Francesc Ràfols és el president del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), una organització veterana a l’hora de defensar els interessos dels treballadors de premsa en el sentit ampli i també una entitat defensora del dret a la informació. Fa poc, coincident amb el 26è aniversari de l’organització han posar en marxa una recaptació de fons crowdfunding, destinada a finançar campanyes per defensar sectors específics del periodisme.
Potser que expliqueu quan i perquè va néixer l’SPC?
El sindicat va néixer l’any 1993, fa doncs 26 anys. I va néixer fruit de la necessitat objectiva del sector per a millorar les condicions laborals dels periodistes i també, des del vessant professional, per poder fer periodisme lliure i independent. Des d’aquell dia hem desenvolupat molts projectes i estem presents a la majoria de les redaccions de mitjans catalans i també fora de les redaccions.
Perquè es va crear el sindicat? Perquè cal dir que de sempre hi ha hagut periodistes i gent del sector sindicada en organitzacions confederals?
Sí que n’hi havia, però eren molt poca gent. El motiu per crear l’SPC va ser perquè a la majoria de països del nostre entorn els periodistes estan organitzats en sindicats propis. Hi ha casos com França en els quals el sindicats de periodistes conviuen amb les agrupacions de periodistes dels sindicats diguem-ne generalistes. Aquí quan vam començar hi havia molt pocs periodistes afiliats a sindicats generalistes i fruit de sortir nosaltres es va produir una gran afiliació de professionals de la informació.
Hi ha la idea que el periodista no s’afilia, normalment. Això és cert?
És veritat que li costa afiliar-se, i de vegades té l’excusa que ja hi ha el col·legi de periodistes, quan són entitats amb objectius molt diferents. També veuen que hi ha els comitès d’empresa. El cert és que els periodistes no han volgut implicar-se gaire en la vida sindical quan és un àmbit en el qual es poden canviar coses i lluitar per millorar les seves condicions de treball i també professionals.
De vegades feu, des de l’SPC, feines amb poca visibilitat.
Nosaltres som gairebé els únics que hem defensat el col·lectiu que està en pitjors condicions com és el col·lectiu de periodistes a tant la peça o els col·laboradors. Tenim moltes propostes en aquest àmbit i la nostra idea és que els periodistes a la peça han d’estar incorporats al règim de la Seguretat Social en funció de la feina que fan. Creiem que han de ser tractats com a membres de la plantilla en la proporció que s’estableixi en cada cas.
La campanya de recaptació de fons, crowdfunding, amb quin ànim la feu? Perquè sembla que no només us dirigiu als periodistes sinó també a la societat en general
És obvi que aquesta campanya l’aprofitem també per donar-nos a conèixer. Volem que hi participi la gent afiliada, la que no ho està, i també el públic en general. Els volem dir: tenim molts projectes per dinamitzar la professió però sols no els podem tirar endavant, necessitem el vostre suport.
Perquè el sindicat, com es finança habitualment?
En el nostre cas el finançament procedeix de les quotes de la nostra afiliació. Però veiem imprescindible poder ajudar a companys com els autònoms, els falsos autònoms, els col·laboradors, etc.
Aquests dies, amb les manifestacions massives heu sortit a la palestra per defensar el treball dels periodistes i també de la resta de la professió, contra les agressions, siguin de manifestants o de policies, oi?
El que la gent no sap és que quan s’ha conegut la sentència del Suprem sobre el procés, molts dels periodistes que cobrien les manifestacions, eren free lance , altres són col·laboradors que si volen cobrir els esdeveniments es veuen obligats a pagar-se les armilles que els identifiquen, els braçalets i darrerament cascs i ulleres i màscares antigás. I s’ha de dir que aquest és el col·lectiu socialment més desprotegit. Per això hem focalitzat en ells la nostra campanya.
Sobre el fenomen de les agressions a periodistes, heu demanat com a sindicat, alguna entrevista amb els responsables polítics de les policies? Perquè s’ha constatat que la majoria de les agressions a periodistes les han fet funcionaris públics?
Nosaltres hem demanat una entrevista amb el conseller Buch, igual que estem intentant ser rebuts per la delegada del Govern central a Catalunya. Ara bé, entenem que aquestes gestions requereixen d’una unitat d’acció a tot el sector.
Amb el conseller Buch vam tenir una entrevista fa un temps arran del que va passar amb les mobilitzacions del 8 de març.
I què us va dir? Perquè els periodistes van perfectament identificats, no es pot dir que no quedi clar que estan fent la seva feina? El que passa aquí no és generalitzable en altres llocs, a França, per exemple, els periodistes no reben habitualment de la policia a les manifestacions?
El que passa a França és una mica una excepció. Nosaltres intentem emmirallar-nos-hi. Allà el carnet de periodista és respectat i hi ha un seguit de mecanismes amb jutges al capdavant als quals recórrer, si cal.
Això de que els policies escalfin els periodistes a les manifestacions és un fenomen que només passa aquí?
No, no és un fenomen català. A molts llocs del món reben els periodistes, ho acabem de veure a Xile, amb policies disparant contra informadors. És un cas global. Sembla que no es vol que en els llocs on hi ha aquests conflictes hi hagi periodistes que puguin informar imparcialment del què passa.
Aquí ho hem vist a les manifestacions, on s’ha aplicat una violència i una contundència com no s’havia vist mai. El que no pot ser és que hi hagi companys que tinguin la sensació que el fet dur l’armilla serveix perquè els policies sàpiguen a qui han de cascar . No pot ser que agents de policia hagin pegat periodistes, no fruit de la situació del moment sinó que ho han fet conscientment. En aquest casos tenim clar que hi ha qui no vol que hi hagi testimonis que expliquin sense filtres el que passa en aquestes manifestacions. I ho hem de dir clarament: els funcionaris públics estan obligats a respectar la nostra feina.
Quina seria l’alternativa perquè s’acabés amb aquest ball de bastons que no es frena, tot i les bones paraules dels governants?
Aquí el que necessitem és una llei que reguli el dret a la informació, que reguli també els drets i els deures dels periodistes a fer la seva feina, com passa a la majoria dels països europeus. I que els funcionaris públics estiguin obligats a respectar el que diu la llei en relació a com han de treballar els periodistes.
És curiós el que dieu: que els funcionaris públics respectin la llei? Com si això fos una cosa extraordinària?
És que ara no hi ha llei i el que hi ha són uns protocols, que diuen que hem d’anar identificats amb unes armilles, uns braçalets, que de vegades hem comprat els mateixos periodistes, però llei no n’hi ha.
Què passa amb la gent que esbronca els periodistes perquè creu que els mitjans per als quals treballen no actuen honestament?
Si hi ha algú que se sent molest perquè el mitjà en el qual treballen aquests periodistes creu que manipula o tergiversa informacions, hi ha d’haver canals on denunciar-ho. Perquè moltes vegades el periodista que rep no és el que manipula, aquestes coses es fan a altres despatxos. Per això reclamo de nou una llei que permeti sancionar casos com els que suposa falsejar la realitat, com passa en altres països. En matèria de dret a la informació, Espanya està a la cua d’Europa. Catalunya té l’article 52 de l’Estatut que diu quines són les obligacions, els deures i els drets sobre la informació a la ciutadania, i portem des que es va aprovar l’Estatut reclamant a tots els governs una llei que reguli aquest article. I cada any ens reunim, ens diuen bones paraules, però això no avança.
El sindicat on és fort és a les grans empreses periodístiques, com la Corporació Catalana de Mitjans , mentre que darrerament el que sorgeixen són sobretot petites empreses o microempreses especialment en l’àmbit digital, és certa aquesta percepció?
Nosaltres tenim presència a tot tipus d’empreses, a la Corporació com heu dit, però també a grans diaris i a petites empreses com mitjans de comunicació locals, més grans o més petits. Negociem tant convenis de grans empreses com, per exemple, en mitjans vinculats directament a periodistes o a moviments socials o comunitaris.
Canviem d’òptica. Com veieu des del sindicat l’existència de partits que impedeixen l’assistència als seus actes a periodistes o mitjans que no els agraden?
Jo ho he dit a les xarxes que en aquest assumpte hi hauria d’haver una resposta, no m’agrada el mot, corporativa, contra aquestes actituds de censura. Els periodistes hauríem de deixar se cobrir els actes dels qui boicotegen o impedeixen la presència d’algun mitjà de comunicació. Perquè avui pots ser tu, demà pot ser un altre . Però en aquests temes, els mitjans mai han volgut anar a l’una.
A Catalunya estem vivint un conflicte polític, estàs d’acord amb la frase que afirma que quan es dóna un conflicte com aquest, la primera víctima és la veritat?
Si, evidentment. Això ho hem vist molt en les agressions. Hi ha mitjans que només s’han queixat de les agressions que han patit els seus periodistes, però mai han dit res quan això els passa a altres: Tele 5 no diu res quan agredeixen un periodista de TV3, i igual passa a l’inrevés. Tots els mitjans haurien de sortir i criticar totes i cadascuna de les agressions. Nosaltres ho hem dit: estem en contra de totes les agressions a periodistes, vinguin d’on vinguin i siguin qui siguin les persones perjudicades Per això, nosaltres hem denunciat tant aquells cartells infames que van sortir assenyalant periodistes catalans, com quan han passat també agressions a Catalunya Ràdio o a la gent de TV3 en algunes manifestacions. És cert que la majoria de les agressions les han fet aquests dies agents dels cossos de seguretat, però no són les úniques, hi ha persones que a les seves manifestacions no hi volen aquells mitjans que ells consideren hostils. I això tampoc pot ser.
Tornant al crowdfunding. Teniu decidit què fareu amb els diners que es recaptin?
Quan es fa una campanya com aquesta s’han de fixar clarament els objectius. Hi ha el suport genèric als periodistes autònoms o periodistes a la peça, etc. També hi ha la millora de les xarxes digitals del sindicat i de la pàgina web. En tercer lloc volem tirar endavant projectes de defensa genèrica del dret a la informació en favor a la ciutadania: igual com un metge pot defensar el dret a la salut de les persones, nosaltres creiem que cal defensar el dret a la informació de la ciutadania. En aquest sentit pensem col·laborar amb tots els que volen fer formació sobre aquest objectiu arreu, des de les escoles fins a qualsevol organització preocupada per aquests drets. Finalment, també volem lluitar contra l’assetjament als periodistes a la xarxa d’Internet, especialment les dones periodistes.
