“El meu fill va quedar a la llista d’espera del cicle de GM Cures auxiliars d’infermeria’ i ens van dir que esperéssim al setembre per si quedava alguna vacant. No vam arriscar-nos a quedar-nos sense plaça i vam inscriure’l a un centre privat amb un cost de 3.000 euros anuals”, ens explicava la Nieves aquest estiu.
“Hem fet la matrícula al GS del cicle Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma especialitzat en videojocs a un centre privat perquè no hi havia places públiques. Pagarem 5.000 euros per la titulació i 300 de matrícula”, ens explica la Maria Àngels, mare d’un jove que el curs passat ja havia intentat accedir a aquest cicle i va haver d’optar per un centre privat online i va abandonar els estudis insatisfet amb aquesta modalitat.
Les famílies estan assumint el cost de “la legislatura de l’FP” amb aportacions econòmiques desorbitades per garantir la continuïtat educativa dels joves que han optat per l’FP com la via formativa que els garantirà l’èxit laboral. Les campanyes institucionals de promoció d’aquests estudis han generat altes expectatives entre els joves, però no s’han acompanyat de la dotació pressupostària per programar l’oferta pública necessària per revertir la manca de places estructurals d’aquests estudis. Segons les darreres dades disponibles, només el 58% de l’alumnat de GS i el 68% de GM està matriculat en centres públics, i als nuclis urbans encara s’agreuja aquest desequilibri arribant el seu màxim a Barcelona, on només 4 de cada 10 alumnes tenen plaça pública.
La manca de provisió universal i de gratuïtat dels estudis de grau mitjà incrementa la segregació al no garantir les mateixes oportunitats de continuïtat educativa per tothom. L’alumnat que ha superat un cicle formatiu de grau mitjà veu truncat el seu itinerari formatiu al no poder cursar un cicle formatiu de grau superior de la mateixa família; en un país mancat de tècnics superiors és inajornable la revisió dels criteris de preinscripció per al curs vinent.
El tractament diferenciat de l’FP en la dotació de recursos respecte d’altres etapes educatives representa una manca d’equitat i de vulneració dels drets de les persones segons els estudis als que han optat, majoritàriament alumnat de famílies de classe treballadora. L’ofegament dels recursos en aquesta etapa incideix en l’abandonament escolar, a Catalunya dels més elevats de la UE, amb 17,3%, en la precarietat i l’atur juvenil (38% dels menors de 24 anys) a més d’incidir en la qualitat educativa i les condicions de treball amb increment de ràtios i tasques sense dotacions horàries ni de personal.
Cal activar tots els mecanismes de lluita contra la segregació i posar llums i taquígrafs sobre els recursos que entraran d’Europa i del Ministerio per l’FP per garantir la igualtat d’oportunitats i l’assignació del pressupost corresponent per incrementar l’oferta de places públiques i la dotació de recursos pels centres d’FP. Alhora és imprescindible i inajornable la planificació i programació de l’oferta pública d’FP i d’un mapa d’FP equilibrat territorialment.
“Ens hem assabentat que augmenten ràtios i grups en el nostre centre per la roda de premsa del conseller i la web d’Educació sense que ens avisés ningú”, comentava una administrativa desbordada amb la preinscripció.
“Tenim als alumnes drets a l’aula prenent apunts perquè no hi caben”, deia un professor d’FP de l’Hospitalet.
“Fem més hores que un rellotge i no ens han enviat el professorat necessari per ampliar els grups que augmenta la capacitat”, ens comenta el director d’un centre.
L’altre col·lectiu que assumeix el cost de “l’èxit de país per l’increment d’alumnat a l’FP” són les persones treballadores dels centres, administratives, direccions i docents que fan front a la manca de planificació, previsió i recursos amb un excés de treball a l’inici de curs sense precedents per encabir nous grups i 14.000 alumnes en 433 grups amb un 10% d’increment de ràtios sense nomenaments addicionals per efectuar els desdoblaments normatius ni aportació econòmica per la compra de material i equips ni personal de reforç covid.
El Departament dona per tancada la crisi d’escolarització a l’FP amb una campanya mediàtica triomfalista, justificant que “molts dels joves qhan trobat feina” però sense aportar cap dada tangible
Les plantilles actuals es van tancar el passat mes de juliol amb una estimació d’alumnat molt allunyada a l’actual i sense previsió de plantilla covid i no contempla l’alumnat repetidor de mòduls o d’unitats formatives no superades en cursos anteriors que encara incrementa més el nombre d’alumnes del grup classe. Cal tenir present que diversos organismes internacionals com l’OMS i l’OCDE recomanen disminució de les ràtios durant la pandèmia per la qualitat educativa i les mesures sanitàries i que el darrer augment de ràtios va ser durant les retallades de 2012.
El conseller ha descobert la realitat del grau mitjà (“aproximadament la meitat del seu alumnat no prové de 4rt d’ESO”), i del provinent de l’ESO un baix percentatge de l’alumnat accedeix a l’edat que li correspon. Ens trobem en una etapa educativa amb una composició de l’alumnat molt heterogènia per a la qual tampoc s’hi destinen recursos per la inclusió i l’orientació; tot i tenir aprovat el decret 150/2017 no es contempla cap suport específic per l’aula, per l’acompanyament i l’orientació, recordem que la Unesco recomana una orientadora per cada 250 alumnes.
“Hem trucat a l’IOC i no en sabien res de matrícula il·limitada als cicles de grau mitjà”, explicava una família la setmana passada després d’haver llegit la notícia al diari.
L’ampliació de places a l’IOC és testimonial als cicles de grau superior, que són els que s’ajusten més al perfil de l’alumnat que té necessitat de cursar els estudis a distància. En el cas dels cicles de grau mitjà l’ampliació de places és parcial, s’ha obert matrícula d’alguns mòduls formatius i a hores d’ara no s’ha fet una assignació extraordinària de personal ni adaptació dels cicles per reduir les ràtios de 90 alumnes/grup per evitar l’abandonament de l’alumnat que opti per aquesta modalitat d’ estudis.
És necessari i urgent que es doti els centres amb la plantilla que correspon a l’alumnat matriculat quan finalitzi tot el procediment i amb reforços covid, per garantir els desdoblaments normatius, la seguretat a l’aula i la qualitat educativa.
El Departament dona per tancada la crisi d’escolarització a l’FP amb una campanya mediàtica triomfalista justificant que “molts dels joves que s’havien preinscrit han trobat feina”, sense aportar cap dada tangible del suposat augment d’inserció laboral ni del destí final de milers de joves preinscrits, tot i tenir mecanismes de seguiment de l’alumnat com el RALC i d’inserció laboral de les oficines de treball.
No es pot obviar que les mesures low cost que han implementat són insuficients, arriben tard i que el cost de la manca de planificació, previsió i programació d’oferta adient l’han pagat les famílies sense plaça pública que econòmicament han pogut fer front a la despesa, l’alumnat que s’ha quedat fora del sistema i les persones treballadores dels centres d’FP amb un excés de feina no quantificat.
