La ciutat de Barcelona esdevindrà la capital mundial de l’economia alternativa al capitalisme neoliberal en unes jornades que se celebraran el 2020. A la trobada, que comptarà amb l’organització de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), que comptarà amb el suport institucional de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, segons es va anunciar en una roda de premsa dilluns, 23 de juliol.
AS l’esdeveniment hi ha prevista la presència de més de 10.000 persones dels cinc continents. El finançament, avaluat en uns 700.000 euros anirà a càrrec de les entitats de l’economia solidària i també, de manera complementària, de les institucions públiques, segons s’ha indicat en la presentació.
Plantejat en dues etapes (2019/2020), el Fòrum pretén marcar la nova agenda global de les anomenades economies transformadores des de 5 eixos diferents: l’Economia Social i Solidària / les Economies Feministes / el Moviment Agroecològic i de Sobirania Alimentària / els Comuns Naturals, Urbans i Digitals / i les Finances Ètiques, segons ha afirmat Xavier Artigas, membre de la XES i coordinador del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores.
Artigas ha caracteritzat les economies transformadores, les que abasten un ampli ventall de propostes, des de l’Economia Social i Solidària (ESS), que tindria en les cooperatives l’exemple més conegut. També hi hauria la dita economia procomú, un exemple molt conegut en aquest sentit seria la Wikipedia. La tercera pota serien les activitats vinculades amb l’ecologisme i la quarta l’economia feminista. En relació amb la celebració de les jornades, es vol fer de manera alternativa al que són els congressos a l’ús. Un exemple és que es fugirà de mecanismes d’allotjament com AirbnB per impulsar el que ha anomenat com allotjament col·laboratiu. El 2019 es faran unes jornades preparatòries també a la capital catalana.
Laure Jongejans, coordinadora de la RIPESS Intercontinental, la xarxa mundial que vincula les economies transformadores, ha justificat que les jornades es facin a Barcelona perquè la ciutat «té una llarga tradició d’economia solidària, de lluites socials i de pràctiques transformadores. També hi ha contribuït que les institucions públiques són favorables a aquesta mena d’economia».
El fil roig de l’economia solidària
Per la seva banda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, s’ha referit al fil roig de l’economia social amb el país. «Estem contents de contribuir a l’esdeveniment i a entomar el repte que significa col·laborar com a institució», ha dit. El Homrani s’ha referit a la tasca iniciada per la seva predecessora, la consellera Dolors Bassa, en el suport del món de l’economia solidària, en un treball fet en col·laboració «amb la segona institució de Catalunya», l’Ajuntament de Barcelona.
Per la seva banda, Gerardo Pisarello, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, ha contraposat la visió caduca de l’economia financera amb «l’antídot que ha de suposar l’Economia social i solidària entesa com a economia alternativa». Pisarello ha afirmat també que cal mostrar que hi ha alternatives i una possibilitat creixent de col·laboració entre l’economia social i les iniciatives públiques. En aquest sentit ha indicat que des de l’inici d’aquesta legislatura, l’executiu de Barcelona hi ha apostat, creant un comissionat específic per a l’economia social i solidària.
