El novembre passat, un incendi va arrasar la fàbrica de Campofrío a Burgos. L’impacte que va causar aquest desastre en una empresa que donava feina a més de mil persones va forçar al Ministeri d’Ocupació a prendre mesures. Un mes després, el Govern va aprovar una proposta ‘ad hoc’: l’exoneració de quotes a la Seguretat Social per a les empreses que pateixin “causes de força major”, com incendis o terratrèmols. Aquesta mesura xoca, però, amb la manca de voluntat per prorrogar una altra mesura de molt més impacte: la reposició de les prestacions d’atur per als treballadors afectats per expedients temporals de regulació d’ocupació.
Aquesta última mesura, aprovada el 2009, tenia com a fi evitar que els treballadors fossin víctimes col·laterals d’aquests expedients: la reposició de les prestacions d’atur tractava de compensar la plantilla afectada i facilitar que les empreses evitessin els acomiadaments col·lectius i guanyessin temps per abordar una reestructuració sense desfer-se de la plantilla. El servei públic d’ocupació reposava fins a 180 dies de prestacions per als treballadors que les hagin gastat durant aquests processos.
En el cas dels expedients de reducció de jornada, les empreses retallen les hores de treball dels seus treballadors: mentre dura l’expedient, els empleats cobren la part proporcional del seu salari, que completen amb una part de la seva prestació per desocupació. En els de suspensió, les empreses envien a casa durant setmanes o mesos a part o a tots els seus treballadors. Durant aquest període s’estalvien els costos salarials i els empleats cobren l’atur.
No obstant això, el 2014 el Govern va decidir no prorrogar aquesta mesura: els afectats per ERO de suspensió o reducció de jornada que s’executessin des de l’1 gener 2014 ja no podrien beneficiar-se de la reposició de les seves prestacions. Tampoc recuperaran el seu atur dels treballadors afectats durant anys anteriors si són acomiadats a partir de 2014.
Diversos experts consultats veuen incoherent que el Govern parli de potenciar la flexibilitat interna a les empreses però no prorrogui la reposició de prestacions. “Són moltes empreses a les quals els pot venir bé i és una forma d’allargar les prestacions d’atur. La resta és una mesura dirigida clarament a una sola empresa, és una circumstància excepcional”, assenyala el catedràtic d’Economia Aplicada Santos Ruesga.
L’economista José Ignacio Pérez Infante també creu que la suspensió de quotes per causa major és una mesura específica d’escàs calat, mentre que la devolució de l’atur als treballadors afectats per processos de flexibilitat interna intentava “fomentar mecanismes alternatius a l’acomiadament”.
Mesura “excepcional”
La portaveu popular d’Ocupació al Congrés, Carmen Álvarez-Arenas, va justificar la decisió perquè es tractava d’una mesura “excepcional” per atendre una conjuntura que “està canviant”. “El PP ha anat prorrogant fins que les dades econòmiques i l’evolució dels ERO han anat millorant”, va assegurar. Tots els grups de l’oposició van criticar durament l’actitud de l’Executiu i van reclamar la posada en marxa d’aquesta mesura amb efectes retroactius. També els sindicats van exigir a Fátima Báñez que restaurés la reposició de prestacions.
Ocupació insisteix que aquesta mesura no es va prorrogar perquè “els ERO han baixat” i nega que hagi tingut un impacte negatiu. Segons l’estadística del ministeri, entre gener i novembre de 2014 hi va haver 80.071 afectats per ERO de suspensió i altres 28.396 per expedients de reducció de jornada. En el mateix període de l’any anterior, van ser 208.428 afectats per les suspensions i 68.422 pels ERO temporals.
