Sense perdre de vista la qualitat de l’ocupació i l’espiral inflacionària en la qual vivim aquí i a tota Europa, hem de posar el focus per aquest 1r de maig en els salaris i en la seva pujada urgent perquè els treballadors puguin portar una vida digna. La insostenible pujada dels preus, sobretot de l’alimentació més bàsica, devaluen constantment el valor real dels salaris, que han perdut en els últims quatre anys 4,2 punts de poder de compra
Aquí a Catalunya, les pujades de preus dels últims mesos són històriques, per sobre del 14%. Cada vegada una part més alta d’aquest sou disminuït ha de dedicar-se a les coses més bàsiques: alimentació i despeses d’habitatge. Per tant, la capacitat de compra d’altres béns i la capacitat d’estalvi es veuen minvades per sobre d’aquesta diferència amb l’IPC general, i això no es pot considerar pas viure, sino només sobrevirue
Malgrat haver-hi més gent treballant, no hem acabat de recuperar les hores de treball anteriors a la crisi. Cada vegada es trosseja més l’ocupació i s’imposa la precarietat en forma de jornades cada vegada menors i contractes que, de mitjana, duren menys i es paguen menys. No hi ha cosmètica possible amb els números que aconsegueixi tapar aquestes realitats.
L’alta desocupació, l’impacte de la inflació i la mala qualitat de l’ocupació estan fent patir a moltes famílies, tallant projectes de vida de molts joves, incrementant la bretxa de gènere en el treball, deixant en un permanent aparcament laboral a molts majors de 50 anys i incrementant els nivells de pobresa de la majoria.
Necessitem polítiques per a sobreviure i tenir un futur pròsper, polítiques que mirin al futur i s’enfrontin amb decisió als reptes del futur. Que preservin el medi ambient, que fomentin la creació d’empreses i ocupacions de valor, que apostin per indústries pioneres, que defensin una educació de qualitat i serveis d’avantguarda, que proveeixin de millors infraestructures i avanços tecnològics per a millorar la vida de tots.
Cal canviar l’ocupació i les condicions de mala vida de molta gent i els sindicats hem de lluitar perquè l’acomiadament no sigui tan fàcil i econòmic. No pot haver hi aquesta desorbitada temporalitat en el sector públic, ni tampoc en el privat i això ho aconseguirem amb un sindicalisme més plural i participatiu, més transparent i més de tots.
Per tot això i molt més, com cada 1 de maig, la USOC sortirà al carrer per defensar els drets dels treballadors i treballadores i per aconseguir viure dignament, i no pas viure amb l’únic objectiu de sobreviure.
