Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La reforma laboral a Espanya introdueix mesures clau, però Junts per Catalunya s’alinea amb PP i VOX, prioritzant interessos que posen en risc els drets laborals i perpetuen la precarietat a Catalunya. Els sindicats alerten: cal compromís i valentia política.
La reforma laboral espanyola, amb les seves actualitzacions més recents, representa un intent de corregir desequilibris estructurals i d’adaptar el mercat de treball a les noves realitats socials i econòmiques. Entre les mesures més destacades que s’estan tramitant figura la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, un dret a la desconnexió digital que protegeix la salut mental i el temps personal, l’obligatorietat del registre horari digital i un augment del salari mínim interprofessional d’un 4% per a 2025. Aquestes iniciatives, sens dubte, són passos necessaris per avançar cap a un model laboral més just i sostenible.
Tanmateix, aquestes mesures, malgrat els seus aspectes positius, s’estan implementant en un marc polític complex i convuls. El fet que el debat parlamentari sobre la reducció efectiva de la jornada s’hagi ajornat fins després de l’estiu posa de manifest les tensions existents, especialment pel paper de partits com Junts per Catalunya, que han expressat reticències i preocupacions pel possible impacte econòmic sobre les petites i mitjanes empreses i els treballadors autònoms, sectors especialment sensibles a Catalunya.
Aquesta cautela aparent amaga, en realitat, una posició política clara i deliberada per part de Junts per Catalunya, que s’alinea amb les polítiques més conservadores del Partit Popular i VOX. En lloc de defensar els drets laborals i la justícia social, opta per prioritzar interessos que posen en risc la protecció dels treballadors i treballadores catalanes. Aquesta estratègia no només desdibuixa la seva capacitat per representar els interessos socials de Catalunya, sinó que legitima un model laboral que perpetua la precarietat i la desigualtat.
Les decisions judicials, com la recent sentència del Tribunal Suprem que limita les indemnitzacions per acomiadament improcedent, agreugen la situació, tal com han denunciat els principals sindicats del país, UGT i CCOO. Aquestes entitats han posat en evidència que, lluny de consolidar avanços, s’està produint una regressió en la protecció dels drets laborals, qüestionant el diàleg social establert amb la reforma pactada el 2021. Aquesta dinàmica posa en risc els fonaments de l’Estat del Benestar i exigeix una resposta política contundent.
En aquest escenari, els sindicats es mantenen com l’únic contrapès real a les dinàmiques polítiques i judicials que amenacen la dignitat del treball. La seva tasca és imprescindible per defensar les condicions laborals, denunciar els abusos i reivindicar la necessitat d’un model laboral que garantisca estabilitat, equitat i justícia social.
Junts per Catalunya, com a força política que aspira a representar Catalunya en tota la seva complexitat, té davant seu un repte urgent: abandonar la postura conservadora i ambigua que ha adoptat fins ara en matèria laboral i convertir-se en un actor actiu i propositiu en la defensa dels drets dels treballadors i treballadores. La política catalana no es pot permetre el luxe de quedar al marge d’una qüestió tan fonamental com és la justícia social, perquè la cohesió i la prosperitat de Catalunya passen per garantir un mercat de treball digne i un compromís ferm amb la classe treballadora.
En definitiva, la reforma laboral espanyola, tot i els seus avanços, està lluny de ser suficient. La seva implementació efectiva depèn no només de les mesures legislatives sinó també d’una voluntat política clara i valenta. És necessari que Junts per Catalunya, juntament amb la resta de forces polítiques i socials, assumeixi la responsabilitat de posar els drets laborals al centre del debat polític, garantint que la lluita contra la precarietat sigui una prioritat ineludible i que es construeixi un futur laboral més just per a totes i tots.
