Maria Recuero per USOC, Javier Pacheco per CCOO, Camil Ros per UGT i Ermengol Gassiot Ballbe per CGT han realitzat una roda de premsa conjunta després de reunir-se amb el comitè d’empresa i els seus delegats a la Nissan. L’objectiu era posar en comú els dubtes, les decepcions i les estratègies de cada sindicat de cara a la reindustrialització ja no només de la Nissan sinó de tot Catalunya.
Ara mateix, hi ha sobre la taula el compromís de la Nissan i de les administracions de buscar solucions, però el què els sindicats veuen és que aquestes es parlen sense tenir en compte els treballadors. A principis d’agost s’arribava a un acord sobre les condicions del tancament de les fàbriques de Zona Franca de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca i sobre les indemnitzacions per als 2.525 treballadors afectats pel cessament de l’activitat de l’automobilística que es consumarà el desembre de 2021. En aquell moment es veia positiu que no hi hagués baixes forçoses fins més enllà d’un any després. Així, s’aconseguia un marge de més d’un any per buscar un nou inversor industrial que es faci càrrec de les instal·lacions i de la major part de les ocupacions.
Però ara, com apuntava María Recuero de la USOC, “queden 7 mesos perquè acabi el termini de què passarà amb els treballadors i només hi ha especulacions de qui vindrà a la Nissan”. Davant d’aquesta incertesa que viuen les més de 2.000 famílies afectades, a banda, s’ha de tenir en compte que hi ha uns altres 20.000 llocs de treball indirectes de les auxiliars de Nissan en perill. Així, Recuero, com després han repetit la resta de sindicats, ha apuntat que cal la màxima implicació de totes les administracions, perquè “si aquest procés ja va començar malament, s’hauria d’intentar per part de la taula que les negociacions acabessin bé”. Apunta, però, que sense un govern fort això es veu inviable i, mentrestant, la pèrdua de llocs de treball no para d’augmentar. “Hi ha d’haver un pla d’industrialització sòlid i urgent i si hem de canviar el model d’estructura ho hem de fer, però no es poden deixar les coses a l’atzar en termes d’economia”, ha denunciat Recuero.
Per la seva banda, Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT, valorava molt positivament la reunió entre els quatre sindicats i amb presència al comitè d’empresa i els delegats del comitè d’empresa: “És una mostra de com la lluita conjunta que vam iniciar gairebé fa un any ha permès que no només parlem d’indemnitzacions per acomiadament, sinó que tinguem l’exigència d’un pla d’industrialització per part d’una empresa que després d’aprofitar-se d’ajudes públiques i generar plusvalua, decideix marxar”. Gassiot també ha denunciat que ens trobem en un context en el qual el tancament d’empreses es troba a l’ordre del dia.
Un altre dels elements que han compartit tots quatre sindicats i que ha expressat Gassiot és el fet que mentre les administracions posposen debats i tenen un paper passiu d’esperar a què la Nissan presenti algun projecte, hi ha moltes famílies amb un problema. “I el temps s’acaba i el problema del futur de les famílies que treballen per la Nissan és un problema de país”, ha dit Gassiot. Volen així exigir a les administracions la seva responsabilitat, que siguin proactius en la substitució de la Nissan per un teixit industrial sòlid i compatible amb els interessos de la societat.
Com bé han apuntat en diverses ocasions, el què passi i es faci aquí amb la Nissan pot ser un exemple a replicar per altres empreses i espais. Així, l’oportunitat de dibuixar un pla d’industrialització al voltant d’aquest cas no es pot menysprear. “El pla ha de ser la porta per altres plans de cara a un model productiu amb una indústria més sostenible, que fomenti polítiques actives de descarbonització”, ha dit Gassiot, que ha afegit que “si les administracions – Generalitat i estat espanyol – no adopten un rol actiu, seran responsables del fracàs d’aquest procés”.
Amb la por que això no passi i s’arriba al desembre del 2021 sense solucions, els sindicats ja han avisat que el dia 4 de maig es reunirà el comitè d’empresa de la Nissan amb la plantilla i tornaran a dur als carrers la mobilització. La voluntat és acompanyar els treballadors de la Nissan i de les empreses subcontractades, així com de les empreses proveïdores en aquesta lluita perquè hi hagi una reindustrialització que garanteixi els llocs de treball.
La tercera intervenció de la roda de premsa conjunta per mostrar la força sindical ha estat de Camil Ros per part de la UGT. Ros, seguint en la mateixa línia, ha denunciat que l’empresa no està assumint el paper que li toca. “L’empresa no pot fer d’immobiliària, té una responsabilitat social i un compromís amb el comitè d’empresa”, ha afirmat fent referència a les dificultats per avançar en el procés de reindustrialització. Ros ha valorat que “anem tard, però som a temps”. Per anar tard s’ha referit sobretot al paper de l’administració pública qui no pot exercir únicament el paper de mirar ofertes.
Entenent que estem davant el tancament més important industrial de les darreres dècades, apunta que estem davant d’una responsabilitat de país i que calen polítiques industrials que governin i facin política: “no és qui necessita venir, sinó qui és millor que vingui”, ha conclòs.
En aquest sentit, Javier Pacheco, secretari general de CCOO, veu imprescindible que l’administració catalana tingui molt clar quina crisi vivim ara mateix i com això afecta el teixit productiu. No es refereix només a la crisi de la pandèmia, sinó que també fa referència a alguns factors de transformació que s’estan donant com és el de l’automoció. Pacheco entén que aquesta trobada entre sindicats pot ser un punt d’inflexió per canviar el tarannà i el desenvolupament del projecte: “hem d’intentar garantir i desplegar els acords perquè el manteniment de l’ocupació sigui una prioritat”. Així, afirma que de la mateixa manera que es va aconseguir a través de la mobilització i la pressió sindical canviar l’agenda de tancament quan aquest es va anunciar (l’empresa inicialment volia que fos el desembre del 2020), “canviarem si cal el calendari de nou si no es compleixen els termes d’aquell acord”. Reclama així que l’empresa ha de canviar la seva actitud.
A banda, veu possible reendreçar la situació per garantir una transformació industrial i garantir la sobirania industrial, però apunta que “no hi haurà transició justa si deixem la gent al carrer mentre arribem noves inversions”. Pacheco apunta que és necessari que paral·lelament a l’estratègia de la Generalitat, es trobin els mecanismes de participació directa.
No s’oblida d’anomenar a l’estat, qui també té competències i qui diu que ara té una possibilitat oberta que no tenia fa un any, donat que pot fer inversió pública de la mà de la Unió Europea i els fons Next generation. Pacheco afegeix a més que no entén com l’estat no està desenvolupant una estratègia política al respecte: “no entenem com no es fa una modificació reglamentària per garantir la transició… Hem d’intentar garantir que les empreses abans de tancar facin tot un procés de retrospecció i tinguin propostes per industrialitzar”.
Fins ara, cap de les propostes que s’han pogut intuir no els hi acaben d’agradar als sindicats, però no per filar prim sinó perquè són propostes que arriben sense concreció. Per tant, no poden saber si són suficients d’acord amb els acords als quals van arribar al mes d’agost. “Si no tenim concreció, seguirem pensant que ens segueixen enredant”, ha dit Pacheco, que afegia que per ara no tenen el detall de cap projecte, que hi ha tot d’acords de confidencialitat entre empreses que, a la pràctica, fan que mentre elles parlen amb les administracions sobre línies d’ajuts i sobre l’estructura i els acompanyaments d’actius que poden plantejar, els sindicats no es trobin en les mateixes condicions a la taula. Així, el punt d’inflexió al qual es referia anteriorment no es trobarà aquí, sinó que ho farà als carrers amb la mobilització.
Com sumava així Gassiot, als sindicats els hi dona la sensació que han tornat a la casella de sortida. Però això no serà pas un problema perquè “si fa 10 mesos vam començar a parlar del futur de la Nissan, és perquè hi havia una plantilla unida que va fer una vaga indefinida”. Gassiot creu que aquesta mobilització va mostrar que hi havia un problema que anava molt més enllà dels mateixos treballadors i afectava el model productiu d’una societat. Denuncia que les administracions es van activar, però a remolc de la lluita dels treballadors i treballadores i que, des d’aleshores, ens trobem exactament en el mateix punt, “no hi ha una actitud activa de plantejar res”.
