Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Fa més de 100 anys, un grup d’obrers catalans, van paralitzar el 70% de la indústria del país i van estar en vaga durant més quaranta dies. Aquesta, que va ser una de les vagues més importants de la història, va aconseguir amb la lluita obrera dels treballadors i treballadores millores impensables per aquell moment: millors salarials, alliberament de detinguts i, potser la més destacada, la jornada laboral de 8 hores.
En l’actualitat, tant de temps després, milers i milers d’afiliats a les organitzacions sindicals de CC.OO (Comissions Obreres) i UGT (Unió General de Treballadors), han tornat a congregar-se al voltant de la plaça del Portal de la Pau, on s’ubica el monument a Colom. Tots ells i elles s’han aplegat sota un mateix crit: “Reducció de jornada ja!”.
El passat 4 de febrer es va presentar l’avantprojecte de llei per reduir el temps de la jornada actual de 40 hores a 37,5. Aquesta iniciativa, liderada per la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, estava pensada en un primer moment per ser encara més ambiciosa, però després d’un procés de negociacions amb tots els agents socials van haver-se de conformar amb aquestes hores. L’acord amb les principals organitzacions sindicals espanyoles es va signar el 20 de desembre. Ja només queda un últim pas: l’aprovació parlamentària.
La reducció de la jornada laboral és una necessitat imperiosa per tots els treballadors i treballadores. La xifra de 40 hores setmanals porta des de l’any 1983 sense actualitzar-se. Una cosa que s’ha de tenir en compte també és la jornada laboral màxima establerta per la llei i les que s’acorden en convenis col·lectius. En aquest cas, són molts els països de l’entorn de la Unió Europea on es treballa entre 35 i 38 hores, com França, Itàlia o Bèlgica.
La manifestació ha continuat el seu recorregut pel passeig de Josep Carner, ha pujat per l’avinguda del Paral·lel i ha finalitzat el trajecte als Jardins de les Tres Xemeneies, el mateix lloc on s’ubicava la fàbrica de la Canadenca, que ha servit per retre homenatge a aquesta lluita històrica. Durant tot el camí, ple de banderes d’ambdues organitzacions sindicals, tant de CC.OO com d’UGT, pintades amb els colors de la Senyera, del morat del color de la dona o de la bandera LGTBI, se sentien crits i proclames en favor de la reducció de jornada, un dret que involucra a totes les persones, tinguin la ideologia que tinguin.
“2 de cada 3 persones volen aconseguir la reducció de la jornada laboral. L’aprovació al Congrés dels Diputats d’aquesta llei requereix la pressió dels grups socials i les organitzacions sindicals no dubtarem a posar-nos al capdavant d’aquesta”, ha explicat el secretari general de CC.OO de Catalunya, Javier Pacheco.
Aquesta només ha estat alguna de les declaracions que han fet davant la premsa alguns dels dirigents dels sindicats organitzadors, abans de començar el recorregut de la manifestació. En Javier també ha destacat la necessitat dels treballadors de, en el món digital actual, tenir dret a la desconnexió fora de la jornada de treball o el dret a què hi hagi un control horari de les hores treballades.
“Mentre que a l’altra banda de la muntanya de Montjuïc es parla d’innovació tecnològica al Mobile World Congress, aquí busquem innovar d’una altra forma: aconseguir que els sistemes productius puguin treballar menys i en millors condicions. Aquesta és la nostra reivindicació”, ha assenyalat el secretari general d’UGT Catalunya, Camil Ros.
Fins a la manifestació també s’han acostat els dirigents nacionals d’UGT i de CC.OO, Pepe Álvarez i Unai Sordo. Tots dos han coincidit en el fet que la reducció de la jornada laboral és un deute que es té amb els treballadors i les treballadores. Destaquen la necessitat de pressionar als partits polítics per tal que aprovin aquesta llei, als carrers, amb manifestacions. El Pepe Álvarez s’ha adreçat als disputats escollits a Catalunya per tal que siguin conscients què és el que vol la gent i que votin en consideració amb això quan arribi el moment de la votació al Congrés dels Diputats.
L’any 1932, el ministre de Treball, Largo Caballero, durant la II República, va ser l’encarregat d’aprovar la jornada laboral de 8 hores. Més de 90 anys després, els treballadors i les treballadores continuen reclamant millores, en una lluita que sembla no acabar-se mai. És per això que l’ambient de la manifestació ha estat tan reivindicatiu: buscava fer soroll per fer-se sentir, per tal que la veu dels obrers, dels que van lluitar a la vaga de la Canadenca, i dels que lluiten avui dia, no deixi mai d’escoltar-se.
Un cop acabada la manifestació, als Jardins de les Tres Xemeneies, en commemoració del lloc on s’ubicava la fàbrica de la Canadenca, s’ha instal·lat un petit escenari on els afiliats i les afiliades han pogut veure discursos de membres destacats de la lluita sindical per la millora dels drets dels treballadors i les treballadores. En aquesta gran assemblea, també s’ha volgut donar veu a alguns dels manifestants, en un diàleg obert amb la ciutadania.
La commemoració del que va passar un segle enrere és molt important perquè en el mateix lloc on un grup d’obrers es va aixecar i va paralitzar la indústria de tot un país per reclamar millores indispensables per la seva vida, ha estat avui el lloc on tots els treballadors han cridat per reclamar “una reducció de jornada ja!”. Tot i que semblin moments molt allunyats, la classe treballadora encara lluita per mantenir la seva dignitat i millorar les seves condicions.
