La crisi econòmica, amb contractes cada cop més curts dificulta que els treballadors estrangers puguin regularitzar la seva situació, tot i estar arrelats al país. La llei exigeix presentar un contracte laboral d’un any perquè puguin aconseguir el seu permís de residència o renovar-lo.
Els treballadors estrangers que fan consultes a les 32 oficines del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), de CCOO, pregunten en primer lloc per mecanismes de demostració de l’arrelament social (16%). En segon lloc per les targetes comunitàries, amb un 15,5%; la renovació dels permisos de residència i les renovacions de les autoritzacions de treball, (9,4%), seguides del reagrupament familiar (8,6%) i per l’accés a la nacionalitat espanyola, un 8,6%, segons la memòria del centre feta pública en roda de premsa, dimarts, 29 d’agost pel director del centre, Carles Bertran i per Toni Mora, secretari de Política territorial, Acció social i Migracions de CCOO.
Com a primera constatació, els dos dirigents sindicals consideren que darrere de la part més important de les consultes, hi ha la crisi econòmica, que colpeja amb més força les persones treballadores estrangeres. «Els efectes de la crisi i l’increment de l’atur estan darrere de l’elevat nombre de consultes que tenen a veure amb renovacions de permisos de residència», explica Bertran.
PreUn canvi legislatiu corresponent a la llei d’estrangeria fa que per accedir a permisos de residència s’hagi de presentar un contracte de treball d’almenys un any de durada. Amb la reforma laboral i l’enduriment de les condicions per accedir a la feina hi ha moltes persones que no tenen contracte o no han cotitzat prou temps per poder renovar les seves autoritzacions de treball.
Els directius del CITE fan notar que les dades a què fan referència tenen a veure exclusivament a les consultes que reben als seus centres, i que per tant, no han de ser extrapolades al conjunt social al qual es refereixen: «quan un treballador o una treballadora estrangera vénen a les oficines del CITE és que tenen algun problema i demanen ajuda per resoldre’l», afirmen.
Fet l’aclariment anterior, les dades sobre la situació laboral de les persones que fan consultes són certament destacables. Així, només un 45,1% de les persones ateses declaren treballar, mentre que en el primer semestre de 2016 ho feien el 47,1%..
Pel que a a la situació legal de les persones que consulten, s’ha incrementat la irregularitat, que passa del 44,7% al 48,5%. En aquest sentit al CITE consideren que aquest augment pot deure’s a la la dificultat de moltes persones per renovar les seves autoritzacions a causa de la crisi.
El Marroc és el primer país amb persones amb situació d’irregularitat, el 9,7% del total. Segueixen Colòmbia amb un 8,9%, Hondures amb un 8,7%, Veneçuela amb un 8,2% i Equador amb un 5%.
Si es mira per sexes, les persones que no treballen han augmentat tant en els homes com en les dones. En el primer cas són ara el 58,9% dels consultants i en el segon el 49,3%.
Més feina irregular
Entre les persones que treballen hi ha un gran percentatge de feina irregular. En l’últim any s’ha observat un lleu increment en aquest sentit, de manera que passa del 55,1% al 56,3%.
L’estudi mostra que la part més important del treball irregular afecta a l’àmbit domèstic, que representa el 46.9% del total, seguit per altres serveis, amb el 24,2% i per l’hostaleria amb un 10,6%.
Les treballadores del servei domèstic tenen diversos problemes que fan que la seva situació sigui preocupant per a CCOO. En aquest sentit, no tenen accés a la prestació d’atur, al Fons de Garantia Salarial i a la llei de prevenció de riscos laborals. A més, ha desaparegut la indemnització per acomiadament, substituïda per l’acomiadament per desistiment. Per tot plegat, des de CCOO es reclama que l’Estat espanyol signi el conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que afecta les treballadores i treballadors domèstics . La norma advoca pel treball digne, per combatre la discriminació per raó de gènere i també per raó d’origen.
Finalment, el CITE insisteix a demanar a la delegació del Govern central a Catalunya una actuació flexible i passar d’una política dedicara al control de fluxos i basada en una concepció utilitarista de l’emigració a una política que posi el seu èmfasi en els drets de ciutadania.
