Actualitat

CCOO denunciarà les empreses que no apliquin el registre de salaris, imprescindible per acabar amb la bretxa salarial

La bretxa salarial, segons les dades de 2017 és a Catalunya del 23%. Un dels mecanismes per reduir aquesta diferència entre homes i dones seria l’aplicació de la llei 6/2019 que obliga totes les empreses a dur un registre en el qual es reflecteixin les remuneracions per sexe. Com això a la pràctica no es fa i la norma està vigent des del març de 2019, CCOO de Catalunya es planteja iniciar denuncies que permetin saber, empresa per empresa, els salaris que es paguen, segons ha manifestat Alba Garcia, secretària de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO i Lídia Sandalinas, membre de la Secretaria de Dones i Polítiques LGTBI del sindicat.

A més de passar a l’ofensiva en la presentació de denuncies per no complir el que diu la llei respecte al registre de salaris, CCOO planteja també reclamar que els plans d’igualtat que són obligatoris en les empreses de fins a 50 treballadors, incloguin l’apartat salarial. I en el cas que les empreses no s’avinguin a negociar el pla d’igualtat el sindicat tirarà endavant una campanya de denuncies a la inspecció de treball.

La igualtat, a 50 anys vista

Igual com passa en altres compareixences on s’explica la diferència salarial que afecta les dones respecte dels homes, les dirigents sindicals han afirmat que si es manté l’actual ritme de disminució de la bretxa salarial, encara es mantindrà almenys durant 50 anys. “És possible que abans s’hagi solucionat l’emergència climàtica” ha afirmat Alba Garcia.

El treball repassa la situació d’homes i dones en el mercat de treball i ressalta com tot i que nominalment hi ha igualtat, la realitat desmenteix aquesta apreciació. Així, en dades de 2017 s’afirma que el 19% de les dones treballadores de Catalunya cobren el salari mínim interprofessional i per sota d’aquest llindar i que el 59% de les dones tenia una remuneració que se situada entre 1 i 2 vegades el salari mínim..

“La bretxa no queda en la coneguda mitjana del 23%. Si es mira de manera detallada veiem que la situació desigual es dóna entre dones nascudes fora d’Espanya i les treballadores que han nascut aquí. En aquest cas la bretxa és del 25%”, ha dit Garcia. Si es compara entre homes i dones treballadors nascuts fora d’Espanya la diferència és del 17% i si es mesura entre estrangeres i homes nascuts al territori espanyol, la diferencia s’enfila fins al 56%.

CCOO ha mirat també quina és la bretxa per diferents àmbits. En l’economia privada la distància entre el que cobren les dones i els homes arriba al 29,3% , mentre que en el sector públic, malgrat que totes normatives parlen d’igualtat, la diferència detectada és del 15%.

També es constata que la diferència entre homes i dones en quant a salaris es dóna més a les empreses petites i mitjanes que ales grans. I no es pot oblidar que Catalunya és un país de petites i molt petites empreses.

Les raons que expliquen les diferències són conegudes: les dones troben les feines inicials en els sectors més feminitzats, especialment als serveis, on els salaris són més baixos i són més baixes les remuneracions de categories específicament ocupades per dones. També les dones s’han de fer càrrec dels treballs de cura de fills i més tard de la gent gran, cosa que trunca les corresponents carreres professionals, de manera que a la fi de l’època laboral, els salaris de les dones respecte dels dels homes són gairebé un 30% inferiors, cosa que repercuteix també en les pensions.

Tant Alba García, com Lídia Sandalinas, han denunciat que aspectes com la temporalitat o la parcialitat en la feina resten possibilitats econòmiques a les dones, que són les més afectades pels esmentats fenòmens.

Però, fins i tot en el sector públic el sindicat considera que les estructures afavoreixen que els salaris siguin més alts en el cas dels homes i de les dones. Per exemple, les taules salarials de les àrees socials, que acostumen a estar més feminitzades, són més baixes que les corresponents a àrees tècniques que ocupen especialment homes. “Una assistenta social, segurament cobra menys que un aparellador” ha afirmat Garcia, que considera també que cap valorar de manera diferent els llocs de treball i incloure en aquesta nova visió les habilitats femenines. “Cal acabar amb el sostre de vidre, que impedeix que les dones traspassin un llindar determinat en les seves carreres. I també cal acabar amb el terra enganxifós, que fa que no puguin ascendir”, ha declarat Alba Garcia.