A Anem a Mil defensem un salari mínim digne i que cap treballador cobri per sota els mil euros.
Hi ha un aspecte, però, que ens amoïna de manera especial: les feines que estan pitjor remunerades es concentren a l’hostaleria, la neteja i l’atenció a les persones. Precisament aquests llocs són ocupats majoritàriament per dones.
Si la precarietat laboral és un clar factor de risc a l’hora de patir pobresa, en el cas de les dones la situació s’agreuja. A l’estat espanyol les dones cobren de mitjana un 19,3% menys que els homes, i això a la pràctica significa que una dona ha de treballar 79 dies a l’any més que un home per cobrar el mateix.
A aquesta desigualtat salarial s’afegeix el fet de què, per cada home que treballa a temps parcial, hi ha 26 dones que ho fan, principalment per conciliar la seva feina amb tasques de criança no retribuïdes. Les desigualtats salarials i horàries contribueixen a que les pensions de les dones siguin un 39% més baixes que les dels homes.
Qualsevol persona que treballi per la igualtat de gènere ha de lluitar, necessàriament, per millorar les condicions de les dones treballadores.