El discurs de Rubiales, el victimari, a l’Assemblea de la RFEF que fàcilment pot qualificar-se com d’infantil, és també el “manual de l’assetjador” clàssic. Conté la cerca de còmplices, l’alusió a la falta de control i efusivitat del moment, la manipulació del relat i del llenguatge, el victimisme… manifestacions sobre les que no m’estendré, perquè han sigut molt analitzades ja, tot i que vull fer èmfasi en tres qüestions que considero importants. Són qüestions que hem de tenir ben clares per tal de treballar els canvis necessaris per eradicar, de manera imminent, comportament masclistes i misògins com els d’aquests dies.
- En primer lloc, el sexisme: Qualsevol acte que disitingueixi entre el tracte a un home o a una dona. El fet, per exemple, de saludar els homes amb la mà però disposar del privilegi de trencar l’espai de seguretat petonejant les dones. Per què Rubiales no sent la seva efusivitat buscant el contacte físic i íntim amb el cos tècnic masculí de l’equip? Sembla que amb ells no tenia la “confiança” i el “bon rotllo” que manifestava tenir amb Hermoso. Sorprenentment, el reconeixement públic a Jorge Vilda ha sigut una pujada de sou important i no una refregada a l’escrot.
- En segon lloc: s’ha analitzat amb sorpresa el suport de la meitat de l’assemblea de la RFEF durant el discurs de Rubiales. No, el president no viu en un altre món ni en cap realitat paral·lela: Rubiales viu a la mateixa societat històricament sexista, masclista i misògina, construida per homes i per als homes que no ha considerat les dones éssers humans o, en la seva “evolució”, les ha tractat com a menors d’edat. Rubiales és un home més que ostenta els privilegis innats otorgats pel patriarcat pel sol fet de néixer home. Rubiales és un home més que sent la legitimació patriarcal que a totes i a tots ens envolta. Un patriarcat que està reaccionant aquests dies com ell, de manera ferotge, als pols que li està fent el feminisme.
- En tercera instància: el consentiment. Algú creu que pot existir el lliure consentiment entre una acció d’un cap versus una treballadora? Quina voluntat pot tenir una treballadora a la que el seu cap li agafa la cara a la força per fer-li un petó? Quan, a sobre, aquest individu manifesta que “no va sentir desig” (quina sobrada!) després de les declaracions d’ella.
El vici del consentiment existeix. No sempre sí és sí. A les relacions jeràrquiques o de poder, el consentiment pot estar viciat per la vulnerabilitat i la necessitat. De fet, recordem que el patriarcat legitima trencar el consentiment de les dones quan hi ha un bitllet pel mig. És per tant que o comencem a parlar de desig entre les persones o no avançarem.
Jenni Hermoso no està sola: té la sororitat de les seves companyes, té el moviment feminista exigint responsabilitats (al President, als futbolistes homes, als socis, als patrocinadors…) i, sobretot, té un sindicat assessorant-la: resposta col·lectiva a l’assetjament laboral, una fórmula més de violència masclista.
#Seacabó. No renunciarem als espais que les dones tant hem lluitat per conquerir. Seguirem avançant. Som imparables.
