El primer tinent d’alcaldia d’Economia, Competitivat i Hisenda, Jaume Collboni; i el comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària, Álvaro Porro, han presentat aquest migdia l’Acord de Ciutat per a l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària 2030, en un acte que ha tingut lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
A la presentació també han participat el president de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), Guillem Llorens i Gragera; la directora de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, Laia Grabulosa Descals; el representant de la Xarxa d’Economia Solidària, Jordi Via; i la gerent de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Anna Albareda Sanz.
A més, hi han assistit el director general d’Economia Social, Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, Josep Vidal, així com 40 representants d’entitats representatives de l’ESS que formen part de l’Espai de Governança i representants del Consell Econòmic i Social de Barcelona.
L’Acord de Ciutat, han explicat, és el resultat d’un procés iniciat el febrer de 2019 per tal d’elaborar, de forma compartida i inclusiva, una estratègia de foment i enfortiment de l’economia social i solidària (ESS) a la ciutat de Barcelona. Aquesta iniciativa ha estat impulsada per l’Associació Economia Social i Catalunya (AESCAT) i l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de l’Estratègia #ESSBCN2030.
El document és fruit del treball conjunt de 203 persones i 147 entitats de l’ESS, les quals van generar més de 500 propostes, i també ha tingut en compte els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. La seva versió definitiva fou aprovada el 16 de setembre de 2020 per l’Àmbit Participat i a partir d’ara serà el full de ruta per a les polítiques públiques municipals i els actors barcelonins de l’ESS durant els propers anys.
L’estratègia #ESSBCN2030 estableix 8 línies estratègiques generals que interpel·len diversos sectors econòmics considerats clau per resoldre els principals problemes de la ciutat. A través d’una trentena d’indicadors, el document es marca diverses fites. Aquestes serien augmentar el pes de l’ESS en l’economia de la ciutat; posicionar-la com una realitat de prestigi per a Barcelona; crear estructures estratègiques que l’enforteixin; estendre-la de manera homogènia per tots els barris i districtes; generar més marcs de coproducció de polítiques públiques amb l’ESS; contribuir a prevenir i reduir les desigualtats socials dins de la ciutat; desenvolupar palanques que impulsin l’Estratègia, com serien el consum conscient i transformador o la compra i contractació pública responsable, per exemple; transversalitzar els reptes de l’economia digital, l’economia feminista, les migracions i la transició energètica i ecològica, a més d’atorgar més protagonisme a la joventut.
Més enllà d’aquests objectius, l’Estratègia #ESSBCN2030 també identifica 10 projectes de ciutat que han de permetre impulsar de forma significativa, coordinada i prioritzada les 8 línies estratègiques. Concretament, l’estratègia inclou com a projectes de ciutat l’impuls de plans i d’estratègies sectorials per impulsar l’ESS; la creació d’un fons mixt que potenciï les inversions en ESS a la ciutat; l’activació d’un pol cooperatiu de ciutat, de 4.500 metres quadrats a Can Batlló, que acollirà, entre d’altres activitats, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona ‘Coòpolis’ com a dispositiu d’incubació cooperativa i de suport a l’ESS de referència a Catalunya i a escala internacional; l’ampliació de la compra pública responsable per a empreses de l’ESS; l’articulació d’eines tecnològiques que facilitin la recollida de dades del sector, mitjançant l’observació, anàlisi, mapatge i avaluació de l’ESS a la ciutat; l’impuls del consum conscient i la creació d’un mercat social; el desplegament d’un relat propi compartit de l’ESS; l’articulació d’una xarxa de recursos i d’espais per impulsar, entre d’altres, la capacitació digital per a l’enfortiment de l’ESS; la implementació d’estratègies territorials per arrelar l’ESS a tots els barris i districtes; la potenciació de la presència de l’ESS en el món educatiu, no formal i del lleure.
Així mateix, el 23 de juny passat, el Ple del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar crear l’Espai conjunt de participació de l’Acord de Ciutat per l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (Acord #ESSBCN2030), que haurà de donar continuïtat i reforçar el procés engegat, tot afavorint el treball conjunt i la governança compartida de l’Estratègia #ESSBCN2030, en la línia d’altres espais similars del consistori.
En la seva intervenció a l’acte, el comissionat Porro ha presentat el nou Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària a Barcelona, 2021-2023. Aquest té 12 objectius i 65 accions; està desenvolupat pels equips d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona i d’Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa i té previst un pressupost global de 12 milions d’euros en despesa corrent, 7’8 milions en inversions i 2 milions en un possible fons d’inversió.
El comissionat també ha destacat la transversalitat i diversitat amb la que s’ha treballat aquesta estratègia en la que han participat tots els grups municipals i que es va aprovar al Consell Plenari Municipal quasi per unanimitat.
L’ESS, en creixement a Catalunya
En els darrers quinze anys, l’ESS ha augmentat en volum i presència a Barcelona i a Catalunya. De fet, entre els anys 2016 i 2019, el ritme de creació de cooperatives a la ciutat es va més que duplicar, es va passar de crear-se unes 30 anualment a unes 80 o 90. Des de l’Ajuntament defensen que avui, en certs barris, municipis i sectors, l’ESS ja constitueix ecosistemes locals o sectorials d’economia alternativa i s’ha convertit en un interlocutor imprescindible i legitimat que resol les necessitats socials de moltes persones.
Prèviament a l’esclat de la Covid-19, a Barcelona, l’àmbit de l’economia social i solidària aglutinava un total de 4.500 empreses i organitzacions de sectors molt diversos en les quals treballen unes 60.000 persones.
Volen recordar que l’any 2016, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el primer Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària (PIESS). Es tractava d’un pla estratègic i plurianual amb vocació de transformació social a llarg termini, que va suposar un repte metodològic de disseny i assaig de projectes pilot, així com de promoció de fórmules de gestió pública de tipus cooperatiu i comunitari. Aquest va ser creat per un equip especialitzat dins de l’estructura municipal i de Barcelona Activa.
Uns serveis que asseguren que han donat resultats i que, per exemple, només l’any 2020, tot i la pandèmia, presenten uns resultats molt positius: els serveis d’ESS de Barcelona Activa al 2020 van comptabilitzar 5.583 participants (70% dones) en formacions i assessoraments, així com 465 empreses i projectes acompanyades i prop de 200 projectes finançats en les línies de subvenció específiques.
Aquests darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha creat una política econòmica estructural d’ESS amb altres municipis agrupats en la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS). Junts apliquen mesures favorables a un canvi de model econòmic centrat en les persones, i moltes d’aquestes mesures provenen de les demandes i propostes de la mateixa ESS.
