Actualitat

Cinc claus que expliquen perquè la feina domèstica segueix sent un punt negre de l’economia submergida

Article publicat inicialment a Eldiario.es

El secretari d’Organització de Podemos, Pablo Echenique, va tenir un assistent a casa seva sense contracte i sense cotitzar a la Seguretat Social, segons ha publicat El Heraldo de Aragón. Segons Echenique, el sistema “empeny a molta gent humil a participar en l’economia submergida”. Tot i que l’afiliació de les treballadores domèstiques ha crescut significativament els últims anys -impulsada per un canvi legal per aflorar ocupació en negre-, la feina domèstica segueix sent un dels punts forts de l’economia submergida.
Segons les últimes dades, unes 435.000 persones estan donades d’alta com a empleades de la llar. Les estimacions de sindicats i organismes com l’Organització Internacional del Treball assenyalen que, almenys, hi ha 700.000 persones que treballen en el sector. És a dir, com a mínim hi hauria una bossa de 170.000 llocs de treball submergits que podria ser fins i tot més gran. Encara que les llars que compten amb una empleada domèstica menys de 60 hores mensuals no tenen obligació de formalitzar un contracte, sí que els han de donar d’alta a la Seguretat Social. No fer-ho implica cometre una il·legalitat.
1. Migrants. Aproximadament el 90% de les persones que treballen a la llar són dones i més de la meitat són migrants. El desconeixement de la normativa i de la seva situació legal abona l’abús que envolta l’ocupació domèstica. Tal com recorda CCOO, aquest sector és un dels pocs en què les persones migrants troben un nínxol de treball malgrat les “condicions de semiesclavatge” que moltes vegades troben.
2. La llar. L’ocupació domèstica, com indica el seu nom, té una particularitat: té lloc en l’àmbit privat, la llar. Aquest fet fa que tendeixi a quedar oculta i al fet que les persones que hi treballin tinguin més difícil unir-se, associar-se o intercanviar impressions entre elles. Tot i això, cada vegada són més les associacions i col·lectius de treballadores que reivindiquen els seus drets. D’altra banda, la Inspecció de Treball té més complicat fer la seva tasca, ja que el domicili personal es considera inviolable. En altres casos, però, associacions d’empleades domèstiques han denunciat inacció per part de la Inspecció, a la qual han denunciat abusos per part d’empreses dedicades a oferir aquests serveis.
3. Regulació recent i canviant. El canvi normatiu més important es va produir en 2012, quan el govern de Zapatero va aprovar la integració de les empleades de la llar en el règim general. No obstant això, un any després l’executiu de Rajoy va introduir canvis. Si un dels èxits va ser que tots els tràmits administratius recaiguessin en els ocupadors, el nou govern va tornar a deixar aquesta responsabilitat en les empleades que treballin menys de 60 hores mensuals. Va simplificar també els trams de cotització, cosa que en la pràctica implicava augmentar els diners a pagar a la Seguretat Social.
4. Sense tots els drets. El Govern de Zapatero va eliminar el règim especial de treballadors de la llar per integrar aquests treballadors en el Règim General de la Seguretat Social. Aquests canvis legals van dotar al col·lectiu de més drets i van augmentar les afiliacions. No obstant això, l’equiparació de drets no és total. Les empleades de la llar no tenen, per exemple, dret a la desocupació. Tampoc poden acudir al Fons de Garantia Salarial (Fogasa) en cas d’insolvència dels seus ocupadors.
5. Espanya no ratifica el conveni 189. Espanya és un dels països que no ha ratificat el conveni internacional de més rellevància quant a drets laborals de l’ocupació domèstica es refereix. El conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball busca ampliar la protecció social i els drets de les empleades de la llar. Alemanya, Itàlia, Suïssa, Equador, Paraguai o Colòmbia són alguns dels països que sí que han ratificat aquest conveni. Tant les associacions de treballadores com els sindicats han exigit a Espanya que ho faci.