La solidaritat ja no es pot dirigir només des del nord cap al sud. Ara la cooperació i solidaritat té dues direccions, encara que a primer cop d’ull no ho sembli. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu de la presentació de la campanya Cooperació Sindical, solidaritat i compromís, organitzada conjuntament per les fundacions Josep Comaposada – Sindicalistes Solidaris de la UGT de Catalunya i Pau i Solidaritat, de CCOO de Catalunya.
L’objectiu de la campanya, que es va presentar a la seu de la delegació territorial de la Generalitat a Barcelona és informar els ciutadans de Catalunya de la importància de la cooperació sindical i de promoure la defensa dels drets humans i laborals als països del Sud per garantir-ne i defensar també els drets dels treballadors i les treballadores del Nord.
La presentació de l’acte va correspondre a Laura Pelay, vicesecretària general d’Àrea Externa de la UGT de Catalunya; Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, i Jordi Solé, secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya.
Exposició itinerant
La campanya de les dues fundacions sindicals consta d’una exposició, una guia de cooperació sindical i una cartografia dels drets formada per tres mapes (violació dels drets humans, desigualtat en matèria de gènere i situació del treball infantil). Aquests materials es distribuiran als centres de treball per sensibilitzar sobre la cooperació sindical i la interdependència entre treballadors i treballadores del Nord i del Sud. També es faran exposicions itinerants a diferents punts de Catalunya per tal de sensibilitzar la població en relació amb la importància de la cooperació.
L’inici de l’acte va correspondre a , Laura Pelay, de la UGT, has vinculat la cooperació sindical internacional -la que realitzen els sindicats- com “una eina revolucionària. Ha esmentat que la jornada del treball digne, que se celebra cada any el 7 d’octubre ha deixat de ser una diada en què des del nord es mira cap als països del sud, perquè “el capitalisme fa com plagues de llagostes i per allà on passa tot queda assolat”. En aquest sentit ha esmentat que el sector tèxtil, va emigrar primer des d’Europa cap a la Xina, després ha marxat a altres països d’aquell continent i finalment sembla que apunta a ubicar-se ara a Àfrica, “perquè en la mesura en què es reclamen millores emigren”, ha assegurat.
Clàusula ecosolidària
Per la seva banda, Joan Carles Gallego, de CCOO, ha recordat que l’any 2012 es va fer un acord amb la secretaria d’exteriors de la Generalitat que posava en marxa la línia de col·laboració. Aquest programa tenia el que es va dir “clàusula ecosolidària”. Consistia en el fet que en en les empreses on fos possible s’inclogués en el conveni una clàusula que estipulés, per exemple un objectiu d’estalvi energètic. Si aquesta fita s’aconseguia es valorava en una determinada quantitat econòmica. I va xifrar sortint es dividia en tres parts, una revertia a millorar les condicions de treball. La segona la recuperava l’empresa i finalment la tercera fornia un fons social que servia a les seccions sindicals de la companyia per promoure accions solidàries, tant en països del sud com en el nostre entorn. L’aplicació de la clàusula va topar amb la crisi econòmica. No obstant això, ara es pretén torna a plantejar-la en els convenis on sigui possible. Per això l’exposició dota de material els comitès d’empresa perquè ho incloguin en les respectives plataformes reivindicatives.
Gallego va fer una reflexió en el sentit que la millora de les condicions laborals dels treballadors del tercer món ajuden al fet que no es deteriorin les que tenim els treballadors dels països del nord. I en sentit contrari, quan en els països del nord es mantenen o milloren les condicions laborals això acaba repercutint en l’assoliment de nous dret en altres zones del planeta.
