Les aigües baixen tèrboles a Correus. Tant que el sindicat majoritari, CCOO, ha anunciat una vaga que coincidiria amb les eleccions locals i autonòmiques. De moment és una proposta que fa CCOO a la resta de forces sindicals presents a l’ens públic. La idea seria realitzar onze jornades d’aturades i vagues generals a tot l’Estat el 30 d’abril, 4, 14, 15, 18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24 de maig. El motiu és el bloqueig de més d’un any i mig de les negociacions que les organitzacions sindicals mantenen amb els responsables d’Hisenda, Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI) i Correus. La segona motivació és mostrar l’oposició de la plantilla a la retallada d’ocupació que ha suposat més de 14.000 baixes els últims cinc anys.
CCOO denuncia que malgrat que des de les organitzacions sindicals s’havia donat a l’empresa quatre mesos de temps perquè presentessin una proposta que aconseguís refer la situació interna al servei en el qual treballen 52.000 persones i que els últims anys ha viscut una retallada de personal de 14.000 empleats, s’ha decidit tornar a plantejar a les organitzacions sindicals, que el novembre havien decidit ajornar les protestes (CCOO, UGT, CSI-F i SL) una nova tanda de protestes per aquest mes i el de maig.
El sindicat explica que, de forma absolutament rebutjable per immoral, els responsables d’Hisenda, de SEPI i de Correus, continuen amb la reducció de personal tot i la retallada salvatge d’ocupació d’11.000 llocs menys en aquesta legislatura (3.000 més des de 2010), dels quals 8.000 són fixos. Aproximadament 1.000 són a la província de Barcelona, per la via de l’amortització, sense cobertura en la contractació, més treball i quilòmetres i multivalència funcional, i malgrat negar qualsevol contrapartida salarial i incomplir els acords d’ocupació aconseguits amb les organitzacions sindicals en l’actual conveni.
CCOO considera que si el govern central manté la seva política de «retallada i d’asfíxia a l’operador postal públic, la mobilització continuarà a l’octubre i el novembre per irresponsabilitat dels polítics i dels directius». Per a l’organització obrera, la solució passa un increment salarial, la paralització de l’ajust de plantilla i la regulació de la ultraactivitat, en el marc d’una nova regulació laboral.
