Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El sistema especial de la Seguretat Social creat per integrar les treballadores i treballadors de la llar, contra el que fan altres sistemes especials com el de la mineria, no sobreprotegeixen el col·lectiu que s’hi acull sinó que el subprotegeix, segons s’ha constatat en la presentació del llibre «Situació laboral de la població estrangera a Catalunya», que es va ver dimecres al matí a CCOO.
Carles r, responsable del Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE), del sindicat, ha estat qui ha presentat el llibre junt amb Toni Mora, responsable de política d’immigració de CCOO, explicava que: «a diferència d’altres sistemes especials que tenen com a objectiu sobreprotegir els treballadors, com passa amb la mineria o la pesca. Per contra,el sistema especial de treballadores de la llar serveix per a subprotegir aquest col·lectiu». I posava algun exemple. Així, en el sistema especial per a treballadores de la llar es manté el desistiment voluntari en comptes de garantir el dret a un acomiadament motivat. També s’exclou aquestes, generalment, dones treballadores de la protecció que els hi podria atorgar la llei de prevenció de riscos laborals, el fons de garantia salarial i molt especialment la prestació d’atur.
A més, el fet que els treballs de la llar els facis sobretot dones de nacionalitat estrangera repercuteix negativament en les seves pensions quan es jubilen. «Aquest tipus de dones tenen una carrera laboral accidentada, si tenen sort i les donen d’alta», explica Bertran. Això farà que en acabar el seu periple laboral rebran una pensió de jubilació que, en moltes ocasions, s’haurà de millorar amb complements de mínims, o amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), cosa que suposarà una càrrega per al sistema públic de pensions que no hauria d’assumir si les cotitzacions es fessin pel treball que fan.
Situació de les internes
Però, el que preocupa especialment els responsables de CCOO és la situació de les dones, usualment estrangeres, que treballen com a internes a les llars. Com el lloc de treball està en un domicili particular les inspeccions de treball no poden aplicar-se. Per tant, si n’hi ha, les irregularitats queden impunes. Els sindicats i organitzacions que treballen per millorar les seves condicions laborals i d’estança al país tenen un difícil accés a aquestes treballadores. Un dirigent de CCOO explicava que «per donar formació hem hagut de fer-la els diumenges, que és, en molts casos l’únic dia que a les cases els donen lliurança».
