Cada dia des de fa diverses setmanes els treballadors de l’empresa Badalona Serveis Assistencials (BSA), que gestiona la sanitat a la tercera ciutat catalana, es concentren a les portes dels Centres d’Assistència Primària (CAP), de l’Hospital municipal i del Centre Sociosanitari El Carme. Ho fan reclamant el retorn de les retallades, d’un 5%, de què van ser objecte des de l’inici de la crisi. La situació explica l’embolic en què s’ha convertit el sistema sanitari català.
BSA és una empresa municipal de Badalona, quer té 220.000 habitants. La seva tasca és assegurar l’assistència sanitària primària, part de les urgències i l’atenció sociosanitària. A BSA treballen gairebé mil persones. El principal client de l’empresa és Catsalut, depenent del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquesta és una estructura que diferencia la sanitat catalana de la d’altres autonomies espanyoles. El que passa a Badalona és habitual en altres comarques i poblacions de Catalunya, de forma que a banda de la xarxa sanitària pública existeix la Xarxa Hospitalària d’Ús Públic (XHUP), que agrupa al seu si diversos tipus d’entitats, des de fundacions, empreses públiques o empreses convencionals que, tanmateix, treballen gairebé exclusivament per a la Generalitat.
Reducció de tarifes
Les empreses de la XHUP, amb Badalona entre elles, han vist des de l’inici de la crisi que la Generalitat any a any abaixava les tarifes que pagava pels actes mèdics que desenvolupen. Davant d’aquesta situació l’any 2010 la direcció de BSA va comunicar als seus treballadors que els reduiria els salaris un 5%. L’argument esgrimit va ser emular la mesura que havia aplicat la Generalitat als seus treballadors. Davant d’això els sindicats de BSA van denunciar judicialment la mesura. Entenien que no es pot aplicar la retallada automàticament a una societat privada pel simple fet que ho hagi decidit el govern per als seus treballadors.
Joan Muriel és un dels representants sindicals d’UGT a BSA. Explica: «les sentències han donat la raó als treballadors. El resultat és que BSA, propietat de l’ajuntament de Badalona, a hores d’ara deu 7 milions als seus empleats, fruit dels descomptes del 5% del salari que es van fer de forma il·legal». La resposta de l’empresa és descarnada: «no hi ha diners», diu Muriel.
Per ajudar a reflotar la situació els treballadors van decidir voluntàriament acceptar que durant un any i mig no reclamarien la recuperació del 5% descomptat. Aquest període havia de servir per reflotar la societat, expliquen altres responsables sindicals.
Reclamar a la Generalitat
La solució en opinió dels treballadors no és difícil si hi ha voluntat política. Perquè la Generalitat fruit segurament de la seva mala situació financera, deu a BSA, és a dir, al consistori badaloní, entre 6 i 9 milions. Els treballadors creuen que aquí hi ha el desllorigador de la situació, però, inexplicablement l’ajuntament que presideix el membre del PP Xavier Garcia Albiol no reclama el deute a la Generalitat, però sí que ha realitzat retallades.
Mentre ha durat la treva la situació ha estat controlada. Però des de desembre passat, acabat el període acordat ha tornat la tensió. En rebre l’ajuntament la petició de recuperar el 5% dels salaris la resposta ha estat aplicar l’article 41 de la reforma laboral que implica que per necessitats de l’empresa es poden reduir els salaris. I casualment la retallada és el 5% reclamat i ajornat.A més es va comunicar que es reduïa una paga extra. Per ser justos s’ha de dir que del deute que BSA tenia amb els treballadors, que sumava 7 milions es van recuperar 3 milions, però els treballadors consideren encara resten per cobrar quatre milions.
L’intent d’aplicar el polèmic article de la reforma laboral, aprovada pel PP i CiU, topa amb la lletra de la norma que reclama que hi ha d’haver condicions objectives per fer-ho. I el que és cert és que la demanda, les persones que acudeixen als centres, no ha minvat. Per tant, els treballadors i els seus assessors creuen que el recurs legal del consistori no prosperarà. I com en el joc de l’oca, es torna a la casella inicial. Amb una novetat. Els treballadors cada dia exterioritzen el seu malestar amb concentracions davant dels centres sanitaris, cosa que a Badalona causa malestar perquè, tots ho reconeixen, el sistema sanitari és un element diferencial de la ciutat, aspecte del qual han presumit els diferents consistoris.
En les converses mantingudes entre els sindicats amb l’equip de govern del PP ha sorgit espurnes. En un moment donat es va amenaçar, diuen des dels comitès d’empresa, amb fer un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), cosa que en esbombar-se va obligar l’alcalde Garcia Albiol va desmentir-ho repartint un full informatiu per tota la ciutat.
De fet fer un ERO toparia amb dificultats. Una és que faria falta diners per indemnitzar les baixes, i l’ajuntament per llei no pot produir dèficit. També hi ha una segona raó, s’hauria de justificar que ha baixat l’activitat, i les instal·lacions estan saturades, difícil què un jutge ho accepti. I encara una tercera raó, el desgast d’imatge que hauria d’assumir l’ajuntament per haver desmuntat un servei ciutadà de primer ordre, com el sanitari. Més quan el PP a Badalona presumeix de superàvit en el pressupost.
Però, Muriel i la resta de fonts consultades coincideixen en qüestionar un element. Què fa que se sotmeti a BSA i a la ciutat a un stress social tan important, sense abans reclamar el deute històric a la Generalitat?«Quin pacte hi ha en aquest sentit», pregunta el sindicalista.
A més a més, hi ha elements afegits, com que per una banda o per una altra els treballadors de BSA a més del 5% que reclamen han vist reduïts els seus salaris en prop del 25% des de l’inici de la crisi, cosa que pot acabar afectant intangibles com la motivació.
El comitè d’empresa, que formen UGT amb 7 representants, CCOO amb 2, i amb representació també del Sindicat de Metges, el sindicat que agrupa els auxiliars i el d’infermeria manté mentrestant el pols, cada dia, matí i tarda a les portes dels centres sanitaris.
