Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El congrés dels periodistes, amb més de 700 inscrits, va culminar el dissabte 8 de novembre amb l’aprovació per unanimitat (el 96% dels vots) d’un Codi Deontològic adaptat els temps difícils que viu la professió, la democràcia i els drets humans. Tant el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, com el president del Consell de la Informació de Catalunya, Josep Carles Rius, van explicar que les propostes de canvis i ampliacions eren el resultat d’un procés d’escolta a la professió i a la societat civil, i també fruit d’estudis compartits amb les onze universitats amb estudis de periodisme a Catalunya.
La reforma del Codi Deontològic és un procés democràtic que els periodistes exerceixen en els congressos. L’últim congrés es va celebrar l’any 2016, “pràcticament en les mateixes dates de la victòria de Donald Trump, quan va començar l’era de la ‘postveritat’, del negacionisme, de l’hostilitat contra els mitjans de comunicació i del poder creixent i irresponsable de les grans plataformes”, va explicar Rius. Per tant, “nou anys després, era imprescindible abordar una ambiciosa actualització del Codi i incloure, a més, annexos específics sobre qüestions que precisen una nova mirada, com el tractament del suïcidi, l’emergència climàtica, la diversitat o el desafiament de la intel·ligència artificial”.
Les deu claus del nou Codi
Combatre la mentida. El criteri 1 del Codi estableix el deure de dir la veritat. Ara els periodistes consideren que no n’hi ha prou i que tenen el deure “de fer front a la mentida, a la desinformació i a la negació de les evidències científiques”. En el articulat del codi s’estableix que “el periodista té el deure d’apropar-se al màxim a la realitat dels fets amb honestedat, independència, responsabilitat i esperit crític. Fora d’aquest marc, estem davant de fórmules que no son periodisme”.
Discurs d’odi i drets humans. Com a conclusió dels dotze criteris del Codi, els periodistes recorden que “les responsabilitats ètiques s’emmarquen en el compromís ineludible dels periodistes amb els drets humans. Els periodistes tenen el deure d’identificar i combatre el discurs d’odi, com a gran amenaça per a la convivència, la dignitat i la democràcia.”
Un dret de la ciutadania. En el congrés molts ponents van insistir en que els periodistes tenen el deure de garantir un dret que és de la ciutadania: el dret a la informació. Per això, en el preàmbul recorden que aquest dret està consagrat en la Declaració Universal dels Drets Humans (article 19), la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (article 11), la Constitució (articles 20 i 105.b) i l’Estatut de Catalunya (article 52).
Responsabilitat enfront del suïcidi. Un dels canvis més profunds del Codi és el que fa referència al tractament del suïcidi. Fins ara es posava l’accent en evitar el suposat efecte mimètic. Ara se’n va molt més enllà i es diu: “En el cas del suïcidi, cal informar amb responsabilitat, tractant-lo com un problema de salut pública que es pot prevenir i que mai no respon a una única causa. Cal evitar el sensacionalisme, o qualsevol llenguatge que li pugui transmetre un caire de romanticisme o glamur, així com els detalls concrets sobre la persona, el mètode o el lloc. Aquestes notícies no s’han de destacar ni repetir, i cal tenir una cura especial quan es tracti de persones conegudes. És important incloure-hi recursos sobre on i com cercar ajuda. Si s’hi inclouen imatges, aquestes no han de caure en estereotips ni reforçar estigmes”. A més s’incorpora un annex específic amb recomanacions sobre com abordar el fenomen del suïcidi.
Qui és periodista? En un temps en què hi ha molta confusió sobre qui és o no periodista i en la que creixen els falso mitjans de comunicació, el Codi incorpora un preàmbul on es diu: “És periodista aquella persona que té la formació acadèmica i/o l’experiència adquirida i acreditada professionalment per exercir el periodisme. Es pot desenvolupar en mitjans de comunicació, en empreses dedicades a la comunicació o bé en plataformes personals i en tot cas el periodista ha d’assumir el compromís ètic imprescindible que ve determinat pel Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya”.
Què és un mitjà de comunicació? En el mateix preàmbul es determina que “els valors que guien els periodistes impliquen també de forma corporativa a les empreses que es dediquen a la comunicació. Només entenem que s’ajusten a aquesta definició si són transparents respecte a la seva titularitat, i si estan compromesos amb el Codi Deontològic i prenen decisions al servei de la ciutadania.”
Clikbait i grans plataformes. Per primera vegada, un Codi deontològic considera que “l’ús sistemàtic de titulars enganyosos —coneguts com a clickbait o pescaclicks— compromet la qualitat de la informació i vulnera el dret de la ciutadania a rebre continguts rigorosos”. Els periodistes reclamen també que les grans plataformes digitals tinguin “responsabilitat editorial respecte als continguts que difonen en xarxes socials per poder ser catalogats com a periodisme”.
El repte de la intel·ligència artificial. Un annex estableix que en l’ús de la intel·ligència artificial en l’àmbit del periodisme “ha d’existir sempre una supervisió periodística i editorial humana, exercida per professionals, en totes les etapes de producció i difusió de continguts generats o assistits per IA”. L’objectiu és “valorar la fiabilitat de les fonts, verificar i contextualitzar la informació, detectar errors i garantir-ne la veracitat”. L’annex recorda el deure d’evitar “la proliferació de continguts generats per intel·ligència artificial que puguin generar o afavorir la desinformació o la manipulació (…) o que introdueixi biaixos, fomenti la polarització, la discriminació o contribueixi a la difusió de discursos d’odi”. L’annex sobre tractament d’imatges incorpora recomanacions en aquest àmbit: “Les imatges generades per IA amb resultat d’aparença fotogràfica o realista són resultat de la manipulació de múltiples imatges i, per tant, no han d’utilitzar-se en contextos periodístics, en coherència i compliment de la normativa que prohibeix expressament qualsevol manipulació de la informació visual en l’àmbit del fotoperiodisme”.
Tractament de l’emergència climàtica: L’annex dedicat al tractament de l’emergència climàtica recorda que “la crisi climàtica és una qüestió de justícia global per la sobreexplotació dels sistemes naturals i la vulneració de drets humans. Aquest greuge ha estat perpetrat històricament —i també avui dia—pels països del nord global a costa dels recursos del sud global. Els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat d’assenyalar aquestes relacions desiguals. Per evitar la paràlisi i la sensació d’impotència que porta a la fatiga climàtica, s’ha d’evitar el discurs únic de catàstrofe i el contingut estrictament emocional i compassiu”. Cal “renunciar a la falsa simetria per no donar espai al negacionisme climàtic, perquè “donar veu a discursos que neguen l’existència de la crisi climàtica o advoquen pel derrotisme no forma part de l’exercici de la imparcialitat ètica, sinó que crea un fals equilibri d’opinions i amplifica la desinformació.”
En defensa de la diversitat: Un annex específic insisteix en que cal “evitar incloure en la informació el grup ètnic, el color de la pell, la nacionalitat, la religió o la cultura si no és estrictament necessari per a la comprensió global de la notícia, per tal d’evitar generar prejudicis, estigmatització i estereotips que generin actituds discriminatòries i racistes”. El document també recomana “millorar els mecanismes periodístics que afavoreixen la multiculturalitat” i que “les redaccions siguin més diverses, no tan sols per què és socialment just, sinó periodísticament necessari de cara a la qualitat informativa i a l’aportació de noves mirades sobre la realitat”.
