Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Comissions Obreres de Catalunya s’ha fixat, a l’hora d’analitzar les dades de l’IPC de juny, en el fet que on més han apujat els preus és en el sector de l’hostaleria, en concret, hotels, cafès i restaurants (2,2%), i també oci i cultura (1,4%). Els preus a Catalunya en relació amb el juny de l’any passat han pujat un 1,7%, tot i que en relació amb el mes anterior s’ha produït un descens de quatre dècimes.
Els preus a escala estatal han pujat de juny a juny, un 1,5%. Però, el que és més significatiu és com ha variat la inflació subjacent. La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, augmenta dues dècimes respecte del maig, i se situa en l’1,2%.
Per tant, CCOO considera que l’increment de la inflació subjacent és un indicador de millora de l’activitat econòmica i mostra que l’evolució de la inflació s’està donant per sobre del nivell de costos volàtils (energètics i dels aliments no processats) i salarials, fet que aporta més marges als beneficis empresarials.
Com s’ha dit abans, CCOO ha posat el focus en el sector de l’hoteleria. En aquest àmbit l’increment de preus continua ampliant els beneficis empresarials, diu el sindicat. En aquest sentit, la rendibilitat empresarial interanual ha estat del 10%, mentre que els salaris reals del sector han continuat caient (el 2016 l’increment salarial va ser del 0,9%, mentre que la inflació va ser de l’1,9%).
Alternatives
Per intentar reequilibrar la situació dels preus CCOO ha fet públiques diverses propostes.
Per una banda reclama que es donin increments salarials graduals en el sector de l’hostaleria, que siguin proporcionals a la rendibilitat del sector (10% anual) i un acord per limitar les externalitzacions dels serveis hotelers, a fi d’aturar el procés de precarització del sector que es materialitza en baixos salaris i en deficients condicions de treball.
En segon lloc, una política laboral que aturi el procés de precarització salarial que s’està consolidant tot i la recuperació dels marges empresarials, i que afecta directament les condicions de vida dels treballadors i les treballadores.
Finalment, recomana la urgent revisió de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya -IRSC-, així com s’acaba de revisar l’IPREM, tenint en compte que la seva congelació està excloent moltes famílies del dret a rebre prestacions de protecció social.
