Per diferents motius, Laura Bassani i Laura Rodríguez van entrar dins d’un programa pilot on formar-se i capacitar-se per entrar a formar part del món laboral tecnològic. El programa forma part de Barcelona FemTec i busca, com ha declarat l’alcaldessa de l’Ajuntament de Barcelona, combatre la bretxa digital de gènere a Barcelona. De fet, aquest programa s’inclou entre un total de 47 mesures que tenen un pressupost de 2 milions d’euros i que estan molt centrades en la formació, en la capacitació laboral i en trencar l’imaginari que la tecnologia és cosa d’homes.
Laura Bassani era professor d’anglès en una acadèmia i amb l’arribada de la pandèmia, just el 15 de març, es va quedar sense feina. Ens explica que ella mai havia fet res de codi digital, però sempre li havia despertat curiositat. Va començar a jugar amb ell per fer alguna cosa durant el dia i de sobte es va adonar que estava jugant des de les 9 a les 18 h. Sabent que això és una indústria que té molta demanda de treball, hi va haver un moment en què es va plantejar que potser aquest era un bon canvi de carrera, que es trobava davant d’una oportunitat.
Va ser llavors quan va començar a buscar el que es diu bootcamp, que no deixa de ser un nom anglès per referir-se a cursos intensius que doten els estudiants d’una excel·lent preparació per saltar al mercat laboral. Les característiques principals són les classes reduïdes i un temari molt concentrat. El problema d’aquests cursos és que són bastant cars i Bassani no ho podia afrontar. Va trobar en Factoria F5, qui ha desenvolupat el projecte posteriorment, uns cursos d’estiu que la van convèncer. Allà es va adonar que sí que li agradava el món i es va apuntar al procés de selecció per entrar a ser part de la prova pilot del programa que ara comença.
Un programa del qual es beneficiaran 50 dones. Com explica Laura Pérez, regidora de l’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, “s’ha d’afavorir l’accés laboral de les dones al sector de les noves tecnologies”. Així, aquest programa específic va dirigit a “dones que vénen de diferents serveis municipals i que tenen aturades de llarga durada, casos de violència masclista o dones en precarietat per diversos motius”. Amb aquest curs, explica Pérez, es busca que dones sense formació prèvia en el sector puguin formar-se per ser programadores.
Així, Bassani va començar la prova pilot que ara es desenvoluparà per 50 dones i ja pot certificar el seu èxit, ja que ja ha trobat feina. “Em sento molt preparada per a enfrontar l’ambient laboral perquè ho estem practicant des del principi”, diu Bassani.
Formació exprés simulant un entorn laboral
En aquest sentit, com ens explica Guillaume Thureau, president cofundador i CEO de Factoria F5, qui al costat d’altres entitats forma part del programa Barcelona FemTec, “l’objectiu és oferir a 50 dones en situació de vulnerabilitat, una oportunitat d’inserció sociolaboral de qualitat en el sector tecnològic”. A Factoria F5, segueix, aporten una pedagogia activa que permet a persones que no tenen un coneixement previ, cap titulació o pràctica prèvia, poder aprendre a programar en 6 mesos.
Al programa de Barcelona FemTec alumnes acaben ensenyant a altres alumnes diferents descobriments i així segueixen aprenent. A més, es fa un treball en projectes concrets d’empreses reals i des de l’inici tenen una pràctica relacionada amb el ritme laboral. Aquesta metodologia ja és usual entre els cursos que ofereix Factoria F5. Com ens explica Thureau, ja des del 2018 imparteixen aquesta pedagogia amb públics més barrejats de persones en situació de vulnerabilitat. “Joves que no tenen l’ESO, persones aturades de llarga durada i de més de 45 anys i ja incloent en prioritat públics femenins en un 35-40%”, diu. I a més afegeix que aquests cursos tenen un 76% de taxa d’èxit, de persones que als 6 mesos de finalitzar la formació tenen una feina o emprenen el seu propi projecte.
Ara, amb el programa de Barcelona FemTec, s’han recolzat molt en els serveis socials de l’Ajuntament. “Es va fer un treball espectacular de comunicació des dels serveis socials i comptem amb un nombre molt important d’inscripcions prèvies”, assegura Thureau. Ara com ara la major part de la formació és online per la covid, però quan això passi la formació serà híbrida. Per a ell, combinar una dinàmica en línia té molts avantatges perquè es poden massificar diferents dinàmiques, però fer-ho també presencial a l’aula és important. Ho afirma perquè “sobretot per a persones que han viscut diferents situacions de violència o del que sigui, tenir una presència física i formar part d’un col·lectiu, d’una comunitat que es troba, és molt important”. Així, estar a un coworking serveix perquè durant el seu procés formatiu les dones poden trobar-se i veure com funcionen altres empreses i entendre així com aquestes es relacionen i com els professionals van treballant: “és una experiència immersiva”, sentencia.
En aquest sentit, Bassani ens explica que paral·lelament a la seva formació exprés també va iniciar canvis en el seu currículum i en el seu Linkedin. “Això es diu molt de pressa, però és difícil perquè et qüestiones què pots aportar”, valora. I és que com ella explica, ella pot no tenir experiència tècnica, però si professional i des de fa més de 10 anys. Aquest canvi va ser “un procés bastant interessant i bastant dolorós, però va sortir bé”. Ara, després de diverses entrevistes, en algunes arribant bastant al final i en altres rebent ràpidament un no, ja ha estat contractada. El valora com un moment bonic perquè li van dir que estava preparada: “vaig veure que es podia i realment van ser 10 mesos per aconseguir un canvi de carrera… El sector t’ho permet, el curs et dóna totes les eines i jo m’ho vaig currar moltíssim, però si es pot”. Per Bassani, la pandèmia va ser llavors un regal, ja que li ha donat aquesta oportunitat en la qual no hi hauria pensat si no s’hagués quedat tancada a casa i sense poder treballar. El seu sector, professora d’anglès a les acadèmies, la mantenia en contractes precaris, “a l’estiu no et paguen, per Nadal tampoc, emmalalties i tampoc… I ja estava cansada”. Ara veu que canviar a un sector d’alta demanda que t’estabilitza ha estat el millor.
El mateix valora Laura Rodríguez, una altra de les dones que ha participat de la prova pilot del projecte. Va conèixer el projecte a través d’una amiga i sense tenir-ho molt clar va tafanejar i es va deixar convèncer perquè aquest món sempre li despertava curiositat, però no s’atrevia. Es va posar a estudiar una mica per a les jornades de selecció i la van admetre. Ens explica que amb la covid la vida li canvia a una completament. Ella venia del món de les arts, però després de voler ser actriu tota la seva vida va parar la seva carrera per ser i exercir de mare. Enmig de tot d’això, dubtant del futur en el món de les arts va fer 4 anys de la carrera de biblioteconomia, però la va deixar a mitges, “no anava a acabar una carrera amb la qual no m’identificava”.
Quan la seva amiga li va suggerir que entrés en el curs es dedicava a l’hostaleria per sobreviure, per mantenir la família, però va valorar que havia d’obrir-se a altres panorames més estables. Tot i que encara no ha començat a buscar feina seriosament, apunta que no dubta que l’acabarà trobant. Li agradaria entrar en una companyia gran per poder seguir aprenent d’altres persones. “Ara que estem acabant el curs, estem amb un projecte real, estem fent una pàgina que és d’un fotògraf i se la quedarà ell per donar-li profit a això i estem generant que una persona tingui explotació del seu mercat laboral”, ens explica Rodríguez. Qui afegeix que se sent útil i realitzada i per fi en un sector amb sortides.
Pel 8M, un pla per combatre l’escletxa digital de gènere de la ciutat
El consistori impulsa una nova Mesura de Govern per promoure l’equitat de gènere a les indústries TIC de la ciutat i per potenciar el feminisme com a actiu en la construcció de la societat digital. L’objectiu del conjunt d’accions dissenyades és consolidar Barcelona com una ciutat més paritària en la creació, disseny i producció de tecnologia, afavorint l’accés laboral de les dones al sector tecnològic i repensant la tecnologia amb mirada feminista. Així ho han explicat l’alcaldessa Ada Colau i els tinents Jaume Collboni i Laura Pérez.
El pla contempla gairebé 50 actuacions, dotades amb un pressupost de més de 2 milions d’euros, que s’aplicaran en els propers tres anys. Com Colau ha manifestat, les desigualtats estan a tot arreu també a l’àmbit de la tecnologia. Així, ha apuntat que l’àmbit digital és clau donat que totes les esferes de la nostra vida passen per la digitalització. Des de l’Ajuntament volen doncs que la desigualtat no es reprodueixi en aquest àmbit digital sinó que aquest sigui punta de llança d’una perspectiva feminista que ha d’arribar arreu. Ha parlat d’aprofitar els requisits dels fons europeus perquè en qualsevol projecte de digitalització es tingui en compte la qüestió de la paritat. No només entenent la tecnologia com un motor d’ocupació, sinó com un facilitador de les relacions i de la creació de serveis, posant la mirada feminista en el seu disseny.
En aquest sentit, però des d’aquest vessant més econòmic, Jaume Collboni, tinent d’alcalde de l’àrea d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, ha apuntat que si Barcelona vol ser capital europea tecnològica cal que ho faci des de la igualtat d’oportunitats. Un element que ara no existeix doncs només el 8,6% de les professionals en posicions tècniques a l’àmbit tecnològic són dones: “i això és una disfunció i una mancança», ha sentenciat. A més, també ha quantificat que els sous del sector tecnològic són un 25% més alts que a altres professions i que, “tot i haver-hi menys dones, és on menys bretxa salarial hi ha perquè és un sector més modern». “L’economia no es pot permetre menystenir el 50% del seu talent, que és femení”, ha afegit. També ha explicat que més enllà d’algunes mesures concretes que entraran ara en vigor, des de Barcelona Activa ja hi ha una escola que capacita a persones d’altres sectors en habilitats digitals. El 40% que participen ja són dones. En un sector on a les empreses hi ha un 8%, que en formació hi hagi aquests percentatges «és un bon senyal”.
Laura Pérez ha afegit que el 53% de l’atur a la ciutat és femení mentre que hi ha un sector que està demandant i això només pot voler dir una cosa. Valora molt positivament que s’hagi creat aquesta xarxa de dones Barcelona FemTec que està finançada amb 50.000 euros anuals. Una xarxa que ha ajudat a dissenyar totes les accions presentades al document.
Aquesta iniciativa neix també després d’haver analitzat que la baixa presència de dones al sector i la incidència que el desenvolupament tecnològic té sobre la manera en què ens informen, relacionen i gaudim de l’oci, reforça certes dinàmiques discriminatòries tant de gènere com socials. “La inexistència de perspectiva de gènere en els productes tecnològics, el funcionament d’algoritmes sota paràmetres sexistes o la invisibilització de la figura de la dona tecnòloga són algunes de les conseqüències amb un biaix de gènere més alarmant”.
A més, han aprofitat la roda de premsa per presentar la campanya del 8M que a través d’una il·lustració de l’autora Carmen Garcia Huertas representa “l’onada feminista de Barcelona, d’una ciutat antimasclista i de mar, que ha enfortit aquesta onada col·lectiva, diversa, imparable i combativa formada per dones de diferents orígens i ideologies per lluitar conjuntament contra les desigualtats”.
