Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La nova estratègia per gestionar les incapacitats temporals (IT) proposada fa uns dies pel Departament de Salut ha encès els sindicats i ha obert debat entre les diferents entitats i col·lectius sanitaris. La nova mesura consisteix a condicionar una part del pressupost dels centres d’atenció primària (CAP) a la durada de les baixes laborals. En altres paraules: Salut pretén incentivar econòmicament aquells centres que aconsegueixin que les baixes laborals per salut mental i per lesions osteomusculars no s’allarguin ni excedeixin el que preveuen els manuals mèdics. En principi, aquesta mesura no afecta el pressupost base dels CAP, que es mantindria; en tot cas, si s’aconsegueixen els objectius fixats, el centre rebria un “suplement” o fons addicional, que podria arribar fins a un 5% dels recursos.
Aquesta iniciativa, inclosa dins del catàleg d’objectius que Salut demana aquest any per obtenir l’anomenada contraprestació per resultats (CPR) –mecanisme que condiciona part del pressupost de l’Atenció Primària al resultat de diversos indicadors– , ha generat cert rebuig i malestar entre sindicats, entitats i professionals sanitaris. Davant de la nova proposta, CCOO de Catalunya destaca que Catalunya no té un problema de durada de baixes: “és veritat que tenim una incidència molt alta en situacions d’IT, però tenim la segona prevalença més baixa de l’Estat espanyol; això vol dir que el treballador o treballadora no està molt temps en situació de baixa, i quan ja està bé torna a treballar. El 52% de les situacions d’IT que es donen a Catalunya no duren més de tres dies”, assegura Enrique Rodríguez Ruiz, secretari d’Acció Sindical. En aquest sentit, el sindicat reclama al departament de Salut que “retiri immediatament aquesta mesura perquè coacciona el criteri mèdic i assenyala els treballadors i treballadores, quan el que tenim realment és un problema de recursos i de llistes d’espera. Si el que es vol és que les proves i diagnòstics siguin més ràpides, només cal que es posin més recursos de personal i tècnics”.
Entre la despesa i la salut de les persones
Salut reconeix que a Catalunya hi ha pacients que han d’esperar cinc mesos per tenir un diagnòstic i n’hi ha més de 195.000 pendents d’una prova. I amb aquesta nova mesura, la conselleria pretén “reforçar l’atenció primària, agilitar els diagnòstics, facilitar l’accés a proves i millorar la coordinació entre serveis, perquè els pacients puguin rebre una atenció més ràpida i resolutiva”. D’altra banda, UGT considera que la nova estratègia “és una cortina de fum per amagar els greus dèficits històrics que pateix la sanitat catalana” i recrimina a Salut que “enlloc de treballar per a un pressupost expansiu en atenció primària i en intentar recuperar la inversió per càpita des de les retallades, trasllada la pressió als CAPs que més població amb problemes de salut tenen”. El sindicat resalta que la nova proposta de gestió d’IT “pressuposa que els temps de recuperació d’una incapacitat temporal poden ser modificats a la baixa per purs incentius econòmics i no per la necessitat real de les persones per recuperar la seva salut” i que “genera riscos en la salut de les persones treballadores, al fomentar que hi hagi altes de persones que encara no estan en situació de treballar”.
Per la seva part, Metges de Catalunya ha qualificat “d’inadmissible” la mesura i considera que “en un procés de baixa només pot prevaldre el criteri clínic, sustentat en proves diagnòstiques i exploracions complementàries que determinen un tractament i un temps de recuperació. Condicionar aquest procediment amb elements economicistes va en contra de la deontologia mèdica i pot menyscabar un dels pilars de l’atenció primària de salut: la relació de confiança entre un metge i el seu pacient”. MC és del parer que es tracta d’”una mesura que només mira la despesa, sense pensar en l’estat de salut de les persones”.
Salut mental i patologies osteoarticulars
Davant de l’allau de crítiques per part dels sindicats, Salut s’ha defensat al·legant que no es tracta d’’incentivar’ els metges o infermeres per ‘reduïr’ la durada de les baixes, sinó de “fer actuacions per adequar la durada a la realitat clínica del procés”. També ha puntualitzat que s’han centrat especialment en les patologies osteoarticulars i els problemes de salut mental perquè són les que acumulen més dies de baixa a Catalunya. En el cas dels diagnòstics de patologies osteoarticulars, el departament que lidera Olga Pané ha afegit que són problemes molt freqüents en la població treballadora i que, si no s’aborden a temps, tenen un risc elevat de cronificar-se: “Quan després de 45 dies encara hi ha proves pendents o tractaments no iniciats, es revisa el cas per buscar alternatives i evitar que la situació s’allargui innecessàriament. L’objectiu és intervenir abans que el problema es faci crònic”, conclou Salut a través d’un comunicat.
Des del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) s’adverteix que vincular pressupost i prescripció de baixes pot pressionar els equips d’atenció primària i desplaça el focus des de la salut de les persones cap al control de la despesa; i consideren que això pot comportar decisions clíniques condicionades, desigualtats territorials i un deteriorament de la confiança entre professionals, pacients i administració. En aquesta línia, i juntament amb l’organització de professionals sanitaris La Capçalera, han publicat un manifest en el qual destaquen que aquesta mesura suposa “una vulneració del dret dels treballadors al fet que la seva baixa sigui valorada amb equanimitat, sota criteris de necessitat, d’acord amb la seva malaltia o discapacitat i ocupació” i “dificulta encara més la ja difícil valoració de la durada de les baixes, on s’ha d’equilibrar el bé del pacient amb la justícia redistributiva”.
Tanmateix, les dues entitats asseguren que han contrastat amb les dades estadístiques de l’INSS que la durada mitjana de les baixes s’ha mantingut en l’àmbit català, de 30,29 dies l’any 2012 a 29,85 dies el 2025, essent més baixa que en l’àmbit espanyol (37,12 a 43,27). Contràriament –afirmen– sí que ha augmentat la prevalença de les baixes, essent la catalana també més baixa que l’espanyola. En tot cas, destaquen que, malgrat que n’augmenti la prevalença, continua essent molt més freqüent el presentisme: anar a treballar malalt o lesionat.
Manifest a favor de la salut
Davant d’aquest escenari, han impulsat un document que porta perl títol LA SALUT PER DAVANT: Les sanitàries protegim el dret a la salut, que reclama preservar l’autonomia clínica i rebutja qualsevol mecanisme sancionador associat al nombre o durada de les baixes mèdiques. El text defensa que la incapacitat temporal és una prestació vinculada a l’estat de salut i no a objectius pressupostaris, i insta les institucions a reforçar els recursos de l’atenció primària en comptes d’introduir incentius restrictius.
Per la seva banda, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) es partidària d’una millora de l’accessibilitat diagnòstica i terapèutica per evitar incapacitats temporals (IT) més llargues del necessari però –puntualitza en un comunicat– “considerem inadequat i potencialment contrari a l’ètica i a la deontologia mèdica vincular finançament a una adequació que busca escurçar dies de baixa com a resultat. Aquesta formulació introdueix un conflicte d’interessos estructural, pot erosionar la confiança metge-pacient i pot augmentar el risc de dany i d’iniquitat. La proposta seria acceptable si es redissenya perquè incentivi processos assistencials (reducció de demores)”. En aquesta línia, consideren que la finalitat d’evitar demores i garantir una IT “adequada” és compartible, tot i que afegeixen que “els incentius no han d’orientar-se a reduir dies de baixa, sinó a millorar la capacitat resolutiva del sistema. Només un disseny centrat en persones i processos, amb recursos i salvaguardes, pot evitar danys, preservar la confiança i assegurar l’equitat”, conclou el comunicat.
Enmig de tot aquest enrenou, cal recordar que la baixa laboral és un dret dels treballadors necessari per recuperar-se dels problemes de salut quan hi ha alguna limitació que els impedeix fer la seva feina habitual. La valora i la supervisa un professional de la medicina. Molts malalts pagarien si això fes desaparéixer el seu problema de salut, però les malalties i els drets ni es compren ni es venen.
