Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Durant mesos el debat sobre la intel·ligència artificial s’ha centrat en una pregunta aparentment senzilla: quines professions desapareixeran? Advocats, programadors, analistes financers o periodistes apareixen recurrentment en les llistes d’ocupacions “amenaçades” per l’automatització.
Tanmateix, aquesta pregunta pot estar mal plantejada. La intel·ligència artificial no només transformarà professions concretes. Tot indica que està començant a alterar quelcom més profund: la manera com s’organitza la feina dins de les empreses.
Un estudi recent dels economistes Maxim Massenkoff i Peter McCrory, elaborat en el marc de l’índex econòmic impulsat per l’empresa d’intel·ligència artificial Anthropic, assenyala que, per ara, no existeix evidència clara que les ocupacions més exposades a la intel·ligència artificial estiguin experimentant augments significatius de l’atur.
Tanmateix, l’estudi sí que detecta senyals més subtils de transformació, especialment en la contractació. En particular, s’observa una certa ralentització en la incorporació de treballadors joves en algunes professions intensives en coneixement. Aquest matís és rellevant perquè suggereix que l’impacte de la intel·ligència artificial podria no manifestar-se inicialment com una destrucció directa d’ocupació, sinó com una transformació gradual de l’estructura del mercat laboral.
El canvi real es produeix en les tasques
Des de fa anys, economistes del treball com David Autor han assenyalat que les tecnologies no substitueixen professions completes, sinó tasques específiques dins d’aquestes. Un analista financer, per exemple, combina recopilació d’informació, anàlisi de dades, elaboració d’informes i assessorament estratègic. Algunes d’aquestes funcions es poden automatitzar amb relativa facilitat; d’altres continuen requerint judici humà.
La intel·ligència artificial generativa amplia de manera notable aquesta capacitat d’automatització de tasques cognitives. Redacció d’informes, anàlisi preliminar de dades, programació bàsica o generació de documentació tècnica són activitats que ja es poden realitzar amb eines algorísmiques. El resultat no és necessàriament la desaparició de la professió, sinó la seva transformació interna.
Una de les paradoxes d’aquesta nova revolució tecnològica és que afecta primer ocupacions altament qualificades. Programadors, analistes, professionals del màrqueting o consultors apareixen entre els treballs més exposats.
Segons diversos estudis, aquests treballadors solen tenir nivells educatius superiors i salaris per sobre de la mitjana. L’automatització ja no s’adreça únicament a tasques manuals repetitives; ara també arriba a part del treball cognitiu rutinari.
L’economista Daron Acemoglu ha subratllat que les noves tecnologies no només substitueixen feina humana, sinó que també reconfiguren la divisió del treball dins de les empreses. La qüestió central no és únicament quants llocs de treball desapareixen, sinó com canvien els processos productius.
Empreses més petites, estructures diferents: transició lenta i profunda
Aquí apareix una transformació potencialment més profunda. Si la intel·ligència artificial permet automatitzar tasques d’anàlisi, documentació o programació, moltes organitzacions podran operar amb equips més reduïts.
En la pràctica, això podria traduir-se en empreses amb menys capes jeràrquiques, una major automatització de tasques administratives i canvis en l’organització de les cadenes de valor. Algunes funcions que abans requerien equips complets podrien realitzar-se ara amb grups de treball més petits recolzats per sistemes d’intel·ligència artificial.
Un dels efectes més primerencs podria aparèixer precisament en l’accés al mercat laboral. Moltes professions qualificades s’estructuren entorn d’una piràmide: un nombre reduït de professionals sèniors recolzats per treballadors júnior que realitzen tasques preliminars. Si la intel·ligència artificial pot assumir part d’aquestes tasques inicials, és possible que les empreses redueixin la contractació de perfils d’entrada.
No estaríem, per tant, davant una simple substitució de treballadors per màquines, sinó davant un procés més complex: la transformació del model organitzatiu del treball. Les grans transformacions tecnològiques rarament es manifesten com a xocs immediats. L’electrificació industrial o la difusió d’internet van trigar dècades a modificar profundament l’estructura productiva.
La intel·ligència artificial podria seguir un camí similar. No necessàriament destruirà ocupació de manera massiva en el curt termini, però sí que pot alterar gradualment la manera com s’organitzen les empreses, les carreres professionals i l’accés a la feina.
Com recordava l’historiador econòmic Karl Polanyi, cada gran transformació tecnològica acaba modificant també les institucions econòmiques i socials que sostenen el mercat. La intel·ligència artificial podria ser simplement l’últim (per ara) capítol d’aquest llarg procés històric.
