Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya ha decidit finalment fer el pas i presentar-se a liderar l’organització obrera en el conjunt de l’Estat espanyol.
Àlvarez farà la presentació de la seva llista, el seu programa i desvelarà també els suports amb els quals compta en una roda de premsa que celebrarà el 26 de febrer a Madrid, a la seu del sindicat de tradició socialista. Ho farà a les 11 del matí a l’edifici de l’Avinguda d’América, 25 a la tercera planta, concretament on hi ha la Federación de Servicios Públicos (FSP), una de les més potents que dóna suport al sindicalista català.
A la roda de premsa assistiran també Carlos Romero, secretari general de la Federació del Metall, Construcció i Afins de la UGT, la primera que va demanar a Àlvarez que es presentés. El tercer gran suport és el de Julio Lacuerda, secretari general de la (FSP), Julio Lacuerda. També hi seran els secretaris generals de diferents territoris.
Segurament Àlvarez adoptarà com a eixos del seu programa, que ha de ser votat en el pròxim congrés estatal de la UGT, els punts que va esbossar en un acte intern a Barcelona.
La candidatura d’Àlvarez suposarà una certa prova per veure l’evolució del conjunt estatal de la UGT. Els seus adversaris, fins i tot abans de la seva presentació van criticar que sent secretari general de Catalunya adoptés una posició favorable al dret a decidir. Però en l’altre plat de la balança hi ha dos elements. El primer, la trajectòria seguida per la UGT catalana, que en els 23 anys de la seva gestió, s’ha obert a diverses sensibilitats polítiques i sindicals fins a quedar a poda distància de CCOO i en alguns territoris, com Girona i Lleida és la primera força obrera.
El segon element ben valorat en amplis sectors la UGT espanyola és el caire innovador d’Àlvarez.. Els últims anys el sindicalista català nascut a Astúries ha abanderat polítiques com la de cercar una solució per als treballadors de més de 55 anys, que en perdre la feina queden desemparats econòmicament, cosa que perjudica la seva jubilació futura. En aquesta mateixa línia Àlvarez és partidari d’impulsar al Parlament espanyol mesures legals que permetin recuperar els drets socials perduts amb la reforma laboral.