Actualitat

Camil Ros: “Ara no hi ha excuses per no pactar un govern d’esquerres que es plantegi la derogació de les reformes laborals”

Parlem amb Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya. Ho fem mentre el debat entre el PSOE i Podemos per formar un govern progressista a Espanya no s’ha tancat. El líder sindical aposta per la derogació de les reformes laborals abans de negociar una nova regulació del món del treball. Sobre Catalunya i Espanya creu que els respectius governs haurien de tancar el cicle electoral per reprendre després el diàleg.

Què en penseu de les reticències que sembla tenir el PSOE a suprimir la reforma laboral?

Nosaltres teníem abans de convocar-se les eleccions un acord amb el ministeri de Treball en matèries importants, com la prioritat d’aplicació del conveni del sector, el control horari, que aquest sí que s’ha posat en marxa, la ultractivitat dels convenis o les subrogacions, i hem vist que el PSOE no ha estat prou valent. Esperem que en aquest nou moment en què és evident que en el congrés dels diputats hi ha una majoria àmplia de diputats d’esquerres, puguem afrontar aquests assumptes.

I l’alternativa a això, el que el partit socialista diu que cal fer: un nou Estatut dels treballadors?

Nosaltres ja estem disposats a parlar d’aquest nou Estatut dels treballadors, però abans s’haurien de derogar els punts sobre els quals teníem acords fets. És a dir, cal derogar aquells efectes més lesius de la reforma laboral.

I si això no es fa, què passa?

És que si no caurem amb la cosa sabuda: les pressions de les patronals, de les dretes, de l’Ibex i de tot allò que ja coneixem, que el que volen és que no es modifiqui res. Perquè entrar en un procés de negociació d’un nou Estatut dels Treballadors no té sentit.

Us han explicat què carai seria això de fer un nou Estatut dels Treballadors?

Per a nosaltres això es pot fer si deroguem la reforma laboral i negociem una alternativa. Però tots partint de la mateixa posició. Entendríem que diem coses diferents, però també similars. Nosaltres creiem que és evident que el procés de degradació del mercat de treball a L’estat espanyol, la manca de competitivitat de les empreses, sobretot a efectes de qualitat perquè moltes no s’han adaptat a causa de la crisi econòmica que ha donat com a resultat un mercat de treball de baixos salaris i de competitivitat baixa. És a dir, no competim amb productes de molt alt valor afegit, amb feines amb alta qualificació. Per això es necessita una reforma integral del mercat de treball. Ara bé, sota aquest concepte, el que no entrarem en el parany de, mentre es negocia, seguim retallant les condicions de treball, no recuperem tampoc la qualitat a la feina ni els salaris….

Aquest seria el motiu per allargar la situació actual?

És que aquí tothom ha sortit de la crisi. Les administracions públiques tenen més ingressos que els anys anteriors. Les empreses tenen més beneficis que els anys passats, i els nostres salaris continuen igual. Igual vol dir que han estat retallats durant la crisi econòmica. I què dir de les condicions de treball, amb els fenòmens com els treballadors pobres, com tantes i tantes realitats de precarietat laboral? Per tant, si volem entrar en la negociació d’un nou acord del mercat de treball, hem de començar tots des de zero, i nosaltres, els treballadors, estem sota zero.

Des del sindicat que els diríeu als partits polítics que negocien crear un govern progressista i sembla que no se’n surten?

Nosaltres, ja el primer de maig vam situar, amb els resultats en calent, que aquests resultats diuen coses clares. A Catalunya, de les 48 persones que han sortit diputades, 34 són d’organitzacions d’esquerres i 41 partidàries del diàleg. I a l’Estat espanyol, si no recordo malament, són 185 diputades i diputats de partits d’esquerres. Per tant, el missatge és evident: es poden fer les lectures que es vulguin i es poden plantejar les formes de govern que els doni la gana, en això no ens posem. Però, és evident que ara ja no hi ha excusa, com quan ens vam trobar que el PDCAT i certs sectors econòmics: la CEOE, Foment del Treball, van vetar les reformes progressistes de la reforma laboral que teníem acordades a finals de l’any passat amb el ministeri de Treball. Ara no hi ha excuses per no pactar un govern d’esquerres, que es plantegi la derogació de les reformes laborals i també tots els aspectes socials que tenim pendents des de fa temps.

Què és això que hi ha al calaix dels poders que vostès, UGT‌ voldrien desbloquejar, des de la perspectiva progressista?

Tots els temes de política industrial que tenim pendents: la política energètica, la sostenibilitat, és a dir, aquí s’ha de decidir si l’Estat espanyol pren els camins més liberals dels governs europeus o pren el camí de Portugal, amb una pràctica més d’esquerres. Per tant, el partit socialista té una majoria política encara que el pressionin perquè faci acords amb Ciutadans i altres. I diria més, és mentida afirmar que Ciutadans aporta estabilitat política, crec que si una força política desestabilitza, tant socialment com territorialment, és Ciutadans.

Qui en aquests moments aporta més estabilitat, encara que sembli contradictori, són els partits d’esquerres, per dos motius: perquè aposten pel diàleg, i els altres no ho fan, al mateix temps opten per la recuperació de drets socials, i drets socials és igual a estabilitat. Perquè si la gent té feina digna, té habitatge digne, viu millor i hi ha progrés i progrés econòmic. En aquests moments, estabilitat política vol dir esquerres!

Fins ara, quin balanç féu de la gestió en matèria laboral del PSOE en aquest govern que en podríem dir provisional?

Nosaltres creiem que el govern del PSOE no va ser prou valent per afrontar els canvis que teníem acordats amb el ministeri de Treball, pesem que li van tremolar les cames i van cedir a les pressions de CEOE, del PDCAT i altres.

En la part positiva podem situar dos elements: La pujada del Salar Mínim Interprofessional (SMI), fins a 900 euros, per tant, n’hi falten cent per arribar a mil, i la resolució sobre el control horari.

El salari mínim serveix d’exemple per afirmar que aquest assumpte no és un tema del PSOE. Recordar que el 2006 la UGT de Catalunya va fer una campanya que es deia ‘Posa’t a mil’. Va ser la primera campanya que parlava de salari mínim de mil euros. És veritat que han passat molts anys. Concretament, tretze. Però, va bé recordar que en aquell moment el salari mínim era de 540 euros. Encara que hagin passat 13 anys, arribar a 900 i esperem situar-nos aviat en mil euros, crec que implica un èxit del sindicalisme, encara que després s’hagin sumat altres sectors. Aquest és l’exemple que en les lluites socials i laborals s’ha de persistir. Serveix per recordar que qualsevol dret social guanyat ho és perquè abans algú l’ha reivindicat i després els drets guanyats s’han de defensar sempre.

La reculada en drets socials es pot dir que afecta també els drets democràtics de la població?

És clar, nosaltres, vull dir els sindicats, tenim en aquests moments 300 persones encausades per formar part de piquets, i això es produeix a partir de vagues generals que es van convocar per defensar els drets econòmics de la població. Des que es va acabar el franquisme, en les vagues generals no hi havia hagut la persecució de piquets que s’ha donat darrerament amb el govern del Partit Popular. Per tant, el retrocés és també democràtic i no només per la situació política a Catalunya, sinó que bé d’abans. L’Estat espanyol i Europa tenen un problema social i democràtic.

Com caracteritzeu en matèria laboral i social l’actuació del Govern de la Generalitat, coincidiu amb els que diuen que l’executiu català està paralitzat?

El Govern està igual que la situació política a Catalunya. Crec que fins que no hi hagi un horitzó de solució política a Catalunya o de diàleg tot queda molt paralitzat. Tot funciona per dinàmiques de blocs i tot s’auto-atura.

Sobre això ja l’1 de maig dèiem: un cop tancats els cicles polítics: eleccions a l’Estat espanyol, eleccions municipals i europees, per tancar el cicle és necessari que hi hagi eleccions a Catalunya. Per obrir un procés de diàleg s’ha de tancar el cicle polític. Això voldrà dir, govern a l’Estat espanyol, govern a Catalunya i obrir el diàleg.

En els partits, quan tenen eleccions polítiques en l’horitzó curt el que mana és l’estratègia electoral. Per tant, necessitem un període sense eleccions per parlar més amb l’horitzó net. Sent irònic l’altre dia afirmava que necessitem dues moratòries. Una, la d’eleccions i l’altra la de twitter.

Com a secretari general de la UGT de Catalunya vau anar a declarar al judici als antics membres del Govern i activistes socials. Considereu que vau poder expressar el vostre punt de vista de manera correcta i coherent?

Jo diria que hi va haver dues parts. També és cert que en un judici d’un alt tribunal, el que diuen que prima són els fets. En una part de la meva intervenció, corresponent als fets dels dies 20 i 21 de setembre, he de dir que en cap moment se’m va tallar. Jo vaig poder explicar els fets tal com els vaig veure i viure. Ara bé, en l’altra part, quan les defenses em van voler preguntar pel Pacte Nacional Pel Referèndum o pel 3 d’Octubre. Allà es va limitar el que jo podia explicar. I alguna cosa vaig poder dir ,perquè jo les anava colant entremig.

I un altre aspecte, que jo crec que sí que vaig poder explicar bastant, és una de les qüestions que afectaven la consellera Bassa, que es referia als serveis mínims, on vaig dir que ella senzillament va aplicar uns serveis mínims que eren els que es van pactar en el seu moment amb el govern de la Generalitat. Per tant, ella, la consellera, no va fer altra cosa que aplicar el que s’havia negociat amb molta anterioritat entre Govern i sindicats. I jo crec que això, com a mínim, es va poder desmuntar.

A alguns afiliats el tracte que van donar en el judici al secretari general del sindicat no els van semblar molt bé.

Cal dir que jo al judici no hi anava com a Camil Ros. Jo als actes sempre hi vaig ser com a secretari general de la UGT de Catalunya. Cal dir que com a sindicat, als actes o mobilitzacions estrictes del procés no hi hem participat mai. Ara bé, sempre hem dit que la nostra afiliació, d’acord amb les seves conviccions polítiques vagin als actes que vulguin anar, I nosaltres quan hem participat en actes és perquè ho eren en defensa de drets democràtics: el 3 d’octubre no era un acte de rebel·lió ni de sedició sinó un acte de rebuig a les càrregues policials de l’1 d’octubre. El 20 i 21 de setembre eren uns actes de rebuig a una situació fruit d’una actuació judicial desproporcionada i semblava com si aquesta part no es volgués destacar en el judici.

El conflicte nacional que ha afectat la societat catalana ha passat factura a UGT de Catalunya?

Nosaltres en dades globals en afiliació i delegats sindicals estem creixent. Hi ha hagut de tot durant aquest procés. Ara bé, de manera majoritària la gent ha primat el model sindical de la UGT, obert, plural, de respecte polític i amb uns posicionaments socials i democràtics molt clars. Això es va començar fa molts anys, sota la direcció de Josep Maria Álvarez quan vam participar en àmbits sobre el dret a decidir. I ara a banda d’aquest posicionament, també ens hem mogut pels drets democràtics.

Repeteixo, el balanç quant a delegats i afiliats, com ha anat?

Un cop acabat el període d’eleccions sindicals, bé encara falten però ja es pot dir que la posició que hem tingut ha estat revalidada en termes d’afiliació com de representació. Sempre hi haurà alguna persona independentista que pensi que no hem fet prou i alguna persona unionista que pensi que hem fet molt pel procés. Jo crec que això forma part més de les excepcions que confirmen la regla. Jo em pregunto: en aquells mesos, qui no va estar tensionat en el seu entorn personal, polític, professional?

Últimament ha passat un cas d’una fundació: Fundació Futur, que va deixar de pagar els seus treballadors i aquests, com no estaven vinculats amb cap organització es van veure una mica perduts. Els sindicats més representatius no hauríeu de poder intervenir  ‘d’ofici’ en aquestes causes encara que no siguin afiliats?

Nosaltres intervenim en aquests casos i en tots els que podem. El cas concret no el conec. Nosaltres si ens assabentem que hi ha persones que tenen un problema laboral, no els hi diem, primer afiliat i després ja farem. Nosaltres primer ajudem i després fem entendre que la utilitat del sindicat serà més gran com més serem.

En altres àmbits el que hem actuat pensant que la precarietat laboral és una de les primeres armes antisindicals. Per tant, quan som coneixedors d’una situació irregular o d’explotació laboral, encara que a l’empresa no tinguem afiliats ni contactes, utilitzem els mecanismes de la inspecció de treball i de la denúncia a l’opinió pública de la situació concreta. I podria posar tres exemples: Les hostesses del Trofeu Godó, que vam ser nosaltres qui vam fer la denúncia a Inspecció de Treball. Un altre va ser el de les hostesses del congrés de mòbils, pel tema de l’alçada, i el tercer, la denúncia per la mort per atropellament d’un treballador de Glovo.

Tot plegat és una estratègia nostra, ja que considerem que en el precariat i en les zones d’irregularitat laboral s’ha de poder actuar. Això suposa que en lloc de fer l’estratègia tradicional del sindicat, d’actuar des de dins, en aquests casos actuem des de fora. I cal dir que molts d’aquests són casos d’èxit. En la denúncia del Godó hi va haver una sanció. En tots els altres jugar amb l’element del públic i d’inspecció i, en el de Glovo, la inspecció ha anat per la via penal.

La darrera, què n’opineu del relleu que s’ha produït al capdavant de la patronal Foment del Treball?

En aquest cas, igual com nosaltres els diem que respectin el que decidim quan fem canvis, no em posaré a valorar el que fan altres organitzacions. El que esperem de Foment del Treball és que algunes de les propostes que fa el seu nou president es concretin. Així, quan parla d’apujar salaris, les patronals de Catalunya incorporin aquestes afirmacions en les ofertes dels convenis. O que acords que hi ha pendents respecte al mercat de treball es puguin tirar endavant. UGT sempre té oberts els ponts del diàleg amb les patronals. Ara bé, a les patronals catalanes, del discurs al fet els hi falta un tros.