Qatar és un emirat còmode i acollidor. Si no ets, per exemple, part del col·lectiu LGBTIQ+, immigrant —d’un país ‘pobre’—, o dona. Amb motiu del Mundial, estan en debat públic totes les vulneracions de drets humans a Qatar: la condemna als homosexuals qatarians —i els visitants han estat ‘advertits’ pel portaveu del Mundial, Nasser Al-Khater, que respectin les ‘tradicions’ perquè són un país conservador—, els 6500 treballadors morts a les construccions segons el diari “The Guardian” —majoria d’ells immigrants de països com el Pakistan—, les condicions infrahumanes dels mateixos, o el fet que les dones estiguin lligades a “un home de referència” a través de sistemes de tuteles com apunta Human Rights Watch.
Xavi Hernández, actual tècnic del primer equip masculí de futbol del Futbol Club Barcelona, forma part d’aquest privilegiat cisheteropatriarcat que es pot sentir còmode i acollit. No és immigrant —dels pobres—, no és dona i no és del col·lectiu LGBTIQ+. El de Terrassa va viure sis anys a l’emirat, primer sent jugador i després entrenador de l’Al-Sadd Sports Club, equip qatarià. El 2018, el règim activava totes les palanques possibles per començar amb el rentat de cara, i Xavi es va convertir en un dels seus actius més grans sent proclamat ambaixador global de Qatar 2022. Fa més d’un any concediauna entrevista a la FIFA on declarava que “Qatar és un país còmode i acollidor”, i abans de tornar, donava una entrevista a l’ ARA on s’aventurava a dir que encara no vivint en un país democràtic, “el sistema d’aquí [Qatar] funciona millor que el d’allà [Espanya]”.
El 2018, el règim activava totes les palanques possibles per començar amb el rentat de cara
La despolitització del futbol arriba de la mà de la indústria, i és que més enllà d’alguns com l’entrenador del Liverpool, Jürgen Klopp, o el mític exjugador Eric Cantona, ha costat iniciar la cadena de protestes. Seleccions com la danesa o la noruega s’han posicionat sobre el que opinen de la seu del mundial, alguns jugadors com Tony Kross o Harry Kane també ho han fet. Però ningú deixarà d’assistir al mundial —sense comptar ‘no-futbolistes’ com l’streamer Ibai Llanos, que ha rebutjat anar de viatge amb la selecció per “principis”, o cantants com Dua Lipa, que han rebutjat actuar pel mateix motiu—. Al seu torn, a la Bundesliga, a l’última jornada prèvia a l’inici del mundial de la discòrdia, s’han vist grans pancartes entre els aficionats reclamant boicot a Qatar. “15.000 morts per 5.760 minuts de futbol. Vergonya”, es llegia en una de la multitud de pancartes vistes a la grada del partit del Hertha Berlin contra el Bayern. És paradoxal, doncs, que l’afició d’un equip que juga en un estadi anomenat Allianz Arena, reclami el boicot d’un esdeveniment que patrocina al seu equip i el mateix esdeveniment alhora. I en general, gran part d’empreses alemanyes, igual que la resta d’europees i dels Estats Units, que han contribuït a construir el gegant que ara repudien —o fan veure—.
Win-win per a tots
A menys d’un mes de la inauguració del Mundial de Qatar, l’expresident de la FIFA, Joseph Blatter, declarava al mitjà Tages-Anzeiger que la proclamació del país del golf com a seu de l’esdeveniment havia estat un error. Si bé el 2018 es va denominar Rússia per acollir el mundial, el pla era que el 2022 fos per als Estats Units i així simbolitzar un tractat de convivència entre les dues potències. Però la trucada de Platini, president de la UEFA en el moment, ho canviaria tot, i és que Blatter l’acusa d’haver trucat una setmana abans del Congrés de la FIFA del 2010 dient-li que el pla simbòlic de pau per a la guerra freda no anava a funcionar. Anant més lluny, l’expresident de la FIFA —suspès dels seus càrrecs per acusacions de corrupció el 2015— deixa caure que abans d’aquesta trucada, Michel Platini s’havia reunit amb Sarkozy, i que el president francès havia tingut contactes recents amb el príncep hereu de Qatar. “Els vots de Platini van ser decisius per a l’adjudicació de Qatar. I per descomptat que hi havia factors econòmics pel mig. Sis mesos després de les trobades, Qatar va comprar avions de combat als francesos per un valor de 14.600 milions de dòlars”, concloïa Blatter.
La trucada de Platini, president de la UEFA en el moment, ho canviaria tot
Les declaracions de l’expresident van confirmar el que France Football va publicar el 2013 amb un titular demolidor, “Qatargate”. Al reportatge exposaven l’existència de la reunió el novembre del 2010 entre Sarkozy, president francès del moment, Michel Platini, president de la UEFA del moment, el príncep hereu de Qatar Al-Thani, i el propietari del PSG, Sebastián Bazin. La idea era obtenir un win-win per a tots: Platini vota a favor de Qatar, Qatar inverteix a França —els avions esmentats per Blatter en són un exemple clar—, i ja de passada, col·labora a millorar la situació econòmica del París Saint Germain. I aquí és on Qatar Sport Investment (QSI) entra en joc el 2011, és a dir, mesos després de la fructífera trobada. El grup d’inversió sobirà de Qatar neix el 2005 per gestionar el superàvit petrolier del país, i és a través d’aquesta eina amb què l’estat del golf s’apropia d’actius com a accions de la borsa de Londres, de l’Empire State de Nova York o un 17% de les accions de Volkswagen, entre d’altres. L’equip parisenc de moment està sortint a pèrdues a Nasser Al-Khelaifi, propietari del club i alt directiu de QSI (a més d’íntim amic d’Al-Thani). Concretament, L’Équipe les data entre 200 i 300 milions de pèrdues per a la temporada 2021/2022, a les quals es van sumant el dèficit de les temporades anteriors.
Un parc temàtic de l´opulència
FocusEconomics, proveïdor d’anàlisis econòmiques i pronòstics, estima quela projecció de Qatar per al 2025 és que augmentarà el seu PIB fins a superar els 200.000 milions de dòlars, i alhora, el PIB per càpita incrementarà a 71.000 dòlars en la mateixa data. Segons Marketing Registrado, agència dedicada a l’esport, espronostica que la recaptació serà 4670 milions de dòlars per part de la FIFA i de 17.000 milions de dòlars per part de l’emirat, i preveu que al Mundial assistiran 1,2 milions de turistes, fet que suposa gairebé la meitat de la població de Qatar (2’8 milions d’habitants). La tensió a què se sotmetrà el país, que ha fet obres faraòniques per acollir el mundial, es veu reflectida en elements com la inclusió d’hotels dins d’alguns estadis. És el cas de Lusail, que té capacitat per a 80.000 espectadors i disposa de llotges, hotels, un sostre que s’obre i es tanca per adaptar-se a les condicions climatològiques, i tot un entramat de panells solars que aportarà energia també als voltants de l’estadi . La previsió de l’augment de PIB també va de la mà d’un altre element, i és que més enllà dels estadis i hotels, Qatar ha invertit una enorme quantitat de diners a modernitzar xarxes de transport, com ara metro i aeroports.
Sumant la capacitat d’espectadors dels vuit estadis construïts per al mundial, obtenim la xifra de 380.000 seients per gaudir del futbol al país. Un estat, cal reiterar, amb 2,8 milions d’habitants. És a dir, els estadis tenen la capacitat d’acollir el 13,5% del total d’habitants de Qatar. Un país sense una excessiva tradició futbolística més enllà de la febre generada pel dòlar, la compra del PSG, la presència d’estrelles europees que es deuen al petrodòlar abans de retirar-se i la fixació a convertir al futbol un element de diàleg —o negoci— amb els països occidentals.
Què passarà amb els estadis després del mundial? Què passarà amb les grans instal·lacions fetes per al mundial? S’oxidarà el parc temàtic de l’opulència?
Els estadis tenen la capacitat d’acollir el 13,5% del total d’habitants de Qatar
La RFEF i el seu murmuri vestit de crit
LaLiga Santander, anteriorment coneguda com a LaLiga BBVA, suposa un 48% dels ingressos de la Reial Federació Espanyola de Futbol segons publicava el diari Marca, que va tenir accés a un informe intern de l’organització. Tant Santander com BBVA, vells coneguts del futbol masculí de primera divisió espanyol, són alhora grans beneficiats del Mundial de Qatar: un nou informe de Fair Finance International mostra que gairebé la meitat (47%) del finançament de les empreses de construcció i hoteleria a Qatar (dos sectors amb un alt risc documentat de violacions dels drets humans) la proporcionen bancs, fons de pensions i companyies d’assegurances europees que utilitzen els estalvis i les primes de ciutadans europeus. Entre ells, hi consten els principals bancs, també altres empreses espanyoles com Sacyr o OHL.
Tant Santander com BBVA, vells coneguts del futbol masculí de primera divisió espanyol, són alhora grans beneficiats del Mundial de Qatar
La Reial Federació Espanyola de Futbol, que basa gairebé la meitat dels seus ingressos en el funcionament de LaLiga Santander, ha denegat portar la bandera LGBTIQ+ al braçalet de capità, però si lluirà emblemes d’una iniciativa de l’ONU sobre Objectius de Desenvolupament Sostenible, en els quals es consideren primordials els drets humans. Un xiuxiueig complaent vestit de crit irreverent, i que es durà a terme a les instal·lacions pagades per les mateixes persones que paguen les fitxes dels futbolistes.
