Aquest mes de juny passat els treballadors de la geriatria haurien d’haver cobrat el seu salari amb un increment gràcies a l’aprovació del Conveni Català de la Geriatria negociat i signat per dos sindicals i per tres patronals. Si no ho van fer i no ho poden fer encara és perquè la patronal ACAD va interposar una demanda i porta avui als signats d’aquest conveni a judici. L’objectiu és paralitzar aquest conveni específic a Catalunya i fer que els treballadors d’aquest col·lectiu es segueixin regint pel marc estatal.
No d’acord amb això per diferents motius, els dos sindicats signats, UGT i CCOO han convocat una concentració a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb motiu de la celebració del judici per la paralització del conveni català de geriatria (GERCAT) i en defensa del conveni col·lectiu.
La incorporació principal que defensa el conveni català és l’increment en igual mesura a tot el col·lectiu. Aquest increment, però, és tan sols d’un 6%. Aquest increment en euros suposa que una gerocultura cobrarà 58 euros més al mes. “Imagina’t com estava el salari d’abans si un increment del salari del 6% només puja això… És un dels pitjors convenis que existeixen al mercat laboral”, assegura Jaume Adrover, secretari de Serveis Socials de la UGT Serveis Públics.
En resum, per exemple des de la UGT denuncien que després d’haver estat negociat i signat, el GERCAT ha quedat paralitzat per una demanda de la patronal ACAD, que argumenta que els sindicats no han demanat permís per negociar a la mesa paritària del conveni marc estatal i que les patronals catalanes no li han donat les cadires que segons ells els pertocaven per la seva representativitat.
Com explica Jaume Adrover, totes les residències a nivell de conveni col·lectiu venen regides per un conveni de marc estatal que funciona a tota Espanya i que regula les relacions laborals entre treballadors i empreses als geriàtrics. “Aquí, a Catalunya, creiem que aquest conveni marc ens limita en moltes coses i que la situació i la forma de les residències de Catalunya és completament diferent de la resta de l’estat pel preu-llit, per la tipologia de residències…”, apunta Adrover. A la pràctica, la Generalitat paga a les públiques i a les concertades uns diners per llit i els sindicats valoren que tots els increments de tarifes que hi hagut no repercutien sobre els treballadors que “cobraven uns salaris pèssims”.
Adrover assenyala que “si mires el conveni marc de dependència veuràs que molts treballadors no arriben ni al salari mínim interprofessional amb unes jornades de més de 12 hores de treball”. I és per aquest motiu, entre molts altres, que els sindicats han celebrat que la Generalitat treiés un decret on fixa a les empreses que el 60% de les tarifes repercuteixi directament sobre els treballadors. “Però la Generalitat no pot dir-li a cap empresari que li pugi els sous als treballadors… aleshores, per poder fer efectiu això, les patronals majoritàries i els sindicats majoritaris vem dir doncs una forma de vehicular l’increment de tarifes al salari és fer un conveni català i que aquest conveni reguli la pujada perquè tothom cobri igual”, relata Adrover.
Fins aquí la història del GERCAT sembla que funciona i avança, però aleshores és quan una patronal posa una demanda i impugna el conveni. És ACAD, que afirma que no se li ha demanat permís a la comissió paritària estatal del conveni per poder negociar a Catalunya. Per Adrover, “ACAD és una patronal insignificant a Catalunya”, però apunta que són també “una de les filials molt grans a nivell estatal que són a qui els interessa que no els pugin el salari perquè així des d’Espanya fixen un preu salari-treballador molt baixet, però en canvi la Generalitat i la resta d’autonomies apugen el preu del llit i la diferència se la queden ells”. Denuncia així que via conveni marc estatal baixen el salari, però donat que les administracions per tenir llits paguen molt diners, hi ha una diferència acumulada que “no va pels treballadors, va a les seves butxaques”.
Però sobre què s’acull ACAD per poder impugnar un conveni cap aquesta direcció? Resulta que l’estatut dels treballadors permet negociar en àmbit territorial i sectorial. És a dir, els treballadors poden negociar el conveni de geriatria de Catalunya perquè ho diu l’estatut dels treballadors. Què passa? Que en el conveni marc estatal hi ha l’article 7 que diu que per poder negociar en un àmbit territorial i sectorial, se’ls hi ha de demanar permís. Adrover es queixa que la comissió paritària “és un grup d’amics, són tot de persones que han signat un conveni que és una norma que afirma que no podem negociar una cosa que diu la llei… Cap sentit”. “Jo quan signo un conveni a Catalunya, l’envio al Departament de Treball i ell em diu si és constitucional o no i el publica. Aquest article del conveni marc estatal va passar tots els controls però ningú es va adonar que va en contra de l’estatut dels treballadors”, afegeix.
Així, bàsicament, el judici confronta ACAD contra tres patronals i dos sindicats. El primer afirma que els segons no poden negociar a Catalunya i els segons aniran al judici a dir que sí que poden. Adrover també assegura que a ACAD, des de la mesa del conveni de Catalunya, sempre se’ls ha deixat negociar, tenien una cadira: “podien negociar, però no han volgut”.
Ara, des de la UGT pateixen també pel fet que si la sentència els dona la raó, potser la patronal tornarà a impugnar i denunciar al Tribunal Suprem el conveni i així encara s’allargarà tot més. Adrover valora que hi ha molt mala fe: “depèn de les mesures que doni el jutge això seguirà endavant o no. Si ho podem aplicar encara que vagi al Suprem perfecte però si les mesures cautelars són que es pari tot fins que no hi hagi sentència ferma… Aquí tenim un problema”.
En tot cas, des del sindicat defensen que el conveni català de geriatria és l’eina necessària per fer efectives de manera negociada i pactada uns increments salarials i unes millores socials que bàsicament serviran per començar a dignificar un sector essencial. Adrover assenyala que la genr està desmotivada, esgotada i troba molt negatiu que a sobre se la carregui amb “històries d’aquestes que poden ser ajustades al dret, però són bastant injustes com a col·lectiu de treballadors”. Més enllà del conveni, Adrover apunta que la Generalitat ha fet tot el que havia de fer i que els empresaris han cobrat tot el que havien de cobrar des de l’1 de gener: “els únics que no hem vist ni un duro som els treballadors”, exclama.
Si es segueix endavant, no obstant els bloqueigs dels empresaris, aquest conveni serà d’aplicació a més del 70% de les residències catalanes i permetrà acomplir amb el decret de tarifes de la Generalitat, que obliga a totes les empreses a destinar el 60% d’aquest increment a apujar el salari dels treballadors. Un decret que és d’aplicació des de l’1 de gener de 2021, tot i que les treballadores i els treballadors no han vist encara cap increment en el seu salari.
