Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els sindicats CCOO i UGT han impulsat la creació de la Plataforma ‘+drets i + justícia social’ juntament amb 14 entitats socials i culturals del teixit associatius com ara el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la FAVB, la Fede.cat o la Marea Blanca. La plataforma s’ha presentat durant un acte a la plaça del Rei on s’ha aprofitat per convocar una primera manifestació el pròxim 12 de desembre.
Les organitzacions adherides han explicat primer que s’han constituït com a plataforma “per defensar els drets socials, polítics i civils per a tothom, universalitzar els drets de ciutadania, per avançar cap a una societat basada en la igualtat i la justícia social, fent una crida a tot el teixit cívic a acompanyar-nos en aquestes reivindicacions”.
En un manifest conjunt publicat després de la presentació, expliquen que els grans canvis democràtics en la nostra història s’han construït des de la societat civil organitzada i que les grans transformacions de la nostra societat i la cohesió social s’han aconseguit amb la participació activa del moviment veïnal, els sindicats, els col·legis professionals, les associacions del món de la cultura i de l’educació, el moviment feminista, les organitzacions juvenils, les organitzacions no governamentals, que han estat tractors de canvi i avenç en drets, llibertats i democràcia.
Ho fan ara per diversos motius. Un d’ells, que un altre cop, la societat viu l’amenaça del feixisme promovent l’odi i l’exclusió i expressant-se amb duresa “contra el feminisme, el sindicalisme de classe, les diversitats sexuals, les persones migrants i contra els avenços socials i el progrés”. Així, per començar, la plataforma es declara inequívocament antifeixista.
Durant la presentació de la plataforma han volgut deixar palés que després de deu anys de retallades s’han incrementat les desigualtat, la pobresa i la vulnerabilitat de les classes populars. Alhora, la pandèmia ha posat de manifest que les feines de cura i els treballs feminitzats són imprescindibles per a la vida. Els treballs essencials, amb condicions laborals molt precàries, no s’han esfondrat en la pandèmia només gràcies a l’esforç responsable de la gent que hi treballa. Alguns treballs, com el turisme i l’hostaleria, van haver de tancar del tot i obrir després només en part. Les treballadores i els treballadors de la cultura han sofert com mai.
Un altre element que incorporen dins dels motius de la constitució com a Plataforma és que l’aïllament, la incertesa i la precarietat han afectat la salut mental de moltes persones. A Catalunya, el jovent entre 16 i 30 anys, col·lectiu molt afectat pels símptomes de depressió i d’ansietat, en el que han augmentat de manera molt important els suïcidis. L’edat és un factor de risc com també ho és el gènere. Consideren així, i per això les joventuts de la UGT i de CCOO formen part de la plataforma, però també el CNJC, que la societat té un deure amb el jovent. Expliquen que les seves dificultats per accedir a un habitatge es deuen a la quasi nul·la inversió pública. L’atur juvenil i la precarietat laboral fan que sigui impossible la seva emancipació fins gairebé els 30 anys. Per altra banda, també han volgut referir-se a la gent gran, per la qual es comprometem a lluitar per garantir unes pensions dignes i de qualitat.
Des d’una mirada global, apunten que el teixit econòmic s’ha fragilitzat: “Patim desabastiments de determinats productes i matèries primeres, i un encariment inassumible dels preus de l’electricitat, del gas, del petroli, i en conseqüència, un increment dels preus del consum superior al 5%, mentre els salaris han pujat només un 1,8%”, diuen. I afegeixen que “els salaris baixos, els serveis públics estressats i la pujada dels preus de productes bàsics fan que el patiment s’estengui com una taca d’oli a la nostra societat”. Amb tot, el risc de pobresa i d’exclusió social arriba al 26,3% de la població de Catalunya i té rostre de dona. En el cas dels joves i les criatures, la taxa arriba al 35,9%. A Catalunya, pateixen privació material severa 466.000 persones.
La suma de tots els punts presentats per justificar la constitució com a Plataforma, les enttats que la integren opinen que ara és el moment de canviar les polítiques econòmiques d’arrel. Apunten que el país necessita un nou teixit industrial, així com un canvi de model en el sector turístic i de serveis. “Cal incorporar la innovació tecnològica i la digitalització a l’economia, per dotar-la d’eficiència i sostenibilitat, però sobretot s’ha de fer incorporant el control democràtic, la justícia social i el valor del treball”, asseguren. Consideren també que és el moment de defensar la cooperació internacional i d’aconseguir mesures a favor de les migracions segures i l’acollida humana de les persones nouvingudes.
Per últim també han expressat el compromís amb la cultura i la llengua catalana. Assenyalen que ambdues han sigut un element imprescindible per a la cohesió social i la integració de la ciutadania a la nostra societat. I per tant, defensen el model d’èxit d’immersió lingüística: “reivindiquem polítiques actives per al seu desenvolupament i consolidació. La llengua i la cultura són patrimoni de totes i tots, ens uneixen i ens fan créixer individual i col·lectivament.
12 objectius per sortir al carrer:
La Plataforma exigeix la derogació de les reformes laborals com a primera mesura per posar fi a la precarietat laboral. “El treball digne és un dels nostres principals objectius”, reclamen.
En segon lloc, demanen el reforç dels serveis públics i millora de les condicions de les persones treballadores que els
presten. Així afirmen que cal la defensa de la gestió directa dels serveis públics i la reversió de les privatitzacions realitzades. També apunten que cal una inversió suficient per al reforç del sistema sanitari, en especial de l’Atenció Primària i dels serveis de Salut Mental; la inversió en educació que asseguri la creació de places suficients de formació professional i la justícia educativa en totes les etapes; un sistema públic i universal d’accés als serveis socials que compti amb recursos suficients, que superi l’actual assistencialisme i prioritzi els drets socials de les persones; reforçar el sistema públic en atenció a la dependència i a la discapacitat, incrementant els recursos.
Un tercer punt que exigeixen és la pujada del salari mínim fins a 1000 euros a gener de 2022 i fins al 60% del salari mig a final de la legislatura. Després, la regulació del preu de l’habitatge i del preu de l’electricitat. També, l’estabilitat i la suficiència del sistema públic de pensions. Per això, afegeixen, cal establir un model de revalorització just i l’increment de les pensions mínimes.
En sisè lloc, un Pacte per la Joventut que garanteixi condicions per a la seva emancipació personal i laboral seguit de polítiques i recursos suficients per promoure la igualtat efectiva entre dones i homes i per a la prevenció contra totes les violències masclistes i l’atenció a les seves víctimes. A més a més, també demanen la compatibilitat i la suficiència de la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital, simplificant el procediment burocràtic.
Per últim demanen recursos suficients i modificacions legals per a acabar amb la greu situació de les persones
immigrants; reforçar la cooperació internacional, ja que apunten que de la crisi climàtica només en podem sortir amb solidaritat global i que per tant s’ha de garantir destinar el 0,7% dels pressupostos a la cooperació. En penúltim lloc apunten que cal reforçar la democràcia, la transparència i el rendiment de comptes i les mesures i polítiques que reforcin la lluita contra la corrupció. I finalment assenyalen que cal la derogació immediata de la llei Mordassa.
