La sala d’actes de la Facultat de Física està plena. Sobretot s’hi veuen estudiants, però també per l’edat es dedueix la presència de professors i treballadors de la facultat. A la taula, l’Isma i el Dani. També hi és el degà, Atlià Herms. Per la banda dels estudiants Lluís Forcadell, secretari del Consell de l’alumnat de la UB i president del Consell d’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), i l’Ares Martínez, de l’Assemblea de Facultat.
«No em quadra», comença explicant el degà. Repassa els currículums dels dos alumnes que té al costat i als quals la justícia demana més de nou anys de presó. Remarca Atilà Herms la dificultat i la dedicació que té seguir dues llicenciatures al mateix temps, cosa que fan els dos acusats. També destaca que sempre han participat en les activitats de la Universitat, tant fent de becaris com participant en grups especialitzats. «No em quadra» repeteix, referint-se sense nomenar-ho a l’acusació segons la qual l’Isma i el Dani haurien protagonitzat fets violents.
Confessa el degà que precisament davant d’algun possible conflicte havia buscat i trobat en l’Isma la mediació necessària per evitar situacions de tensió. I s’havia solucionat el problema!
Els representants dels estudiants mostren la seva solidaritat sense fissures. L’Ares esmenta amb contundència l’estranyesa que als estudiants els produeix el fet que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona hagin afegit anys a la demanda de condemna de l’Isma i el Dani. Ho vincula al caire ideològic de les forces polítiques que governen ambdues institucions.
El públic segueix en silenci les explicacions, que sembla que, d’altra banda coneixen. Parlen els acusats. El Dani explica com van ser detinguts i el calvari que va suposar passar 36 dies en presó preventiva, tot i les reiterades peticions de llibertat provisional. Va haver de ser l’Audiència Provincial qui esmenés la decisió de la jutgessa instructora que, com a element afegit, va prohibir als dos acusats participar en qualsevol acte públic o d’expressió pública. Només fa tres mesos quan va acabar la instrucció del cas van recuperar els dos estudiants aquest dret constitucional.
L’Isma emmarca la seva detenció en l’auge de les mobilitzacions d’estudiants del 2012. Ho fa amb una certa recança. Es mostra confiat que finalment la justícia dictaminarà a favor seu i dóna les gràcies a tots els que han col·laborat en la seva defensa i en el suport de la seva causa.
Des del públic, una delegada del Rector llegeix un document en què mostra el suport als dos estudiants des del màxim òrgan de govern de la Universitat. Afirma que el dia 9 de març anirà a testificar en el mateix sentit a la Ciutat de la Justícia.
El grup de Suport d’Isma i Dani reparteixen un plec de documents, tretze fulls fotocopiats per les dues cares on representants dels distints estaments universitaris donen fe trajectòria impol·luta d’aquests dos estudiants, tant en el vessant acadèmic com de participació estudiantil.
S’acaba l’acte amb una proclamació i un prec: la primera: «#29MIsmaDani és trending topic», diu l’Isma, i des del grup de suport recorden que en una bústia de cartó es recullen fons per pagar les despeses: advocats, viatges, fotocopies…
