Un estudi ha fet el seguiment dels beneficis fiscals relacionats amb els principals impostos. En total es van perdonar per valor de 42.142 milions. D’aquesta xifra s’han analitzat 7.991 milions i la conclusió que s’ha obtingut és que en la seva major part, 5.501 milions, no es justificava el regal pe3r cap motiu d’utilitat social, segons la Plataforma per una fiscalitat ambiental i solidària.
Així, per exemple, quan una persona inverteix en un fons de pensions, l’operació li dóna dret a obtenir desgravacions fiscals en l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Concretament això suposa una reducció global de la recaptació de 783 milions. Però, això beneficia tothom per igual? La resposta és no. Un 11% dels declaren entre 11.000 i 21.000 euros es beneficia de desgravacions, mentre que el 56% del que ingressen més de 150.000 euros obté desgravacions, segons es desprèn l’informe Beneficis fiscals, beneficis per a qui?, elaborat per la plataforma per una fiscalitat justa ambiental i solidària, que es va presentar dijous al vespre al Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia ( Roger de Llúria 13 de Barcelona).
Deia Galbraith que sempre hi ha queixes a causa dels fons que l’Administració destina a serveis socials, mentre que gairebé ningú diu res de les desgravacions i els beneficis fiscals que obtenen generalment els qui més tenen.
Segons l’estudi, l’any passat els beneficis fiscals atorgats van sumar 31.867,6 milions en l’àmbit estatal i 10.280 milions en l’àmbit català. En aquest darrer cas la xifra suposa el 5% del PIB del Principat. Dit en altres paraules, de tot el que es produeix a Catalunya el 5% es deixa de pagar en forma d’impostos que són ‘perdonats’.
Els que han elaborat l’informe afirmen que en la majoria dels casos no s’han trobat les raons de tipus constitucional que avalin la finalitat pública d’interès socials que sovint s’evoca amb la concessió dels beneficis fiscals.
Successions amb criteris dubtosos
Per exemple, «en l’impost de successions i donacions s’han trobat 336 milions d’euros en desgravacions i en patrimoni 1.288 milions relatius als béns afectes a activitat econòmica, a participacions en entitats i a accions exemptes que presenten criteris dubtosos de justificació i que permeten fins i tot l’enginyeria empresarial per a eludir el pagament d’impostos».
En el cas de l’impost de successions, l’import dels beneficis fiscals supera de llarg la previsió de recaptació esperada. En altres paraules, es preveu ingressar 436 milions, mentre que els beneficis fiscals serien el 325% d’aquesta xifra.
La majoria de les persones pitjor remunerades no es beneficien de les deduccions i avantatges fiscals, perquè no estan obligades a presentar la declaració de la renda anual. A més, la majoria de les persones afectades són dones. Aquests beneficis acaben repercutint sobre les rendes mitjanes i les altes, deixant de banda el gruix de població que presenta més necessitats de ser perceptor de les polítiques socials.
Pel que fa a l’impost de Societats el treball denúncia que el 63% dels beneficis fiscals no pot ser vinculat a cap mena de política pública concreta que justifiqui la desgravació i «això fa que les raons del seu establiment siguin difícilment justificables amb criteris d’interès públic».
El treball ha analitzat els beneficis fiscals relatius a alguns impostos. Així, curiosament, hi ha 381 milions relatius a loteries, dels quals en cap cas es justifica que s’hagi perdonat l’esmentada quantitat.
Un element que crida l’atenció i sobre el qual els que han fet èmfasi és la reclamació La fi del tractament privilegiat en la reducció dels tipus en les societats d’inversió. «Demanem una eliminació del règim fiscal especial per a les SOCIMI i les SICAV donat el seu caràcter especulatiu», afirmen.
