Els dos principals sindicats de Catalunya: CCOO i UGT han iniciat amb una jornada d’acció el que esperen que esdevingui un procés continuat de mobilitzacions contra les polítiques socials del govern conservador del PP i les posicions de la patronal que, tot i la manifestada recuperació, es resisteix a repartir entre els treballadors part dels guanys aconseguits els últims anys.
Després que el 25 de novembre passat els líders estatals Ignacio Fernández Toxo i Josep Maria Àlvarez sortissin de la reunió amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, sense aconseguir cap compromís en aspectes com el salari mínim i la derogació de la reforma laboral. Els sindicats han activat els ressorts de la mobilització sense donar ni els 100 dies de cortesia al govern conservador del PP.
La sala d’actes de CCOO, a la via Laietana,16 de Barcelona, estava plena de gom a gom a les 5 de la tarda. Més de 400 persones, van assistir a l’acte, la majoria delegats de la UGT i CCOO, a les quals cal sumar un nombre important que es van quedar al carrer. Tots van escoltar els secretaris generals, Camil Ros i Joan Carles Gallego i Montse Romero, vicesecretària de l’Àrea Externa de la Federació d’Empleats i Empleades dels Serveis Públics (FeSP) de la UGT de Catalunya i Antònia Pascual, Secretària de Socioeconomia de CCOO. Després una manifestació conjunta a la qual hi han assistit gairebé un miler de persones ha tallat el carrer fins a la seu de la patronal Foment del Treball.
L’acte tenia tres lemes: ocupació, salaris i pensions. Joan Carles Gallego ha fet una intervenció amb reivindicacions amb molt de detall on ha repetit els arguments sindicals. Sobre l’ocupació ha instat a treballadors i treballadores a encarar “a l’ofensiva” la negociació col·lectiva, per recuperar la pèrdua adquisitiva ocasionada durant la crisi. Sobre el Salari Mínim s’ha mantingut en la reivindicació que es fixi en el 60% del salari mitjà de Catalunya, cosa que la valoraria en1.000 euros. En relació amb les pensions ha insistit que la situació de dèficit no està motivada perquè el sistema no sigui viable sinó que el motiu de la seva crisi té la seva causa de la mala gestió realitzada pel govern del PP.
Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, ha fet una intervenció més genèrica i amb més apel·lacions a la situació política. Ha recordat que la jornada sobre salaris, pensions i ocupació fa que les tres reclamacions semblin barrejades, però ha vinculat l’acció sindical al fet que “les tres coses estan malament per culpa de la gestió del PP”.
Ros ha cridat a la mobilització. Ha recordat que tots els grans canvis socials s’han produït mercès a l’acció al carrer. La reacció a les retallades, ha dit, pot iniciar-se als països del sud d’Europa. Ha cridat a aconseguir salaris dignes: “no se surt de la crisi sense salaris dignes”, ha dit. Ha reclamat la necessitat de la recuperació dels drets perduts durant la crisi, que ha titllat “d’estafa” i ha fet donat un toc d’alerta als representants dels partits polítics (PSC, Catalunya Sí que es pot i Junts pel Sí) criticant el fet que l’esquerra política no hagi estat capaç de pactar una alternativa que tombés el PP.
Si Gallego parlava d’ofensiva en la seva intervenció, Camil Ros ha acabat el seu discurs parlant de bola de neu “que ara comença i que no pararà de créixer fins que recuperem els drets socials”, ha dit.
Per la seva banda, Antònia Pascual, de CCOO ha fet una defensa tancada de la viabilitat del sistema de pensions i una crítica dura de la gestió que n’ha fet el partit en el govern central.
Montse Romero, en un to encès s’ha referit a la necessitat d’encarar amb energia la negociació col·lectiva amb l’objectiu de millorar les condicions de treball i lluitar contra la precarietat i per fer això ha insistit que no n’hi ha prou amb reivindicar a les taules de negociació sinó que cal pressionar també el govern català i el central.
A la fila zero hi havia responsables de partits polítics, d’entitats socials, com a Cristianisme i Justícia, Anem a Mil, associacions de veïns i veïnes i altres entitats sectorials.
Durant les primeres hores del dia la crida a la mobilització s’ha fet també en altres indrets, a més de Barcelona: Cornellà, Sabadell, Granollers, Mataró, Tarragona, Girona i Lleida han estat llocs on s’han concentrat treballadores i treballadors en una primera mostra d’activació de múscul sindical.
