Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Article original de El blog de l’educació local (El Diari de l’educació)
Truco a un servei de reparacions elèctriques perquè tinc un problema amb les llums del meu saló. Dono per fet que vindrà un electricista a reparar-ho. Vull renovar la cuina i quan parlo amb la botiga d’interiorisme dono per fet que vindrà un fuster a muntar els mobles. Lampistes, soldadors i informàtics són altres de les professions, entre moltes altres, carregades d’aquests tipus de prejudicis de gènere. Assumim que el professional que farà la feina serà una persona de gènere masculí perquè tradicionalment ha estat així. I aquests estereotips són el que es vol superar amb iniciatives com les portades a terme en el projecte EdtWomenDays.
La gestora del projecte EdtWomenDays és la Lorena Ripoll, secretària adjunta de l’Institut Escola del Treball de Barcelona. El projecte va néixer durant el curs 2022-2023, per intentar atreure el talent femení i lluitar contra la inèrcia que fa que el tipus d’estudis que ofereix l’escola del treball, del sector industrial i tècnic, continuï sent molt masculinitzat. “La gran majoria dels nostres estudis – explica Ripoll- són de branques industrials, digitals i tècniques amb feines molt masculinitzades, i les aules estan buides de noies”.
La finalitat principal d’aquest projecte és captar talent femení per a les famílies professionals de la Formació Professional on la presència de noies és menor. Entre els sectors on hi ha menor presència femenina hi ha Electricitat i electrònica, Fabricació mecànica, Edificació i obra civil, Instal·lació i manteniment, Fusta, moble i suro, i Informàtica i comunicacions.
Biaix de gènere
Aquestes mateixes dades es reflecteixen també en el Breu Estadístic “La tria d’ensenyaments professionals reprodueix els estereotips de gènere i incideix sobre la precarietat laboral” publicat per l’Observatori de l’Educació Local de la Diputació de Barcelona. En aquest document es comprova com més del 80% de les noies matriculades a ensenyaments professionals de grau superior es concentren només en quatre famílies professionals: sanitat, serveis socioculturals i a la comunitat, administració i gestió, i comerç i màrqueting.
Però, a més, aquest biaix de gènere en la tria d’estudis repercuteix sobre l’ocupabilitat, ja que la presència de les noies és minoritària en els estudis amb major inserció laboral i, en canvi, és majoritària en les famílies professionals amb menor taxa d’inserció. En les noies graduades hi ha una major tendència a tenir menys proporció de contractes indefinits i a temps complet, i més probabilitats de tenir ingressos inferiors a 900 euros, i amb una percepció més baixa de relació entre la feina desenvolupada i els estudis cursats.
En les xifres de matrícula del curs passat a l’Escola del Treball, en els estudis de Cicles Formatius de Grau Superior de la família de fabricació mecànica, per exemple, el percentatge de noies matriculades era del 3,9%. En els estudis de la família d’electrònica i d’energia i aigua, del 5%. Segueixen electricitat i manteniment, amb un 7,5% i un 8% d’alumnes femenines respectivament.
En canvi, en estudis que tradicionalment es podrien considerar més de caire femení, com administració o arts gràfiques, el percentatge puja espectacularment, amb el 63% i 51% respectivament. És aquesta bretxa la que es vol superar amb iniciatives com aquestes.
De moment, el projecte està intentant captar el talent femení amb diverses iniciatives i, més endavant, pretén convertir-se en una plataforma de referència, escalable a altres llocs que estiguin interessats, i que serveixi tant per a alumnes com per a exalumnes, per a compartir experiències i estudiar quines problemàtiques es troben quan ja estan inserits en el món laboral.
Compartir sinergies, donar visibilitat
D’aquesta manera, des d’EdtWomenDays es vol establir una xarxa de connexions d’experiències entre alumnes de diferents sectors industrials i nenes d’educació primària. Compartint sinergies des de tots els professionals del sector, es motiva les nenes a considerar carreres tècniques i industrials, però també es promou una cultura de suport i col·laboració que va més enllà de l’àmbit educatiu.
“Moltes alumnes no coneixen aquests tipus d’estudis, o senten inseguretat perquè saben que hi haurà molts nois, o no compten amb el suport familiar o amb una orientació integral des dels instituts”, considera Ripoll. Per això el projecte va començar amb una campanya de visibilització, amb cartells on noies alumnes exercien l’ofici pel qual s’estaven formant. La visibilització també s’aconsegueix amb un seguit de testimonis directes de noies estudiants o ja professionals, que s’apleguen a la web del projecte, oferint una perspectiva tangible sobre les oportunitats i reptes en aquests sectors tècnics i industrials.
Tastets de la professió
Ara, el projecte continua amb iniciatives com les anomenades “Real Experience”, amb dos formats. El vessant “Vine a provar” està adreçat a nenes des de Tercer de Primària fins a Segon de l’ESO. “Són propostes didàctiques dissenyades pels departaments de la família professional en qüestió, que ofereixen petits tastets dels estudis i la professió posterior”, detalla Ripoll.
La peculiaritat d’aquests tastets és que estan pensats perquè les nenes hi acudeixin fora de l’horari escolar, acompanyades dels seus pares o adults de referència. D’aquesta manera, es lluita contra els prejudicis i estereotips, “que pesen molt més en els pares i mares que en les nenes, perquè són estereotips molt presentes en la societat i la vida diària”, assegura Ripoll. “Nosaltres intentem incentivar, captar el talent i interioritzar una visió àmplia, però és difícil perquè els estereotips socials de gènere encara són molt presents”.
D’aquesta manera, les nenes que s’apunten a una sessió de Real Experience hi arriben a mitja tarda, acompanyades dels seus pares, perquè puguin pensar i decidir sobre el seu futur. Se’n fan una al mes, i n’hi ha destinades a fusteria, impressió 3D, soldadura en realitat augmentada, informàtica i robot col·laboratiu. “A més, així fem que les famílies s’apropin a un centre de FP, sobre els que pesen encara la idea preconcebuda que són de menor qualitat que un batxillerat, i veuen la importància dels estudis que hi oferim”. A més, les conductores d’aquestes activitats són noies alumnes del Cicle Superior d’aquells estudis, que les nenes veuen com un referent important.
D’alumna a professora
Andrea Jorge San Vicente és una exalumna de l’Escola del Treball, on va cursar el Grau Superior de Disseny en Fabricació mecànica. Actualment està treballant i participa com a professora en aquests tallers anomenats “Vine a provar”. Va organitzar i dissenyar com es podria fer un taller enfocat en la impressió 3D, i assegura que les nenes que hi assisteixen surten molt contentes. “Fem que les nenes dissenyin un objecte amb el software, i després el fabriquen amb les impressores 3D. Surten molt contentes, amb l’objecte que han creat, que és un clauer, i amb moltes ganes d’ensenyar-lo a casa”.
El fet que en el taller dissenyin i fabriquin un clauer forma part també de l’estratègia. “Veuen una cosa tangible, que es pot començar i acabar, i veuen la utilitat del que estan aprenent”, explica Andrea, que afegeix: “Quan acaba el taller, veuen aquest món amb altres ulls. Estan interessades en com funciona la màquina, en la tècnica i en tot el procés”.
Li hagués agradat a l’Andrea anar a aquest taller quan era una nena de primària? Contesta rotundament que sí. “Sí, i segur que m’hagués ajudat a saber abans quin era el camí que m’agradava”. De fet, Andrea va començar un grau d’auxiliar d’infermeria en acabar l’ESO, per després posar-se a treballar i fer les proves d’accés per ensenyaments artístics superiors. Després, va passar-se a la part més tècnica, amb el grau en Disseny en Fabricació mecànica. “A mi en realitat m’agradava dissenyar, però amb l’ordinador. Si hagués vist la possibilitat de fer estudis tècnics directament, m’hagués evitat molts camins previs”.
Visites a escoles per descobrir els talents
El segon format dintre del “Real Experience” són les visites que l’Escola Industrial fa als centres escolars, per tal de fer-hi tallers per descobrir els talents a l’aula. “A través d’un joc de cartes es creen dinàmiques individuals i en grup per identificar els talents de cadascú”, explica Lorena Ripoll, que afegeix que també se’ls projecta un curtmetratge sobre la voluntat de no posar-se límits. “L’objectiu és que tots acabin el taller tenint una visió àmplia”.
Per això mateix, en un futur, Ripoll explica que volen també augmentar l’acompanyament d’aquestes alumnes en el seu procés de minoria. “Volem fer tutories perquè tinguin l’oportunitat d’expressar com se senten, perquè encara ara hi ha molt abandonament dels estudis de les alumnes matriculades, o potser és perquè se senten soles”.
Es va sentir sola l’Andrea sent una alumna en mig d’una aula plena de nois? Ho recorda amb un somriure. “Quan vaig començar els estudis érem dues noies, però l’altra ho va deixar perquè no era el que esperava, i em vaig quedar sola. Però, la veritat, sempre m’he sentit molt ben acollida per part dels meus companys i per parts dels professors i professores, que tenia com a referents. Els docents han estat fantàstics, i sempre m’han fet veure que jo aquí hi tenia cabuda”.
Provar sense por
Considera que el principal problema és que hi ha molt desconeixement sobre aquest tipus d’estudis, perquè s’allunyen de les professions típiques en les quals pensen els infants i adolescents.
Però si ha d’aconsellar a les nenes i joves que estan dubtant si escollir una formació professional d’aquest tipus, és rotunda: “Jo els diria que, si els interessa, que ho provin. Que no els faci por, perquè no hi ha cap professió que no sigui per a noies, i que ho provin. Que no es quedin amb les ganes de provar una cosa que els interessa per por a equivocar-se”.
D’aquesta manera, a través del testimoni directe i l’exemple, es contribueix a empoderar les noves generacions, oferint-los les eines i la inspiració necessàries per somiar en gran i assolir les seves fites en el món industrial.
