Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A ambdós costats de l’Atlàntic les postures i mesures sobre com fer front al desafiament de la Xina són molt diferents. A Europa s’espera que l’administració Biden tindrà una actitud molt més amistosa amb Pequín. No serà així. Biden ja anuncià que seria més dur amb la Xina que anteriors governs dels Demòcrates. L’FBI obre una investigació sobre espionatge econòmic i tecnològic per part de ciutadans o entitats xineses als EUA cada cinc minuts (hi ha un total de 2.000 investigacions en marxa).
Washington tampoc accepta l’actitud bel·ligerant de Pequín al mar de la Xina meridional. Malgrat la sentència contrària de la Cort Permanent d’Arbitratge (2016), Xina segueix construint bases militars en moltes de les 2.000 illes del mar. Pretén que el 90% del mar estigui sota control seu, vulnerant les aigües territorials de les Filipines, Malàisia, Brunei, Vietnam i Taiwan. Per les aigües del mar de la Xina meridional transiten vaixells de mercaderies que transporten una tercera part dels béns que es comercien al món.
Els Estats Units també censura la repressió xinesa a Hong Kong i el seu suport a les dictadures de Corea del Nord i Veneçuela. L’estratègia Made in China 2025, aprovada pel Partit Comunista xinès, ha atorgat 200.000 milions de dòlars en subvencions a empreses tecnològiques nacionals, en contra de les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
Washington i Brussel·les no es posaran d´acord completament sobre com tractar amb la Xina. La UE va signar un acord d’inversions amb la Xina a finals de desembre malgrat la petició de Biden d’esperar al fet que prengués possessió. Europa és molt més receptiva a la inversió de la Xina, encara que faciliti la penetració i espionatge de la segona economia mundial. Però almenys els Estats Units i la Unió Europea poden adoptar algunes postures comunes.
La coordinació entre els Estats Units (EUA) i la Unió Europea (UE) de les polítiques relatives a la Xina sí que és factible a les institucions internacionals com l’ONU, el Banc Mundial i els bancs regionals de desenvolupament. El Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial van modificar els seus estatuts per a reflectir el pes més gran de la Xina a l’economia internacional. Concretament, la quota de la Xina a ambdues institucions es va elevar i és ara la segona més alta després de la dels Estats Units. La quota d’un país a l’FMI i al Banc Mundial determina quina quantitat de finançament hi ha d’aportar al capital de les institucions. Però una quota més alta també comporta tenir més vots, més accés al finançament de les institucions (en cas d’un dèficit a la balança de pagaments) i més Drets Especials de Gir (DEG), una reserva de l’FMI que distribueix periòdicament. El iuan xinès es va incloure a la cistella de cinc monedes que componen el DEG.
El pes més gran de la Xina als bancs internacionals de desenvolupament i a l’FMI, així com el seu nivell de renda molt més elevat, ha comportat que molts pensin que no hauria de rebre fons per a projectes de desenvolupament que haurien d’estar reservats per als països més pobres. Però la Xina segueix beneficiant-se de finançament per al desenvolupament, assistència tècnica i assegurança per als seus projectes de desenvolupament per part del Banc Mundial i els bancs de desenvolupament regionals.
Els Estats Units i la UE tenen l’oportunitat i l’autoritat moral per a exigir a la Xina que utilitzi els criteris dels bancs de desenvolupament quan inverteix en altres països emergents o en vies de desenvolupament. Concretament, ens referim a les normes, estàndards i regulacions laborals, mediambientals, de lluita contra el canvi climàtic, d’eficiència energètica, de governança corporativa i de lluita contra la corrupció que el Banc Mundial, els altres quatre bancs de desenvolupament regionals, EUA i la UE exigeixen quan financen o asseguren un projecte a països emergents o en vies de desenvolupament.
EUA i la UE haurien de pressionar a la Xina perquè es converteixi en membre de l’Acord sobre Contractació Pública de l’OMC, del Club de París de creditors oficials i del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament. L’absència de Pequín d’aquestes institucions permet que porti a terme inversions en països emergents i en vies de desenvolupament que no compleixen les normes internacionals.
L’adopció de polítiques comuns entre els EUA i la UE respecte a Xina és menys difícil en aquests moments pel fet que una majoria creixent de la ciutadania té una opinió negativa de la potència asiàtica. Un estudi del prestigiós Pew Research Center publicat l’octubre de 2020 mostrà que en els 14 països on es realitzaren entrevistes la majoria de la població té una opinió negativa de la Xina. L’actual percepció negativa de la Xina a Austràlia, el Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, Suècia, Estats Units, Corea del Sud, Espanya i el Canadà ha assolit el nivell més alt d’ençà que el Pew Research Center va començar a realitzar aquest sondeig fa més de deu anys.
No es tracta de castigar o buscar l’enfrontament amb la Xina, a menys que actuï de manera bel·ligerant. Des que entrà a l’OMC el 2001 i es creà el G20, les democràcies occidentals han intentat que la Xina es converteixi en un actor clau i responsable de la governança mundial. Pequín no ho ha fet. Com a mínim, EUA i la UE han de coordinar les seves polítiques respecte a Xina per a pressionar-la a abandonar les seves pràctiques més nocives. La relació econòmica transatlàntica és la més profunda del món. EUA té un estoc acumulat d’inversió estrangera a la UE tres vegades superior que al que té a tota Àsia. L’estoc d’inversió estrangera de la UE als EUA és set vegades superior al que acumula amb la Xina i Índia.
