Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’onada iniciada fa dues setmanes a Madrid per les treballadores del primer cicle d’educació infantil continua sacsejant un sector feminitzat i precaritzat com cap altre dins del sistema educatiu.
Aquest matí, la Federació d’Ensenyament de CCOO ha anunciat, per boca de Teresa Esperabé, la seva secretària general, la convocatòria de vaga per al 7 de maig en aquest sector a tot el país.
Aquell dia, tal com ja havia anunciat Rosa Marín, portaveu de la Plataforma Professional que, juntament amb CGT, porta dues setmanes de vaga indefinida a Madrid, estava prevista una mobilització estatal per donar suport a les companyes de la comunitat governada per Isabel Díaz Ayuso.
Ara, CCOO convoca les treballadores del sector —Esperabé recordava que el 97 % del personal són dones—, així com una mobilització a Madrid per al 23 de maig, per a la qual s’estan preparant autobusos que traslladin mestres de tot el país a la capital.
Treballadores pobres
El primer cicle d’infantil té la particularitat d’una heterogeneïtat que l’ha convertit en un espai difícil. Hi ha centres privats, públics de gestió indirecta (privada), de gestió directa i centres de les comunitats autònomes.
Els primers es regeixen per un conveni estatal d’educació infantil que CCOO es va negar a signar, va explicar Esperabé, perquè era insuficient, almenys pel que fa a les condicions salarials.
Moltes de les seves mestres viuen cobrant el salari mínim interprofessional, amb jornades de 40 hores lectives i sense cap hora per preparar les sessions d’aula, i han de buscar altres ingressos perquè, com va dir Esperabé, «són treballadores pobres». «Ens expliquen que han de tenir altres feines per arribar a final de mes», va assegurar.
A més d’exigir una equiparació salarial, CCOO, com la plataforma laboral, exigeix una reducció de ràtios que acosti les aules a les recomanacions europees. És a dir, 4 criatures menors d’1 any; 6 menors de dos i 8 menors de tres. Actualment, les ràtios són de 8, 14 i 20, respectivament.
Per això demanen al Govern i als grups parlamentaris que facin les modificacions pertinents en el reial decret de ràtios que s’ha d’aprovar al Congrés.
Juntament amb això, exigeixen l’augment del personal no docent que pugui atendre amb garanties els infants amb necessitats educatives especials.
Una altra de les reivindicacions és la generalització de la parella educativa a les aules del 0-3, tal com passa a les escoles infantils de l’Ajuntament de Madrid instaurades pel govern de Manuela Carmena, o com el model de Pamplona, un dels més envejats de tot l’Estat.
