La UGT de Catalunya ha denunciat que l’empresa Atento, dedicada a la gestió de ‘call centers’, ha acomiadat la presidenta del comitè d’empresa del seu centre de Lleida emparant-se en la recent sentència que permet fer fora d’un treballador per baixes acumulades.
Segons el sindicat, l’empresa ha fet ús l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors que justifica l’acomiadament objectiu d’un treballador que falti el 20% o més de dies laborables al seu centre de treball de forma justificada durant dos mesos.
UGT de Catalunya recorda que en una sentència del 16 d’octubre, el Tribunal Constitucional ha desestimat la qüestió d’inconstitucionalitat interposada contra l’apartat D d’aquest article. La central obrera considera que la sentència avala l’acomiadament per faltar reiteradament al lloc de treball, encara que existeixi una causa justificada com podrien ser els motius de salut, i que és inadmissible per als drets constitucionals dels treballadors.
El sindicat refusa l’argumentació de manera rotunda, així com les conclusions de la sentència, que prioritzen la llibertat d’empresa per sobre el dret a la salut i al treball de les persones treballadores. «Amb resolucions com aquesta és encara més evident la necessitat de derogar les reformes laborals que no han fet altra cosa que atorgar més poder a l’empresari i menys drets als treballadors i les treballadores», afirma UGT en un comunicat.
El sindicat refusa la causa d’acomiadament per prescindir d’una representant dels treballadors que des de fa mesos denuncia la deriva negativa per als drets laborals que estan patint les més de 200 treballadores i treballadors del centre de Lleida. La UGT denuncia que, per tant, ens trobem davant una claríssima situació de persecució sindical. Aquesta serà, de ben segur l’argumentació que en un procés judicial farà el sindicat en defensa del treball dels representants laborals. Si aquestes raons fossin acceptades per la justícia laboral, es podria aconseguir un acomiadament nul, que implica la reincorporació del treballador al seu lloc de feina, el pagament dels salaris no abonats a l’afectat i ulteriorment les costes del procés judicial, segons fonts laborals.
