Entrevista

Maria Recuero: “Som un sindicat que no fem política i no ens decantem per un cantó o un altre”

Maria Recuero, la secretaria general de la USOC, recupera el lema de l’1 de maig i demana una ocupació “sense lletra petita” després de conèixer un nou rècord en ocupació a Espanya amb 21,3 milions d’ocupats. Insisteix a demanar una reforma de la LOLS, llei que deixa la USOC fora de la negociació entre Govern i agents socials i insisteix en l’apolítica del tercer sindicat de Catalunya. “Si la gent vota de forma responsable, ja sortirà l’Europa que volem”, assegura. 

Aquesta setmana coneixíem les dades d’ocupació del mes de maig. Espanya bat un nou rècord amb 21,3 milions de treballadors i 60.000 aturats menys en un mes que situa l’atur en 2,6 milions, un mínim que no es veia des del 2008. Com valores aquestes dades?

Creiem que anem en la bona direcció, però que no hem de cantar victòria. Nosaltres mai cantem victòria amb les dades, ja ho vam dir el primer de maig. El que no volem és que hi hagi una baixa qualitat de l’ocupació i a vegades les xifres amb una estadística es poden cobrir amb un número determinat i efectivament nosaltres el que demanem és ocupació però de qualitat, no una ocupació que serveixi només per treure’t de les estadístiques de menys atur.

L’1 de maig de la USOC, sota el lema “Ocupació sense lletra petita”, va girar entorn a la mala qualitat de l’ocupació actual. Què queda per millorar? 

Que hi hagi una ocupació que et doni per viure, que hi hagi un salari digne, que tingui unes condicions laborals dignes per a tothom, que hi hagi una igualtat d’oportunitats amb un ventall d’ocupació, que realment tinguis aquesta igualtat d’oportunitats, perquè el que sí que veiem és que la gent que està a contracte parcial, ho està  perquè no accedeix a un altre tipus de contracte. 

Les dades mostren un augment de la contractació indefinida que ha augmentat ha passat del 10,5% el 2019 al 45% el 2024 i l’ocupació femenina ha marcat rècord.

Hi ha una evolució positiva, però nosaltres el que diem és que  les xifres, segons qui les presenta, es mostren d’una forma que si tu tens un contracte temporal ja surts de l’atur, però has de tenir molts contractes parcials per poder viure. Una cosa és la parcialitat i una altra cosa és l’ocupació en general o l’oferta que tens. Per tant, nosaltres el que sempre hem demanat i estem reclamant com a sindicat és aquesta ocupació, però de qualitat. Sí que és veritat que la contractació fixa ha anat pujant però, en determinats sectors. Volem una ocupació real que es mantingui amb el temps, perquè al final, per exemple, els models industrials et donen un cert nivell d’ocupació,  més professional, més tècnic, més qualificat, i altres tipus d’ocupacions et donen una ocupació més parcial. 

Aquesta evolució de l’ocupació es produeix en el marc de la reforma laboral. Quins aspectes han quedat per incorporar?

Nosaltres creiem que s’ha de tornar a reformar tota la reforma laboral. És molt important l’apartat de negociació col·lectiva. Des de la negociació col·lectiva és des d’on s’acorden part de les condicions laborals més beneficioses pels treballadors. 

I més enllà de la negociació col·lectiva?

Augmentar el cost de l’acomiadament. 

Sí, diversos sindicats ho han denunciat a Europa.  

Efectivament, estem en contra. A partir d’aquí, altres qüestions com la reducció de jornada, també estem a favor, de forma paulatina i sempre veure com i de quina manera s’hauria d’implementar, perquè ajuda a la conciliació familiar i laboral, i perquè entenem que permetria augmentar l’ocupació. 

Des de la negociació col·lectiva és des d’on s’acorden part de les condicions laborals més beneficioses pels treballadors

Al manifest de l’1 de maig també parlàveu de “salaris justos”. L’SMI ha augmentat des de 2018 un 54% fins als 1.124 euros mensuals en 14 pagues. Quin hauria de ser l’SMI?

Fem una valoració positiva, tot i que creiem que encara hauria d’augmentar més. Nosaltres també entenem que no és el mateix viure a Catalunya que viure a altres parts d’Espanya, i que, per tant, hi hauria d’haver un salari mínim a Catalunya. A Catalunya el cost de vida és molt més elevat per un treballador. 

I faries alguna proposta concreta de quantitat del salari mínim català?

Directament, no. Jo crec que això és part de la negociació col·lectiva i dels convenis col·lectius.  Nosaltres com a sindicat mai hem tancat una xifra, perquè entenem que és  part de la negociació col·lectiva. Com a mínim l’IPC i a partir d’aquí negociem.

El Govern s’ha compromès a reduir la jornada laboral a les 37,5 hores l’any vinent. S’hauria d’abaixar més? 

Home, sí.Tot el que es pugui baixar, sempre i quan no vingui en detriment del salari. Aquí hem de mirar la lletra petita. Torno al lema del primer de maig. Vigilem la lletra petita. Sempre hem defensat i hem lluitat per la reducció de la jornada, però amb cura de la lletra petita. Perquè és bo per la gent i per la conciliació laboral i familiar, és bo perquè et dona un ventall de poder fer més coses a la vida, més enllà de treballar, però sí que és veritat que vigilem que aquesta reducció de jornada no vingui imposada d’una manera tancada,  que no creï dobles escales laborals dins les pròpies empreses entre els que ja estan contractats amb una jornada i els que s’han de contractar de nou. Per tant, vigilem aquestes condicions laborals dels treballadors en funció de la reducció, però estem d’acord totalment.

I s’ha de buscar l’acord amb la patronal?

Nosaltres, si ens englobessin a l’acord també ens aniria bé, perquè no estem a aquest acord. Per tant, aquí el que reivindiquem és que canviï la LOLS. Més enllà que estigui la patronal d’acord o no, nosaltres el que reivindiquem és que la LOLS ens estableix un marc o un camp de joc no real pel segle XXI, perquè avui per avui hi ha una pluralitat de sindicats, i una realitat del món laboral diferent a fa 30 anys. A partir d’aquí serà un diàleg social més obert i més plural a tothom, ja no només que estigui inclosa la patronal o no, sinó que estarem inclosos a altres sindicats que avui per avui no tenim veu en aquest espai.

I pel que fa a la reducció de jornada, es pot arribar a un acord amb la patronal?

Pot ser que sí. Sempre s’ha de mirar en quines parts discrepen. Però et dic, nosaltres, la queixa nostra és una altra. No és que arribin a un acord o no amb la patronal els que estan negociant, sinó que ens incloguin com a sindicat, com a tercer sindicat nacional i a Catalunya dins el diàleg social. 

Els resultats de les eleccions a Catalunya han deixat un Parlament amb majories més complicades i amb un creixement de la dreta i de la ultradreta i uns mals resultats per als partits més a l’esquerra. Com analitzes els resultats?

Nosaltres des de fa 60 anys tenim la carta fundacional i tenim uns valors i uns ideals que no volem ser altra cosa que un sindicat i tenim independència política. Defensem que s’exerceixi el dret a vot, i per nosaltres el que és important és que es creï govern. Que hi hagi govern el més aviat possible, perquè entenem que les institucions catalanes necessiten una normalitat i un funcionament, i a partir d’aquí que hi hagi una agenda, de govern que posi les persones al front de tots els problemes i que a partir d’aquí comenci a funcionar amb pressupostos socials, un govern que governi mirant per un futur de la societat catalana i tiri endavant. Més enllà de quines sigles o quins partits han sortit. Per nosaltres la defensa única i exclusivament que tenim com a sindicat és que el govern que hi hagi miri pels treballadors i les treballadores i miri per la ciutadania de Catalunya

Avui per avui hi ha una pluralitat de sindicats, i una realitat del món laboral diferent a fa 30 anys

I t’atreveixes a fer una valoració de si són uns bons o mals resultats?

Seran uns bons o mals resultats si tenim govern. Per nosaltres el més important és  que guanyi qui guanyi, es creï un govern fort, estable i que miri sobretot per les persones i pels treballadors i les treballadores i per la millora de les condicions laborals.

L’única opció que han donat els resultats és un govern del PSC. Tot i que la geometria variable suma amb Junts o amb ERC i els Comuns. Quin acord creus que seria millor per a Catalunya?

El que crei un govern fort i estable pels ciutadans de Catalunya.

I amb quina agenda política?

Amb l’agenda sobretot social. O sigui, que hi hagi en primera instància una agenda social que tracti els temes de la societat catalana, del dia a dia, dels nostres afiliats i afiliades, que són molts. De rodalies, d’habitatge, de lloguer, de cistella de la compra, d’IVAs, d’IPCs, tot això. I el govern que es crei que sigui aquest, el que tingui una agenda social. 

El PSC ha plantejat en campanya l’ampliació de l’aeroport, la B-40 i el Hard Rock com a projectes prioritaris i els Comuns sembla que retiraven la línia vermella. Són projectes prioritaris per al país? 

Són prioritaris sempre i quan donin treball i ocupació estable. Com a sindicat el que ens preocupa és que hi hagi una ocupació de qualitat, i que més enllà dels propis projectes que mirin sobretot per les condicions laborals.

Respecte al Hard Rock, alguns partits l’han definit com  un projecte de turisme de valor afegit i altres de precarització. Què representa per a tu?

Nosaltres no coneixem el projecte. Defensarem tots aquells projectes que donin una estabilitat a l’ocupació. Si més enllà d’això no ho donen, doncs no estarem d’acord. Defensem projectes com l’empresa de Montroig de bateries, Silence o Cherry. Si donen una estabilitat pel conjunt dels treballadors i les treballadores de Catalunya, estarem d’acord. A partir d’aquí  s’ha de mirar com està fet el projecte. 

El diumenge la UE vota. Les enquestes apunten a un creixement de la ultradreta. Què et sembla?

La importància d’aquestes europees, és el dret a vot, la participació. Que la gent vagi a votar és un dret fonamental que es va aconseguir amb molta lluita i s’ha d’exercir i creiem que és una necessitat que la gent vagi a votar sempre. Més enllà d’això, nosaltres creiem que necessitem una Europa forta. Hi ha d’haver una Europa forta, una Europa justa, una Europa que miri pels ciutadans i les ciutadanes i també el que creiem és que ens hem d’apropar a Europa i Europa s’ha d’apropar a nosaltres. Els ciutadans veuen que Europa que queda molt lluny de nosaltres. Hi ha una directiva que s’ha creat fa relativament poc, d’intel·ligència artificial, una directiva de violència domèstica… Hi ha directives que s’han anat creant a nivell d’Europa que ens afecten. La ciutadania de peu no ho veu. Per tant, crec que falta propaganda.  Dir que Europa som tots i que ens influeix la decisió que portem a les urnes. Més enllà de qui surti o qui no surti, hem de crear una Europa més justa, més social, més gran, més forta, perquè així defensarem els treballadors. La gent ha de votar per escollir com ha de ser el seu futur. 

I aquesta Europa ha de posar un cordó sanitari a l’extrema dreta?

Nosaltres el que demanem és que la gent voti. Si la gent vota de forma responsable, ja sortirà l’Europa que volem. 

Però l’extrema dreta guiarà cap a aquesta Europa social de la qual parles? 

Som un sindicat que no fem política i no ens decantem per un cantó o per un altre. La política i els polítics saben què han de fer. Sabem què hem de fer com a sindicat i és defensar les condicions laborals. Ells com a polítics han de saber com han de governar. No som com els sindicats majoritaris. Nosaltres demanem que es vagi a votar, perquè aquest dret fonamental que tenim és el que hem d’exercir. A partir d’aquí, els polítics han de fer la seva feina i han de saber què és el millor per crear una Europa més justa, més social i una Europa per tots.

La gent ha de votar per escollir com ha de ser el seu futur

I quines han de ser les prioritats de cara a la pròxima legislatura?

Habitatge, transport, salaris, ocupació de qualitat, reducció de jornada amb condicions, permisos retribuïts per tots, conciliació de la vida laboral i familiar. Tot això és la part que ens importa i que hauria de tenir en agenda aquesta legislatura.

A nivell europeu, fer un marc laboral que defensi l’ocupació de qualitat, que hi hagi drets laborals.  Per tant, nosaltres creiem que aquí sí que hi ha d’haver un debat intens en la manera de fer i en què demanem a nivell de drets laborals, que hi hagi un reconeixement del diàleg social, en tots els països, i que hi hagi un espai on no només s’utilitzi determinats agents socials per debatre, sinó que s’obri a la pluralitat que existeix avui com a segle XXI i que, sobretot, hi hagi una Europa social molt més àmplia, molt més respectuosa i molt més justa per a tothom.