Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, analitza els resultats d’unes eleccions catalanes amb aritmètiques complicades, tot i que assegura que “el Parlament de Catalunya segueix sent majoritàriament d’esquerres”. Es mostra preocupat per l’augment de l’extrema dreta i adverteix que en els darrers comicis hem vist que “tenim l’extrema dreta catalana i espanyola i les dues són iguals”. Apel·la a la mobilització social de cara a les pròximes eleccions europees i posa el focus en aconseguir la reducció de la jornada laboral. Recorda a l’Executiu que “molta gent ha confiat en aquest Govern, i en qüestions importants no pots frustrar”.
Com valores els resultats de les eleccions catalanes?
Complicats. Tenim un mapa del Parlament més complex que l’anterior i aquestes setmanes veurem com es reconfigura tot. Tampoc ajuda que hi hagi les eleccions europees, perquè la campanya pot crispar més. Entre el 7 i el 10 de juny veurem com es conforma la mesa del Parlament, un dia després de les europees. Com es constitueixi la mesa marcarà molt cap a on anirem. Nosaltres prioritzem a Catalunya i a l’Estat les polítiques d’esquerres, però és cert que tant aquí com a Madrid es té una situació més complexa aquesta legislatura. Les majories són més difuses. Esperem que hi hagi investidura, primer amb Salvador Illa al guanyar les eleccions i si no que es plantegin altres opcions.
La dreta puja: Junts passa de 32 a 35 escons i el PP passa de 3 a 15. L’extrema dreta també té més força. Vox es manté en 11 escons i Aliança Catalana entra amb dos escons. Creus que tenim una societat catalana més conservadora?
Tenim un sistema electoral que els últims escons no depenen d’un traspàs de vot, si no depenen més de la Llei d’Ohm. És evident que abans també hi havia extrema dreta catalana o gent amb plantejaments similars. El vot de Vox abans estava dins del PP. Junts puja, però no tant. L’efecte Puigdemont no ha estat multiplicador.
Dels 135 diputats, els tres grans partits (PSC, Junts i ERC) han passat de 98 a 97 diputats. Si un puja molt, altres han de baixar. Hi ha 100 diputats per als partits grans i 35 per als més petits. Per tant, s’han mogut coses, però tampoc massa. Un altre element és la desaparició de Ciutadans que marxen al PP, que torna als resultats de Josep Piqué. Vox també veiem que es consolida en l’àmbit de l’àrea metropolitana.
L’extrema dreta sempre intenta recollir frustracions d’altres
I què ha passat socialment perquè entri al Parlament Aliança Catalana?
Una part és vot independentista que va cap a un discurs similar al que feia en un inici Vox. L’extrema dreta sempre intenta recollir frustracions d’altres. No conec cap lloc on governi l’extrema dreta on es visqui millor. També fan el discurs perillós i mentider de la immigració. No hi ha cap lloc on es donin els ajuts en funció del teu origen, es donen en base als teus ingressos. Una altra cosa a analitzar és si el terra social per a rebre-les ha de pujar o baixar. Si el sistema de pensions aguanta és pels treballadors, també immigrants que ocupen feines que molta gent d’aquí no vol ocupar. La gent ve aquí a treballar i a sortir de la situació de pobresa dels seus països. No venen aquí a delinquir. Ells juguen amb aquestes frustracions. Tenim l’extrema dreta catalana i espanyola i les dues són extrema dreta. Són iguals. Amb una Europa liderada per l’extrema dreta, hauríem tingut fons Next Generation? O la compra única de vacunes COVID perquè tothom, sigui d’on sigui es pogués vacunar? O la directiva de salari mínim a nivell europeu? L’embat que vam tenir fa un any a l’Estat ara el veurem a Europa si sumen o no la dreta i l’extrema dreta.
Els partits més a l’esquerra baixen tots: ERC, els Comuns i la CUP. A què creus que es deu?
Són motius diferents. ERC s’ha desgastat molt pel Govern en minoria, tot i que els ha desgastat de més. Dels Comuns, la gent no ha entès l’oposició als pressupostos i provocar eleccions. Amb els indults i l’amnistia, hem passat una etapa.
Vosaltres havíeu apel·lat a un vot progressista. Què ha pogut portar a la falta de mobilització?
Hi ha hagut un traspàs de vots. Si sumem la CUP, hi ha més de 68 diputats d’esquerres. El Parlament de Catalunya segueix sent majoritàriament d’esquerres. Són unes eleccions que venen provocades per un avançament i que agafen a tothom amb el peu canviat, inclús a ERC que les convoca. Catalunya ha de poder fer el debat nacional, però també el debat social. No pot ser que el debat nacional monopolitzi el social. Amb els pressupostos que anava a aprovar el Govern hi havia avenços importants i això ha quedat trastocat. A nosaltres ens interessa que tinguin continuïtat i que tot el procés de retallades i de desinversió pública es reverteixi. Com ampliem la Renda Garantida a la Ciutadania? Hem de tenir un Govern que sigui referent en polítiques socials a l’Estat i Europa. Nosaltres valorem els governs per les seves polítiques. En els últims dos anys hem pogut acordar qüestions importants i hem vist un millor resultat, tot i que no és suficient.
L’embat que vam tenir fa un any a l’Estat ara el veurem a Europa si sumen o no la dreta i l’extrema dreta
Ara per ara, l’única opció que evitaria una repetició electoral és un tripartit liderat pel PSC que en campanya ha defensat propostes com el Hard Rock, la B-40 o l’ampliació de l’aeroport. Creus que són bones propostes per a Catalunya?
La sociovergència també suma.
Ells l’han descartat.
Tot es descarta fins que suma. Nosaltres prioritzem les polítiques d’esquerres. En el debat de l’aeroport a nosaltres se’ns pressionava per saber si estàvem a favor o en contra. A part de parlar del ciment, jo vull parlar del que passa dins del ciment. Si es parla de construir un aeroport més gran, quines seran les condicions laborals? Llavors ningú et donava respostes, perquè ja no era el blanc o el negre. Si hi ha una ampliació de l’aeroport amb criteris de sostenibilitat i de qualitat del treball no ens hi oposem. A l’aeroport de Barcelona és on hi ha més vagues i conflictivitat laboral, perquè va per subhasta. Per tant, nosaltres volem parlar d’aquestes coses.
Del Hard Rock, volem parlar de què suposa. Els criteris de sostenibilitat fa quinze anys no hi eren i ara hi han de ser. No és un tema de blanc o negre. Amb l’accident de la petroquímica de Tarragona, la gent del territori no volia tancar-les. Amb el Hard Rock, les opcions polítiques que hi estaven en contra, no han tingut suport.
Sobre, la B-40 s’ha de fer amb criteris de sostenibilitat, però és evident que l’AP-7 està saturada. Algunes alternatives al trànsit has de fer. Les proclames a favor del transport públic em semblen fantàstiques, però és per Barcelona i voltants, a la resta necessites el cotxe. Jo no puc venir amb AVE per anar i tornar a casa. No és un conflicte sobre si tens una visió ecologista o no. L’eix transversal, és a dir, la C-25 també va tenir oposició i es va fer més estret i es va haver d’ampliar. Són debats que s’han de fer i en això Europa també marca perquè es facin amb garanties de sostenibilitat.
Alguns parlaven de “turisme massiu i precarietat laboral” altres de “turisme de valor afegit”. Tu què creus?
Altres han parlat de “turisme familiar”. Allà tens un espai on pots fer algunes infraestructures. S’ha de veure l’equilibri i si no es fa tampoc passa res. No és imprescindible per l’activitat del Camp de Tarragona. El que a mi em preocupa és com mantenim i ampliem l’ocupació industrial. Amb les petroquímiques, les nuclears, l’hidrogen verd…, això és el que em preocupa. A Mont-Roig, vam veure l’arribada d’una fàbrica de bateries. Per tant, s’ha de treballar per mantenir aquest pol. Hi ha d’haver un equilibri entre l’activitat turística i la industrial.
Amb el Hard Rock, les opcions polítiques que hi estaven en contra, no han tingut suport
El 9 de juny se celebren eleccions europees i les enquestes apunten al creixement de les forces conservadores i d’ultradreta en un moment clau per la recuperació econòmica, la guerra a Ucraïna i a Palestina o la transició verda. Us preocupa una recessió de drets a Europa?
La crisi del 2008 es va gestionar amb retallades, tal com marcava Europa. La crisi de la COVID i el post, s’ha gestionat amb unes altres polítiques. Dues crisis que ens han impactat directament s’han gestionat de maneres molt diferents. Per tant, Europa marca. La dreta i l’extrema dreta són negacionistes del clima i de la COVID. També hi ha el problema de la immigració on Europa no ha estat a l’altura i és un tema pendent. La qüestió climàtica i de la COVID, es podrien haver gestionat millor, però s’han resolt bé. Si anem cap a una crisi climàtica, cal tenir polítiques estratègiques i que no siguin negacionistes. En aspectes socials, es va aprovar un acord en matèria d’intel·ligència artificial, fa poc, qüestions de gènere i tots aquests elements amb l’extrema dreta no hi seran. Europa ha de ser un espai de construcció drets socials. Per tant, s’ha de veure com es continua actualitzant, no com es va en contra. La gent ha d’anar a votar, si no la dreta i l’extrema dreta hi aniran. Si ells hi van, ells guanyaran. Si la mobilització social no es produeix, ho pagarem en els propers anys.
Com apel·lareu vosaltres a la mobilització?
Nosaltres som una organització social i no apel·larem a formacions polítiques concretes, però sí quines polítiques volem. És una cosa dels partits. Podem fer reunions o assemblees, però tampoc determina tant. Si determinés de manera important, ho faríem sense cap dubte. Per tant, crides a la mobilització i que la gent vagi a votar. Tot és mobilització, les coses no són atzar.
Si la mobilització social no es produeix, ho pagarem en els propers anys
El passat 1 de maig va estar marcat per les demandes de reducció de la jornada laboral que segons l’acord de Govern es rebaixarà a les 37,5 hores el 2025. Hi ha marge d’acord amb la patronal?
S’ha d’intentar un acord amb la patronal. Ara, si volen canviar la reducció de jornada per fer el mateix amb hores extres, això és fer trampa. Es pot treballar menys i ser més productius. Amb les noves tecnologies, molts processos van més de pressa. La jornada laboral de 40 hores la tenim des de fa més de cent anys i des de principis dels anys vuitanta a l’Estatut dels Treballadors. La gent, als anys vuitanta valorava molt fer hores extres perquè estaven ben pagades i així podies anar de viatge o comprar una segona residència o accedir a una millor hipoteca. Ara, la gent ja no li dona aquest valor. Per a nosaltres, les 37,5 és una gradualitat. Defensem les 32 hores. Quan el 2006, el salari mínim no arribava a 600 euros i defensàvem els mil euros també semblava molt boig. Si persistim, s’aconseguirà. Treballant menys es pot treballar millor i també necessitem repartir el treball. L’Executiu ha d’intentar un suport de la patronal, però si no és un acord de Govern. Amb la reforma laboral hi havia molts altres elements, però això és només quina jornada laboral i la gradualitat en dos anys. Per tant, millor si hi és la CEOE, si no el Govern ho ha d’aprovar abans que s’acabi l’any. Un cop liquidada l’amnistia, ha de ser el següent pas. Molta gent ha confiat en aquest Govern, i en qüestions importants no pots frustrar.
També s’ha parlat de plantejar incentius per convèncer a la patronal.
Jo crec que la reducció de la jornada de treball els beneficia. Hi ha molts sectors que ja no estan a les 40 hores. Potser en alguna empresa és complex d’aplicar, però tens el còmput anual. Si tens 14 dies per any, dies personals, vacances i ponts, ja quasi cobreixes. No és un tema complex. Henry Ford, fundador de la marca de cotxes, els hi va reduir la jornada de treball de nou a vuit hores i els hi va apujar el sou. Les conclusions van ser que va millorar la productivitat i va reduir l’absentisme. Hem de trobar l’encaix, però no es pot obligar a cobrir-ho amb hores extres i que no es paguin com a hores extres. Es poden contemplar elements de flexibilitat i bosses d’hores.
I veurem una jornada de menys de 37,5 hores en un curt termini?
Sí. El tema és la gradualitat. Si ho podem fer de dos anys en dos anys, jo signo. S’acabava el món, segons el Banc d’Espanya, amb el salari mínim de mil euros i amb la rigidesa de la reforma laboral. Hi ha més gent indefinida i l’economia va millor. Dues persones cobrant el mateix, una amb contracte temporal i una amb contracte indefinit, la segona consumeix més perquè té més seguretat. Si donem més seguretat, l’economia anirà millor. Si la gent té més temps lliure, altres activitats econòmiques es dinamitzaran. Reduir la jornada de treball va en favor de l’economia.
Quines altres prioritats té el sindicat?
Veurem quina és la sentència d’Europa sobre la denúncia que vam interposar pel preu de les indemnitzacions i els salaris de tramitació. Ja hi ha sentències en aquesta línia a França. El salari mínim encara no està al 60% del salari mitjà i també és prioritari el salari mínim català. Les causes objectives d’acomiadament, que és per quin motiu se’t pot acomiadar, canviar les condicions de treball o per què es pot fer un ERO, que van ser altres danys de l’anterior reforma laboral i que no es va abordar en l’actual. Però ara mateix, focalitzats en reduir la jornada de treball i apujar salaris. Hem aconseguit increments de salaris, però els preus han augmentat més.
