Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Article publicat a Eldiario.es
Espanya incompleix quatre dels trenta preceptes de la Carta Social Europea, que va ratificar el 1980. El Comitè Europeu de Drets Socials (part del Consell d’Europa) ha publicat les seves conclusions anuals sobre el grau d’acatament dels Estats membres dels drets relatius a salut, seguretat social i protecció social.
En el cas d’Espanya, considera que les mesures adoptades per reduir els accidents laborals són “insuficients”; que els subsidis d’atur per a persones sense responsabilitats familiars són massa escassos; que es discrimina els residents a Espanya d’altres estats membres de la UE a l’hora de concedir ajudes familiars i concedir pensions i que els requisits per accedir a prestacions i assistència social són massa exigents en determinades circumstàncies. “La renda mínima no segueix pagant-se encara que romangui la necessitat” i “el nivell d’assistència social atorgada a persones solteres no és adequat”.
Els Estats membres del Consell d’Europa van adoptar el 1961 la Carta Social Europea (CSE) o Carta de Torí, el segon gran instrument de drets humans d’aquesta organització internacional després del Conveni Europeu per a la Salvaguarda dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals (Roma , 1950). Conté una llista de 19 drets socials en l’àmbit principalment laboral i de la salut. El 1988 es va adoptar un Protocol addicional amb quatre nous drets i el 1996 va adoptar un nou text, que ara es diu Carta Social Europea (revisada), fins a arribar als 31 drets socials.
Una ràtio d’accidents de treball que gairebé dobla la mitjana europea
El comitè recorre a les xifres de l’oficina d’estadística comunitària Eurostat sobre accidents de treball per explicar per què no considera garantit el dret a la seguretat en el treball a Espanya.
El 2014, el nombre d’accidents de treball amb almenys quatre dies de baixa van ser 387.439, i els mortals van ascendir a 280.
Així, la ràtio d’incidència d’accidents de treball per cada 100.000 treballadors va ser de 3,22, mentre que la mitjana europea se situa en 1,64. Pel que fa a accidents mortals, la ràtio va ser de 3,11 a Espanya, i de 2,32 a la UE-28.
El Comitè considera que aquestes ràtios són “altes” i per sobre de la mitjana i que la freqüència dels accidents és “massa alta”.
Disconforme amb la prestació per atur
El Comitè també censura a Espanya per les prestacions per desocupació que reben els aturats sense fills a càrrec. L’organisme considera que Espanya no compleix el punt 1 de l’article 12, en què els estats membre es comprometen “a establir o mantenir un règim de seguretat social”.
La quantia mínima d’aquesta prestació no pot ser inferior al 80% de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) mensual, incrementat en 1/6 (part proporcional de les pagues extraordinàries), quan el treballador no tingui fills a càrrec. En canvi, per als que sí que tenen descendents dependents la quantitat mínima és del 107% del valor de l’IPREM. El Comitè sosté que, atès que l’IPREM del 2015 era de 532.51 euros, la quantitat que reben els aturats sense fills és inferior al 40% de l’ingrés mitjà equivalent i, per tant, “és inadequada”.
Aquest indicador en l’actualitat només ha pujat uns cinc euros, fins als 537,84 euros, després d’estar congelat durant anys. Els sindicats han exigit al Govern central que augmenti aquest indicador, usat com a referència per a moltes prestacions socials, en els pròxims Pressupostos (encara pendents d’aprovar).
Pensions no contributives
Com ja va fer en informes anteriors, el 2009 i 2013, el Comitè reitera a Espanya que no compleix amb l’article 12.4, que garanteix “la igualtat de tracte entre els nacionals de cadascuna de les parts i els de les altres parts pel que fa als drets de seguretat social”.
L’organisme es refereix al tracte d’Espanya a les persones procedents de països que formen part de la Carta Social -encara que no de la UE ni de l’Espai Econòmic Europeu (com és el cas de Suïssa) – respecte al seu accés a la pensió de jubilació no contributives.
El Comitè assenyala que el període mínim exigit de deu anys de residència perquè aquestes persones accedeixin a aquesta prestació és “excessiu” i, per tant, “no conforme” a allò que està disposat en la Carta Social. Les pensions no contributives són les destinades a persones en situació de necessitat, que “no tinguin recursos suficients per a la seva subsistència en els termes legalment establerts, encara que no hagin cotitzat mai o el temps suficient per assolir les prestacions del nivell contributiu”, explica el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social a la seva pàgina web. El Comitè recorda que aquest tipus de prestació és una “ajuda bàsica”, segons el seu criteri.
La renda mínima d’inserció
Com ja fa temps que adverteix, el Comitè Europeu de Drets Socials creu que Espanya no compleix l’article 13.1, que fa referència al compromís dels signants a “vetllar perquè tota persona que no disposi de recursos suficients i no estigui en condicions d’aconseguir aquests pel seu propi esforç o de rebre’ls d’altres fonts, especialment per via de prestacions d’un règim de seguretat social, pugui obtenir una assistència adequada i, en cas de malaltia, les cures que exigeixi el seu estat”.
El motiu pel qual assenyala aquest incompliment són els requeriments per accedir a la renda mínima, tant pel que fa al temps de residència exigit en la majoria de les comunitats autònomes com a l’edat mínima (25 anys) que ha d’haver assolit per rebre la renda mínima d’inserció.
A més, “la renda mínima no se segueix pagant encara que romangui la necessitat” i “el nivell d’assistència social atorgada a persones solteres no és adequat”.
