Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Gairebé un any després de l’inici de la pandèmia que ha tensat el sistema sanitari de forma constant, grups sindicals del sector de la salut han arrencat la campanya #EstemFartes, amb què volen visibilitzar el desgast crònic i actual del sistema i fer sentir les seves demandes.
El primer acte de la campanya va començar fa una setmana, quan es va demanar al col·lectiu sanitari que pengés a les xarxes socials fotografies amb l’etiqueta #EstemFartes “donant visibilitat i cridant agònicament que ja no podem més i que n’estem fartes, cada una i cada una des del seu lloc de treball”.
La campanya està impulsada per la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, un òrgan conformat per diversos sindicats amb representació al món sanitari i que té com a germen el moviment Sanitàries en Lluita, nascut fruit de la pandèmia. En concret, la conformen Infermeres de Catalunya, USOC, CATAC-CTS-IAC, Intersindical-CSC, CGT, PSI Lluitem i COS.
La situació és molt crítica i això és un crit d’alarma
“Arran del malestar laboral al sector vam decidir que era el moment d’unir esforços i trobar un consens de les demandes que compartim”, explica Christian Munné, portaveu de l’USOC a la Mesa i president del comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. “Som un grup de gent amb interessos comuns que ens hem unit per fer sentir les reivindicacions i recollir les inquietuds dels professionals de la salut”, afegeix Esther Rodríguez, vicepresidenta del Sindicat Unió d’Infermeres de Catalunya.
Per una sanitat totalment pública
Christian Munné exposa una llarga llista de demandes, que inclouen una aposta per l’atenció primària, la reducció de la jornada laboral a 35 hores o la recuperació del nivell adquisitiu perdut en els darrers anys. Ara bé, tots els sindicats consultats concorden que l’objectiu principal és assolir un sistema sanitari de gestió i titularitat totalment pública.
“El model publicoprivat porta a unes condicions laborals molt diferents i nosaltres demanem que una mateixa feina tingui unes mateixes condicions”, diu Munné. No en va, per a la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya és clau l’equiparament de drets laborals i salarials entre les persones que fan la mateixa tasca. “És necessari que els professionals que fan una mateixa tasca tinguin un mateix sou, una cosa que ara no passa”, matisa Txus Merino, infermera al Parc Taulí de Sabadell i portaveu de la Coordinadora Obrera Sindical (COS).
Hem arribat a una situació límit en què hem de dir prou, perquè ens sentim maltractats
“Molts dels problemes a escala laboral, social i professional vénen pel fet de tenir una titularitat i gestió privada. Comporta unes diferències socials i professionals que afecten directament l’estat emociona”, concorda la portaveu d’Infermeres de Catalunya, Esther Rodríguez. Afegeix el problema recurrent de la precarietat laboral: “Estem treballant en situacions de contractes d’un dia o una setmana en un context de pandèmia i amb un dèficit estructural d’infermeria que ho agreuja tot”, afegeix.
Per la seva part, Txus Merino defensa l’aposta que fa la Mesa per l’atenció primària: “És cabdal que tingui més recursos perquè la sanitat funcioni bé. Cal que puguem atendre la població a prop de casa seva i amb recursos suficients i que quan vagin a l’hospital sigui per coses que realment requereixen un hospital, no perquè la primària no té recursos”.
Esgotament sense resposta
Els sindicats que conformen la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya reporten un alt cansament entre el personal sanitari i administratiu dels centres de salut, no se senten escoltats pel govern català i avisen que preparen mobilitzacions i una vaga de cara al mes de març.
“La situació ens posa en una situació laboral crítica que se suma a les retallades de fa tants anys. No veus una solució, no veus una sortida i fa patir, perquè hi ha molta declaració pública però no canvis reals. Això desespera”, explica Christian Munné, portaveu de l’USOC a la Mesa. “Veus que l’únic que canvia és que cada cop hi ha més fuga de personal perquè la nostra feina deixa de ser atractiva aquí”, afegeix.
Esther Rodríguez, vicepresidenta del Sindicat Unió d’Infermeres de Catalunya fa la mateixa lectura: “Fa molts anys amb situació crítica que la pandèmia ha fet esclatar”. Assegura que “cada vegada tenim més carrega i pressió assistencial mentre perdem poder adquisitiu i l’administració no ens dóna el reconeixement que ens mereixem”. Per això, explica, “hem arribat a una situació límit en què hem de dir prou, perquè ens sentim maltractats”. Matisa que el seu sindicat es va reunir amb alts càrrecs de Salut el mes d’octubre i “vam veure bones paraules i intencions, però sense resultats”.
Molts dels problemes a escala laboral, social i professional vénen pel fet de tenir una titularitat i gestió privada
La manca de resposta per part de l’administració ha estat el detonant de la campanya: “No ens sentim escoltats. No hi ha una interlocució directa amb Salut i només tenim reconeixements públics. Ara és el moment de posar sobre la taula solucions”, diu Munné. Per aquest motiu, la Mesa preveu una vaga el mes de març que, tenint en compte els serveis mínims d’un servei essencials en el context de pandèmia, s’acompanyarà d’altres actes reivindicatius.
En la mateixa línia, Esther Rodríguez explica que “portem molts intents d’intentar de tractar-ho amb Salut” sense èxit. “La situació és molt crítica i això és un crit d’alarma. O ens reben i Salut es posa a treballar o haurem d’anar a la vaga i fem mobilitzacions” avisa la vicepresidenta de la Unió d’Infermeres de Catalunya.
Txus Merino, portaveu de la COS, també avisa que “no ve d’ara, sinó de fa un munt d’anys“. Amb tot, i si bé reconeix que “hi ha un cansament brutal entre les companyes i estem fartes de les situacions que vivim”, creu que el desgast pot afectar de dues maneres: o bé incentiva el personal a manifestar-se o “està tan cansat que surt de la feina i no en vol saber res”. Merino fa una crida al segon grup: “Cal pensar en quina sanitat volem deixar pel futur. Si cada vegada hi ha més precarització i privatització, hi haurà un moment en què una part de la població no tindrà accés a la sanitat”, alerta.
