Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 8-M del 2025 s’ha celebrat en un context polític i social marcat pels terratrèmols reaccionaris amb epicentre en la Casa Blanca dels Estats Units. El mandat que acaba d’estrenar Donald Trump impulsa a l’extrema dreta a tot el món, que té com un dels seus principals objectius combatre les conquestes feministes. Aquest marc obscur ha estat molt present en la manifestació de milers i milers de persones a tot l’Estat, en moltes ciutats, desafiant la pluja. Les proclames contra el risc del neofeixisme i contra el racisme ha estat un punt denominador en totes les protestes.
A Barcelona, la manifestació majoritària anava encapçalada per una pancarta que proclamava “les cures sostenen la vida. El manifest dels convocants posava l’accent en el fet que les cures recauen en les dones i condicionen les seves vides. Per això “exigim corresponsabilitat per part dels homes, de les administracions i del conjunt de la societat, perquè les cures són un dret col·lectiu i una responsabilitat social i no el treball individual exigit a les dones”. Totes les dades indiquen que les dones tenen més probabilitats que els homes d’estar a l’atur, treballar a mitja jornada o d’agafar-se excedències no remunerades per tenir cura de familiars vulnerables, dels fills i especialment les persones grans o que pateixen malalties.
En el manifest, s’argumenta que “el conjunt de les opressions que el sistema genera a l’àmbit de les cures és una estratègia de control social que ens vol mantenir subjectes a una organització que beneficia el mercat i el capital per sobre de la vida, de totes les vides”. Per això es reivindica “un sistema públic de cures blindat per llei i amb un finançament suficient que garanteixi el dret a tenir-les de totes les persones”. I es conclou: “les cures no són una qüestió individual o privada sinó una problemàtica estructural que sosté el conjunt de la societat”.
En el marc de la distribució injusta de les tasques de les cures, el manifest recorda “l’explotació ferotge de les migrades dedicades al treball de la llar i de les cures, especialment d’aquelles a qui l’administració nega papers, a les “internes”, en condicions d’esclavatge. Cambreres d’hotel, treballadores del SAD (Servei d’Atenció Domiciliària), treballadores de les residències, assistents personals, auxiliars clíniques, llevadores, infermeres i tota la resta de treballadores de les cures”. Per tot això, “denunciem la invisibilització de les que cuiden en els marges – mares, amigues, veïnes, parelles- estigmatitzades per la societat”.
La divisió del feminisme es va tornar a evidenciar amb dues manifestacions. La majoritària, convocada per l’Assemblea 8-M va sortir de la plaça Universitat en direcció a la Gran Via, baixant pel passeig de Gràcia fins a la ronda Sant Pere per acabar a Arc de Triomf. Entre les assistents hi havia la viceprimera secretària del PSC i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; les dirigents d’ERC Elisenda Alamany, Arés Tubau i Diana Riba; la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i la portaveu de la CUP, Sa Moreno. També hi van participar representants dels sindicats majoritaris.
La Coordinadora 8M-Moviment Feminista, formada per entitats com Feministes de Catalunya o la CNT, que s’oposen a la llei trans i reclamen l’abolició de la prostitució es van desmarcar de la convocatòria oficial, amb una manifestació pròpia, a la mateixa hora, sota el lema “Som dones i diem prou”. Aquesta marxa va arrancar a la plaça de Catalunya. A la capçalera es podia llegir una pancarta amb el missatge següent: “Prou sotmetre els drets de dones i nenes als desitjos dels homes. Acabem amb el patriarcat”.
Crònica fotogràfica:
Fotos: Pol Rius
