La setmana passada vaig assistir a un acte organitzat des del Parlament Europeu per presentar un informe sobre la fiscalitat amb visió de gènere; un informe encarregat per l’eurodiputat Ernest Urtasun a l’institut IQ (Institut per a l’estudi i la transformació de la vida quotidiana).
La raó per encarregar aquest informe era esbrinar si el biaix de gènere també es produeix en l’àmbit fiscal. O dit d’una altra manera, si les dones paguem més impostos que els homes.
A l’equip que ha elaborat l’informe, sota la direcció de Maria de la Fuente, no els ha estat fàcil dur a terme la tasca perquè hi ha poca informació sistematitzada i perquè manquen dades; en tot cas, malgrat les dificultats, han pogut extreure’n conclusions ben sucoses, que es poden resumir en una: sí, les dones tenim més càrrega fiscal.
L’informe analitza bàsicament dos impostos: l’IVA i l’IRPF.
Pel que fa a l’IVA, un impost indirecte no progressiu i, per tant, molt injust, ja que grava de la mateixa manera les persones que guanyen molt i les que guanyen poc, el biaix de gènere s’observa en tres punts concrets. El primer és que dones i homes tenen nivells de renda diferent i, com que elles el tenen més baix, l’IVA les castiga més. En segon lloc, tots aquells productes relacionats amb la higiene femenina (tampons, compreses…) i amb les tasques de la cura (bolquers, tant de criatures com d’ancians) tenen un IVA d’article de luxe. Així, també en aquest aspecte les dones paguem més. I en tercer lloc, tots aquells productes que tenen una versió femenina i una de masculina -penseu en les colònies de dona i les d’home o en un patinet rosa per a la nena i un de verd per al nen- tenen un preu més alt per a elles.
Pel que fa a l’IRPF, la cosa no millora gaire perquè és un impost pensat per afavorir la família tradicional, o sigui, amb un home sustentador (que porta els diners a casa) i una dona “cuidadora” (que té cura de la casa i la família). Conclusió, si ets una dona que viu en parella i treballa fora de casa o una dona que viu sola, les bonificacions i exempcions no estan pensades per a tu.
I si, a més, tenim en compte que les dones són majoria entre els llocs de treball menys qualificats i més mal pagats mentre que hi ha una elit d’homes sobrerepresentats en els nivells de consells de direcció de les empreses, es pot concloure que ni són elles les beneficiades per l’enginyeria fiscal que afavoreix l’elusió fiscal, ni tampoc naturalment són elles les que evadeixen impostos.
Així doncs, queda molta feina per fer si volem rectificar aquesta situació injusta que se suma a moltes altres com la bretxa salarial a favor dels homes. Ara bé, no podem comptar gens que la dreta que ara és al poder solucioni aquestes discriminacions flagrants. Ja sabeu què va dir Rajoy a propòsit del gap salarial: “En eso no nos podemos meter”. Doncs, si no s’hi posen ells, ens hi haurem de posar nosaltres.
