2011 va facturar a la distribuïdora elèctrica Endesa 17,7 milions. El 2012, la xifra va ser de 16,5 milions; el 2013 va baixar fins a 10,4 milions i l’any passat va quedar en 8,8 milions. En definitiva, en quatre anys la facturació va caure un 50%. El descens en picat de la facturació es relaciona, per part dels treballadors, amb la reducció de plantilles, gairebé de la mateixa magnitud, i l’empitjorament de les condicions de treball dels que continuen operant.

La situació qualificada per CCOO «d’escanyament», no es limita al vessant laboral. Les xarxes també es deterioren i això pot afectar el funcionament de les empreses i a la seguretat dels ciutadans. En aquest sentit recorden que l’apagada monumental que es va produir a la subestació de Maragall a Barcelona tenia a veure amb el manteniment i que els seus efectes no es van limitar als econòmics, sinó que van castigar també la imatge de Barcelona.